En el món de les tradicions i els costums la història oficial sempre està plena de llacunes. Encara que hagin quedat registrats noms i fins i tot dates i que hi pugui haver una tradició solidificada pel pas dels anys, el més cert és que, quan es furga una mica, tot quedi en una nebulosa imprecisa on ficció i realitat es confonen per conformar un relat que s’adigui a la tradició, però potser distanciat, o fins i tot molt allunyat, dels fets reals o contrastats. A Barcelona hi tenim algun exemple, com el martiri de Santa Eulàlia, amb seriosos dubtes de la seva existència mateixa.
La festivitat de Sant Medir, que se celebra aquest dijous, 3 de març, també pot entrar en aquest capítol de tradicions arrelades amb més dubtes que certeses. No és d’estranyar si la història del propi sant ja és objecte de contradiccions i amb entrada directa al món dels miracles, perquè també ho és la història de l’inici de la tradició, atribuïda a un forner anomenat Josep Vidal i Granès, que hauria fet la promesa d’anar en romeria cada any fins a l’ermita de Sant Medir, situada a la serra de Collserola, ja a l’actual terme municipal de Sant Cugat del Vallès. Tot plegat es tracta d'una doble llegenda amb força llacunes.
Sant Medir se celebra tradicionalment a Gràcia i també en altres llocs de Barcelona, com els barris de Sant Gervasi de Cassoles i la Bordeta, així com a Sant Cugat del Vallès. Segons l’historiador gracienc Josep Maria Contel, la de Sant Medir és la “segona festa més popular de Gràcia”, després de la Festa Major, i les dues tenen orígens i amplituds diferents. Així, la Festa Major és la gran celebració de l’estiu, amb una durada d’almenys una setmana, mentre que Sant Medir està més concentrada en el dia 3 de març, tot i que ara es fan actes els dies anteriors i posteriors. Però, segons assenyala Contel a elNacional.cat, cal recordar que “gairebé sempre cau en Quaresma” i, per tant, històricament estava marcada pel recolliment religiós d’aquesta part de l’any prèvia a la Setmana Santa.
Les faves del pagès Medir
Contel, autor del llibre ‘Sant Medir desaparegut’ (Efados, 2022) que es presentarà el 16 de març, recorda que la mateixa llegenda del sant Medir s’ha d’agafar amb distància. La llegenda diu que Sever, bisbe de Barcelona, fugia de la persecució als cristians per Collserola quan va trobar un pagès anomenat Medir, que en aquell moment plantava faves. Sever li explica a Medir per quina raó fuig i li demana que, si arriben els que l’encalcen, no menteixi i els expliqui per on ha marxat. Quan arriben els perseguidors, Medir els diu la veritat, afegint que en aquell moment plantava faves però, oh miracle!, les faves ja han florit, raó per la qual “el detenen i els maten a tots dos a Sant Cugat” i més tard, tots dos són santificats. Clar que com que la història es detalla “tres-cents anys més tard”, els dubtes sobre qualsevol indici de certesa resten oberts.
Mosaic representant la trobada entre el bisbe Sever i el pagès Medir / Till F. Teenck
En tot cas, el cert és que a Collserola hi ha una ermita dedicada a sant Medir i cada any es fa una romeria fins allà. L’impulsor va ser un tal Josep Vidal i Granés, de qui es diu que va promoure la primera romeria. És relativament fàcil trobar que aquesta va tenir lloc per primera vegada l’any 1830, però Contel, que ha investigat els fets juntament amb Jordi Guilera, assenyala que aquesta data “té moltes llacunes”. Sense dubtar que Vidal i Granés fos l’impulsor de la celebració, el cert és que hi ha diverses versions de per què ho va fer.
Segons sosté Contel, Vidal i Granés era barceloní, nascut a l’entorn de Santa Maria del Mar, que posteriorment es va traslladar a Sant Cugat del Vallès. “Sabem que va ser soldat realista entre 1821 i 1825”, és a dir, que va participar en la invasió dels 100.000 fills de Sant Lluís el 1823 per assegurar l’absolutisme de Ferran VII, i posteriorment va obrir un forn a Gràcia, concretament a la cantonada de Gran de Gràcia amb el carrer Sant Marc, que coincidiria amb l’immoble on ara hi ha un McDonalds. I que poc més tard va fer la promesa d’anar cada any a l’ermita de Sant Medir…
"Es torna a crear una altra llegenda"
A partir d’aquí “es torna a crear una altra llegenda”, apunta Contel, que assenyala que com a motiu de la promesa s’assenyala que “ell estava malalt, o bé la dona, o la seva filla, o fins i tot un germà carlí”. Davant de tantes possibilitats, l’historiador ha investigat a fons els fets per posar sobre la taula una altra hipòtesi: “a causa del seu passat realista, Vidal i Granés va ser denunciat per un funcionari malvolent de Sant Cugat”, raó per la qual va ser tancat a la Ciutadella. De fet, el mateix Vidal i Grané hauria presentat un escrit el 1833 protestant pels fets.
Ermita de Sant Medir en una foto antiga / Cèsar August Torras i Ferreri
“Tancat catorze dies a la Ciutadella”, relata Contel, és quan hauria fet “la promesa a canvi de recuperar la llibertat”. Com els fets es van donar a conèixer el 1833, tot porta a creure que va ser tancat en algun moment entre 1827 i 1832, durant el mandat de Charles d'Espagnac, també conegut com a comte d’Espanya, com a capità general de Catalunya, i que Vidal hauria protestat davant el seu successor. Cal tenir present que Espagnac és el personatge històric més sinistre que mai ha tingut el poder a Catalunya, amb fama de cruel i sàdic de qui es diu que era un psicòpata. De fet, quan va ser destituït el 1832, va haver de ser protegit davant un intent de linxament.
La veracitat de la història se sustenta a través d’una carta del propi Vidal i Granés que una descendent seva va mostrar a un historiador a mitjans del segle XX i que no s’ha publicat mai. La missiva confirmaria la militància realista de Vidal i el seu confinament a la Ciutadella. Tot plegat porta a dubtar de la certesa de la data del 1830 per a la primera romeria. “Tenim molts dubtes de si es fa abans del 1840”, apunta Contel, per afegir que el primer registre de Vidal a Gràcia és del 1837, “quan neix el seu primogènit” i que probablement va viure a Sant Cugat fins al 1836.
Sant Medir 2020
En tot cas i més enllà dels dubtes raonables sobre l’origen de la festa, el que sí que és cert és que enguany Gràcia tornarà a celebrar Sant Medir amb les tradicionals cercaviles. L’any 2020 va ser una de les últimes celebracions que es van poder fer amb una certa normalitat prepandèmica abans del confinament decretat el 14 de març, mentre que el 2021 la celebració es va haver de reduir a exhibicions de cartells i engalanament d’alguns edificis. Aquest 2022 es preveu la participació de setze de les vint-i-quatre colles habituals, que faran les tradicionals cercaviles matinal i vespertina, on tant les dones i homes muntats a cavall com els carros llençaran caramels al llarg dels recorreguts per a gaudi de tots els veïns, especialment els més petits.