A la confluència del carrer de Consell de Cent amb Comte Borrell de Barcelona es troba una de les quatre places creades per la conversió de carrers de l’Eixample en eixos verds seguint el model superilla. Es tracta, sobre el paper, de places que han de ser zones segures per als vianants, on la gent gran pugui passejar o seure tranquil·lament i la canalla pugui jugar sense que calgui patir per ells. Amb tot, quan gairebé fa un any de la inauguració d’aquests eixos verds que van ser acabats amb presses, la realitat és que, malgrat que la zona ha guanyat molt pel que fa a pacificació i tranquil·litat, el trànsit és molt superior al previst i ha eliminat la possibilitat del passeig segur per a petits i grans. Un despropòsit que qüestiona l'èxit del model.
De fet, és difícil caminar per qualsevol dels carrers pacificats: Girona, Villarroel, Comte Borrell i especialment Consell de Cent, sense creuar-se amb cotxes, motos o furgonetes en cada tram, tot i que el pas està restringit a operacions de càrrega i descàrrega en un horari concret, pas de veïns i usuaris d’aparcaments i taxis per recollir o deixar algú i a una velocitat de 10 quilòmetres per hora, a banda, evidentment, de serveis de neteja i emergència. La realitat, però, és que és fàcil observar vehicles privats que travessen trams sense aturar-se, que circulen a una velocitat superior i que fins i tot van en contra en direcció. A la cruïlla esmentada de Consell de Cent amb Comte borrell s’afegeix el fet que molts vehicles travessen pel mig de la plaça i no pels laterals.
Davant aquesta situació, el col·lectiu veïnal Volem Consell de Cent Verd i Viu ja ha alçat la veu per protestar i per lamentar que una reurbanització que consideren “un èxit”, s’hagi transformat en una font de problemes. “Hi ha alguns temes que no s'estan fent bé i que l'estan degradant i que poden posar en perill l'èxit”, afirma Xavier Montagut, portaveu de la plataforma veïnal, que atén un equip d’ElNacional.cat a la plaça de Consell de Cent/Borrell un dijous a les cinc de la tarda, just a la sortida de les escoles, en que es pot copsar com diversos vehicles passen just pel mig de la plaça: “Mentre estava contestant han passat dos cotxes, no podien passar per aquí”, constata.
“Pàrquing gratuït al mig de Barcelona”
El pas dels vehicles fora de la normativa es deu, segons Montagut, a tres situacions, la primera és la dels vehicles de càrrega i descàrrega, un servei necessari però “limitat a horari”. El portaveu veïnal assenyala que en el moment d’atendre a aquest mitjà hi ha quatre vehicles “incomplint una normativa perquè ara no és el moment de la càrrega i descàrrega”. Una segona situació és que hi ha cotxes particulars que, simplement, “han trobat un pàrquing gratuït al mig de Barcelona”. La tercera, i la més perillosa, és la de cotxes que passen per zones no autoritzades, com pel mig de la plaça, una situació que tindria una “solució tan fàcil com posar unes pilones abatibles o unes taules”.
En tot cas, el fet és que tot i tractar-se d’un espai pacificat, passen més cotxes dels previstos i, com indica Montagut, “sobretot fora d'horaris i períodes que no haurien de passar”. “Passen molt menys que abans i és bastant tranquil·la la zona, però ara hauria d'haver-hi nens jugant i has d'estar molt pendent que no passi un cotxe pel mig de la plaça, quan no és el seu lloc”, assenyala. Tot plegat, una situació que “debilita molt la utilització i la seguretat dels nens i la gent gran”. A més, a la plaça citada s’afegeix un altre problema, la sortida pel carrer Comte d'Urgell està tallada a causa de les obres de perllongament de l’L8 d’FGC, fet que augmenta el pas de cotxes en direcció mar amb una senyalització confusa que pràcticament convida els cotxes “a passar pel mig de la plaça”.
I què passa amb les bicicletes i patinets?
El pas de cotxes, motos i furgonetes no és l’únic problema que han d’afrontar els vianants que volen utilitzar els eixos verds. Bicicletes i patinets també l’utilitzen, però també estan subjectes a limitacions que no sempre s’observen degudament. Aquests vehicles han de circular pel carril central i també han de respectar la velocitat màxima de 10 km/h. Ara bé, Montagut assenyala que mentre que la situació amb els cotxes està molt clara, amb les bicicletes és més complicat: “Si un nen passeja en bicicleta amb el seu pare, això és fantàstic i és un dels motius per tenir un carrer d'aquest tipus, però hi ha bicicletes que van a unes velocitats…, perquè van amb motor i semblen petites motos, no respecten les distàncies, i creen molta inseguretat, sobretot a la gent gran, que li fa molta por la bicicleta”.
En aquesta situació, el portaveu veïnal recorda que la normativa obliga a tots els vehicles a no superar els 10 km/h, “les bicicletes també”, i que aquestes han de “respectar la distància de seguretat d’un metre i mig”, però reconeix que no és tan fàcil de controlar com en el cas dels cotxes. Això sí, recomana als repartidors utilitzar carrers amb carril bici segregat, perquè allà “podran córrer”.
Un altre problema, els escocells trencats
Per acabar de fer balanç d’aquest quasi primer any d’eixos verds, cal recordar que en el passat plenari municipal el mateix alcalde, Jaume Collboni, va anunciar una inversió de 2,5 milions d’euros per reparar els escocells dels arbres dels eixos verds. “Estan tots trencats”, va dir l’alcalde en una crítica directa a la gestió de Barcelona en Comú i en concret als tancaments de protecció, uns cables metàl·lics que s’han demostrat com poc efectius. Molts estan trencats i d’altres han hagut de ser retirats. “És cert que les tanques aquestes no estan gaire ben dissenyades, són molt febles per a un espai urbà”, apunta Montagut, que recorda que els cables “són molt perillosos i molt fràgils”. Tot plegat forma part d'un efecte bumerang dels eixos verds, als quals cal afegir els greus problemes de gentrificació i augment dels preus del lloguer.
Imatge principal: Un cotxe travessa pel mig de la plaça pacificada de la confluència dels carrers Consell de Cent i Comte Borrell / Foto: Irene Vilà Capafonts