Cada vegada està més a prop la cita electoral per a les municipals. I, conseqüentment, cada vegada està més a prop el final del mandat de l'actual executiu de la ciutat de Barcelona. I, com tots els mandats, té els seus encerts i èxits i els seus errors i fracassos. Però potser el millor baròmetre per detectar els errors en la gestió de temes de gran impacte directe a la ciutat són les reclamacions dels mateixos veïns. I, l'última legislatura, amb Barcelona en Comú al capdavant del govern municipal, ha estat una de les més controvertides.
Temàtiques tan variades que van des de la recollida de residus a la falta de mires sobre l'accessibilitat de la ciutat, passant per tanatoris, inseguretat o mobilitat. Són diverses les temàtiques que han fet enfadar bona part de la població a tots els barris de la ciutat, però tots tenen un punt en comú: la falta categòrica de diàleg per part de l'ajuntament, que ha optat en bona part per una política unidireccional i d'orelles sordes que contrasta amb les constants afirmacions de necessitat d'escoltar els veïns i garantir la seva participació directa i democràtica en els assumptes municipals que els afecten. Per a això, als veïns només els queda una carta: elevar la seva veu crítica a través de les xarxes socials.
La mobilitat urbana ha estat un dels temes estrella d'aquestes queixes, amb el col·lectiu de conductors de motocicletes de la capital catalana al capdavant. Aquest grup defensa l'ús d'aquests vehicles com a part de la solució de la mobilitat urbana i denúncia polítiques com la instal·lació de perillosos coixins berlinesos, reductors de la velocitat, o la confusa senyalització dels carrers. A més, el col·lectiu critica l'Ajuntament que estigui estudiant implementar una mesura que obligaria a pagar per aparcar la moto al carrer de la ciutat. @motoristesbcn han aconseguit ajuntar gairebé quatre mil seguidors a Twitter a què donen suport a les seves reivindicacions.
La defensa dels drets de les persones amb mobilitat reduïda és un altre clar exemple de lluita veïnal que vol que no se'ls deixi enrere. El col·lectiu "Accessibilitat Ciutat i Platges de Barcelona" utilitza el seu compte de Twitter per defensar que Barcelona sigui una ciutat inclusiva per a tots els ciutadans, posant el focus en les necessitats específiques del col·lectiu que representen. Una de les últimes polèmiques que els ha convertit en un moviment viral: més de 8.000 persones amb discapacitat no podran accedir a les platges durant dos mesos. El col·lectiu @AccessibilitatB denuncia que això passa perquè el govern municipal els discrimina.
La falta d'inversions en equipaments municipals bàsics per al desenvolupament del barri i la lluita contra projectes que requereixen una inversió milionària de l'ajuntament de la ciutat amb cap impacte positiu entre els veïns, ha centrat l'activitat d'un altre col·lectiu que reivindica els seus drets davant la inacció municipal. L'Associació de Veïns de la Barceloneta s'han pronunciat en diferents ocasions en contra del milionari pla de Colau per ampliar el CSIC en el Front Marítim de la ciutat. Els veïns asseguren sentir-se constantment oblidats i descuidats per l'Ajuntament de Barcelona i estan a favor de mantenir la zona de lleure de la zona per garantir així la seguretat i els llocs de treball que genera. De fet, no s'han quedat a les xarxes socials: l'AAVV de la Barceloneta ha fet arribar una carta amb reivindicacions al consistori per manifestar la seva discrepància sobre el protocol de col·laboració firmat per l'Ajuntament i l'Agència Estatal del Consell Superior d'Investigacions Científiques.
Un altre dels col·lectius més coneguts i que també han anat més enllà de les xarxes socials sense ser escoltats pel govern municipal són els veïns del barri de Sant Andreu en la seva lluita per frenar el sistema de recollida de residus porta a porta. En la posada en marxa d'aquest projecte, es van detectar molts problemes de gran impacte negatiu al barri amb aspectes com la brutícia, les plagues, els problemes de mobilitat de persones amb algun tipus de discapacitat, l'increment del soroll nocturn o la suspensió del dret a la protecció de dades personals. Aquests veïns, organitzats col·lectivament com "Fans del porta a porta" (@fans_portaporta), acumulen gairebé 1.500 seguidors en el seu perfil de Twitter i mantenen molt actiu un canal de Telegram amb uns 600 usuaris. També van realitzar una recollida de firmes rècord entre els veïns del nucli antic del barri de Sant Andreu del Palomar, amb gairebé 5.000 firmes que reclamaven la no-implantació d'aquest sistema de recollida de residus que van ser automàticament rebutjades per l'Ajuntament de Barcelona. Els veïns denuncien diàriament que l'actual sistema de recollida de residus imposat per l'ajuntament no funciona, és un sistema punitiu i no està pactat amb els veïns. A més del maltractament per part de representants del govern de Barcelona en Comú, amb contínues faltes de respecte envers les peticions del col·lectiu i la seva negativa a l'hora d'escoltar les seves reivindicacions.
Brutícia, inseguretat i incivisme són els temes que protagonitzen les reivindicacions d'un altre col·lectiu, en aquest cas en el mateix centre de Barcelona. "Acció Raval" (@AccioRaval), moviment que acumula més de quatre mil seguidors a Twitter, també representa a una plataforma veïnal d'aquest barri barceloní i denúncia amb constància el mal estat dels seus carrers, més enllà de l'urbanisme, si no sobretot enfocat en intentar millorar la convivència i el benestar de tots els veïns i la seva lluita contra la inseguretat i el creixement exponencial dels problemes vinculats amb la venda i el consum de drogues a la zona.
Els veïns de quatre potes també tenen els seus drets, moltes vegades ignorats per l'Ajuntament de Barcelona, que només en parla per accentuar possibles problemes d'incivisme. En aquest sentit, l'activitat d'"Espai gos Barcelona" ha estat incansable en els últims anys. Es tracta d'una associació que visibilitza a les xarxes socials el seu malestar perquè el consistori barceloní no facilita la vida amb les seves mascotes, deixant de banda els drets que també tenen els animals a la ciutat.
El conegut com a Triangle Golf al barri de Poblenou pateix des de fa més de 30 anys soroll, botellots, brutícia i abandonament. Els veïns denuncien mitjançant vídeos i fotografies aquesta problemàtica, que segueixen sense solucions reals per part de l'acció municipal.
"Abaceria Respira" és una plataforma veïnal que aposta pel seguiment de la reforma del mercat de l'Adrogueria del barri de Gràcia, abandonat des de 2018, mentre veuen que a la seva zona els passen per davant projectes polèmics com la concessió d'equipaments/edificis públics a col·lectius okupes, propers a la ideologia de Barcelona en Comú que governa el Consell de districte del barri.
En el Besòs, l'activitat més sonada és la que realitza el col·lectiu "Airenet". Un grup de ciutadans i experts que treballen per la justícia climàtica i per aconseguir mesures reals per millorar la situació mediambiental de Barcelona, Sant Adrià i Badalona. Amb la planta incineradora Tersa com a protagonista, el gran forat negre de la contaminació que és gestionat per representants de Barcelona en Comú i que no ha deixat de contaminar la zona, perjudicant la qualitat de l'aire de la ciutat i la salut dels veïns de la zona. Un col·lectiu que tampoc no s'ha quedat només en la seva divulgació en xarxes socials, sinó que s'ha atrevit a denunciar als tribunals aquesta situació i la inacció política en la seva gestió.
Finalment, Sants tampoc no es deslliura de l'impacte de la gestió municipal dels últims anys, i evidentment, els veïns no s'han quedat callats. Un dels col·lectius més reivindicatius en aquest sentit és la plataforma "Stop Tanatori Sants" que fa anys que lluiten contra el projecte que situarà un nou tanatori municipal en un carrer estret proper a l'estació de trens. La plataforma assegura que la seva missió és defensar el barri de Sants, el seu espai públic i el patrimoni dels especuladors que pretenen menystenir la qualitat de vida de la zona i, en definitiva, expulsar els veïns amb males pràctiques.