Els grups municipals del PSC i de Barcelona en Comú a l’Ajuntament de Barcelona han transaccionat una proposta de resolució, que ha comptat amb el vot favorable d’ERC al plenari municipal d’aquest divendres, pel qual es “trenquen les relacions institucionals amb l'actual govern d'Israel" i l'agermanament amb la ciutat de Tel-Aviv, "fins que es restableixi el respecte al Dret Internacional" a Palestina. Aquest acord arriba després que tant socialistes com comuns haguessin presentat mocions pròpies que, finalment, han quedat definides en un únic text comú pactat pels dos grups que, especialment, inclou clàusules contractuals per tal que l'Ajuntament de Barcelona deixi de treballar amb empreses proisraelianes. La iniciativa ha estat votada en contra per PP i Vox, mentre que Junts per Barcelona s'ha abstingut.
De fet, en el text reclama a la Fira de Barcelona que no pugui acollir "pavellons d'Israel" ni tampoc d'empreses armamentístiques i que el Port no permeti atracar vaixells amb armament destinat al govern de Tel-Aviv. Aquest nou posicionament arriba després que la setmana passada l'alcalde, Jaume Collboni, proposés un trencament "temporal" de relacions fins que hi hagués un alto el foc a Gaza. Collboni rectificava així una de les primeres decisions que va prendre en arribar al càrrec, quan va deixar sense efecte la suspensió de relacions aprovada pel govern d'Ada Colau. Ara, en l'acord fet públic aquest divendres amb Comuns, Collboni accepta anar un pas més enllà i no només "trenca" l'agermanament sinó que endureix el to de la condemna pels atacs d'Israel contra la població civil palestina. Cal recordar que el mateix Collboni va titllar de “genocidi” la política militar del president israelià, Benjamin Netanyahu, a la Franja de Gaza.
La proposta de socialistes i comuns denuncia els milers de morts a Gaza i el bloqueig a l'ajuda humanitària, a més de l'expansió dels assentaments a Cisjordània i l'annexió dels territoris palestins. Per això, condemna el desplaçament forçós de la població, la destrucció sistemàtica d'habitatges i d'infraestructures o el bloqueig d'energia, aigua, aliments i medicines. També assegura que l'ocupació i la colonització de terres palestines s'està fent amb "un conjunt de pràctiques segregadores i de càstig col·lectiu equiparables al règim d'apartheid", i condemna la "violència" dels colons israelians a Cisjordània i Jerusalem Est contra població civil palestina. També condemna l'antisemitisme i la islamofòbia.
Per tot això, exigeix la fi dels atacs, "un alto el foc immediat i permanent" i insta el govern de Netanyahu a seguir les resolucions de les Nacions Unides. Fins i tot reclama que "s'activin els mecanismes eficaços, dins i fora del sistema de les Nacions Unides, incloent-hi els relatius al Tribunal Penal Internacional i al Tribunal Internacional de Justícia, per tal de perseguir els crims de guerra i de lesa humanitat comesos". El text inclou clàusules contractuals "de caràcter essencial" en tots els contractes públics municipals per garantir que cap operador econòmic o empresa municipal faci "operacions financeres, inversions, compres, contractacions i altres activitats" contràries al Dret Internacional Humanitari.
Gaza pertany als palestins, és la terra dels palestins, és el que reconeix el dret internacional i el que reconeixem nosaltres”, afirma Collboni
Al final del debat sobre la proposta, l’alcalde Collboni ha fet ús de la paraula assenyalant que a Barcelona “s’ha portat al límit la diplomàcia de ciutats” i recordant que l’any 1998 l’alcalde Clos va promoure l’agermanament amb les ciutats de Gaza i Tel-Aviv, però que en l’actualitat, el “nivell de destrucció” així com “el grau de patiment de Gaza” el porten a defensar aquest trencament. Sense pronunciar la paraula genocidi, que en tot cas, sí que va pronunciar fa uns dies en el balanç de dos anys de mandat, Collboni ha apuntat que “els atacs tenen un nom i tots sabem quin és”, afegint que esperava que els responsables “acabin sent jutjats davant un Tribunal Penal Internacional”. “Gaza pertany als palestins, és la terra dels palestins, és el que reconeix el dret internacional i el que reconeixem nosaltres”, ha afegit l’alcalde.