L’olor és el primer sentit que es desperta quan travesses la porta de Casa Gispert al carrer dels Sombrerers, 23 de Barcelona (districte de Ciutat Vella), un dia, pot ser l’aroma d’ametlla torrada el que et porti a descobrir l’interior, un altre pot ser el d’avellana o cacauet que et facin canviar de direcció i entrar a la botiga. La vista de seguida pren el lideratge dels cinc sentits en descobrir la selecció de productes exposats al llarg de tot el local, principalment fruits secs, però també xocolates, te, cafè, safrà, torrons, olis i licors. Finalment, quan l’olfacte i la vista ja s’han acostumat, un soroll greu i metàl·lic et guia cap al fons del local, on descobreixes el punt de partida del negoci i la relíquia d’aquest comerç centenari, el forn de llenya. Casa Gispert és el rebost de torrats de Ciutat Vella, una botiga diferencial que continua produint els mateixos gustos i olors des de 1851.
✒️ Casa de la Estilográfica, on la ploma escriu la història d'un comerç emblemàtic
Situat al barri de la Ribera, Casa Gispert és un comerç especialitzat en fruita seca, cafè, te i safrà. A més, recentment han ampliat l’oferta amb la venda de xocolata, cacau en pols, bombons i cremes diverses, incloent-hi de festuc, avellana o xocolata, així com els Kòdols uns fruits secs recoberts de xocolata (una marca pròpia semblant a les catànies). També s’ofereixen olis i licors com el vermut o la ratafia, que porta un punt d’ametlles i avellanes.
La gran particularitat de la botiga és que els torrats els elaboren en un forn de llenya situat al mateix local, a la vista del públic. Es tracta d’un forn d’estil romà de 1851, un dels més antics en actiu d’Europa. “El gust de llenya d’alzina que deixa és el que ens caracteritza i distingeix d'altres llocs”, explica Eduard Carner, el mestre torrador. Cada tongada de fornejat és diferent, dins un llindar, la cocció pot variar lleugerament, “no hi ha un temps fix com quan fas un pastís, pot tardar una hora o una hora i mitja en funció del grau d’humitat o sequedat de la fruita seca”, emfatitza l’Eduard. Durant un any sencer, aquest mestre artesà, va estar aprenent a trobar el punt correcte del torrat a partir dels colors i les olors, un ofici que li ve arran d'haver estat des de jove “l’encarregat d’engegar les barbacoes o la llar de foc”.
Els qui visiten la botiga un dimarts o un dijous, quan el forn està en marxa, tenen la possibilitat de veure en directe com funciona aquest procés i emportar-se una paperina amb fruits secs acabats de torrar. L’Eduard afirma que “és una experiència gastronòmica, l'olor de torrat, a fum, a llenya, és el que fa que la gent entri”. Mentre busca el punt de cocció perfecte i controla que la llenya no deixi de cremar, el mestre torrador ofereix als clients un grapat d’aquell fruit sec que estigui elaborant en aquell moment. Alguns marxaran satisfets amb aquest petit tast, però hi ha altres que, seduïts pel seu gust especial o l’artesania particular del lloc, no en tindran prou i decidiran comprar una paperina.
Un comerç més que centenari
La història de Casa Gispert es remunta a 1851, quan Enrique Gispert va obrir una petita botiga de barri, en aquell moment ordinària, semblant a moltes d’altres de la Barcelona d’aquella època. Les generacions següents van seguir amb cura la tradició artesanal i els costums propis del negoci familiar, que any rere any es feia més gran. El 1993, els actuals propietaris van agafar el negoci. Conservant la seva essència, avui en dia, Casa Gispert ja no és una botiga com qualsevol altre, avui destaca per la seva singularitat, per mantenir les tradicions i oferir uns productes que provoquen les mateixes sensacions de sempre.
El local és testimoni de la seva història i conserva la mateixa estructura, així com el mobiliari i els finestrals originals, que fan que els usuaris sentin que viatgen una mica en el temps. “Hem posat petits mobles nous, però hem intentat conservar el que hi havia abans per mantenir la màgia”, confirma l’Eduard. “Ens visita gent del barri que ens coneixen de fa temps i ens expliquen que venien de petits amb els seus avis i que veuen que res ha canviat gaire” afegeix. El seu objectiu, i el dels dependents del comerç, és assessorar i acompanyar els clients perquè sentin que estan a la botiga de tota la vida. “Si necessiten fer una picada, els diem que es quedin 50 grams de pinyons i 100 d’ametlles, no fa falta que s'enduguin un quilo, no volem entaforar coses”. D’altra banda, gran part dels usuaris són turistes que topen amb la botiga gràcies a les guies on s’inclou Casa Gispert com un punt d’interès en el teixit artesà de Barcelona.
L'obrador de Viladecavalls
Tanmateix, tot el que es ven en aquest local del Born no es produeix aquí mateix. El comerç compta amb un obrador a Viladecavalls (Vallès Occidental) que té també un forn de llenya on torren la majoria de la fruita seca i el cafè i elaboren la xocolata o les cremes. De fet, a la botiga de Barcelona s’hi torra només una petita part de les avellanes, ametlles i cacauets.
Torrant amb consciència mediambiental
Les matèries primeres de Casa Gispert intenten ser en la majoria de les ocasions el màxim de proximitat possible, en són un clar exemple les avellanes de Reus o les ametlles de Lleida. D'altra banda, els festucs provenen de diversos llocs de la península, mentre que el safrà prové de la Manxa. En altres casos l’Eduard explica que s’importen els aliments des del lloc on tinguin el producte del millor calibre i qualitat, com és el cas de les macadàmies que venen de Sud-àfrica, així com els cacauets que venen en closca des dels Estats Units i sense closca des de la Xina.
D’altra banda, i per contribuir amb el medi ambient, des de fa gairebé dos anys la botiga utilitza plàstics 100% reciclables per a l'empaquetament dels seus productes. A més, l’obrador funciona a partir d’energia solar i les furgonetes que s’utilitzen per a la distribució de mercaderies són elèctriques.
Un negoci per molts anys més
Actualment, a més de la venda a la botiga, Casa Gispert ofereix tastos on la gent pot venir a provar la selecció de fruits secs, cafès, xocolata o alcohols. A més, també distribueix a supermercats i restaurants, tant a Catalunya com a més d’una desena de països europeus. L’Eduard confessa que el seu objectiu és augmentar el seu abast i consolidar-se i rebre reconeixement en el mercat internacional. Tot això amb la condició indispensable de no perdre l’essència, l’olor de la casa, l’aroma de torrat de 174 anys d’història d’un forn que no s’ha apagat mai. Casa Gispert vol recordar que el barri pot continuar amb la tradició, que els veïns els agrada tornar a aquells llocs on es mantenen les arrels i que el turisme pot interessar-se per l'artesania pròpia sense la necessitat de canviar-la. Casa Gispert vol seguir per molts anys més formant part d'un teixit comercial diferencial i els qui l'han visitat algun cop desitgen que pugui torrar per molts anys més.