Casa Fahrenheit 451, la llibreria independent del Born sense `best-sellers´

Entre cannàbiques, salons d’ungles, i botigues de records, Ciutat Vella amaga encara alguns locals on no hi ha un I love Barcelona imprès a cada producte i on el que s’exposa a l’aparador vol marcar distància a la demanda turística, al clixé, a les grans empreses o a les tendències passatgeres. Hi ha llocs de tota la vida on encara reconeixen les cares dels qui han anat traient el cap al llarg dels anys, també hi ha llocs que ofereixen articles singulars que segurament no es troben a internet, a la pròxima cantonada o inclús buscant per tota la ciutat. N’hi ha d’altres que aposten per la sostenibilitat en una època dominada per la moda ràpida i el comerç en línia. Inclús alguns s’han instal·lat al barri per a teixir-hi un vincle i fer xarxa amb la seva gent. Segurament, fa uns anys aquestes característiques descrivien la majoria dels comerços de Barcelona, avui, les converteix en diferencials. Precisament, al barri de la Ribera de Barcelona (districte de Ciutat Vella), al carrer de la Ribera 8, just al costat del parc de la Ciutadella, s’hi troba Casa Fahrenheit 451, una llibreria cafeteria independent on no trobes de tot, però el que tenen és difícil de trobar a la majoria de locals de la ciutat.

La selecció, diversa però reduïda, que ofereixen vol allunyar-se de les companyies i, en canvi, donar espai als autors i editorials independents. No és que vetin directament els best-sellers, però el seu criteri de selecció, que inclou llibres principalment en català i castellà i en menor mesura en anglès, està exempt dels números que quantifiquen les vendes anteriors de l’autor i de la novetat imperiosa que regeix el sector. Molts cops del títol que encapçala el seu top vendes de la temporada, només se n’han venut cinc o sis exemplars. En canvi, el seu criteri recau en la qualitat, si els agrada, si el troben realment bo, sense importar la resta de factors. Això sí, com a tot arreu, tenen un llistat d'imprescindibles, en el seu cas serien alguns bàsics de la distopia com 1984, de George Orwell, l'assaig Homenatge a Catalunya, del mateix autor i per descomptat Fahrenheit 451, de Ray Bradbury, que li dona nom a la botiga. 

La llibreria sense etiquetes

Just entrar a l’establiment, es distingeix un pilar d’aquesta novel·la distòpica. És una obra on els llibres estan prohibits i el protagonista, que vol fer front a la imposició, s’uneix a una organització clandestina que els memoritza perquè no passin a l’oblit. Sergio Lledó i Azra Ibrahimovic, els socis de Casa Fahrenheit 451, van adoptar com a propi aquest missatge de resistència lectora quan a l’hora d’iniciar el seu negoci es van trobar amb una comunitat amb molt poc hàbit de lectura.

Tenir una llibreria a Sitges era una quimera

Abans de ser un establiment fix, el seu comerç era una llibreria mòbil, que utilitzant un remolc de cavalls reformat va estar donant voltes per Sitges durant dos anys, des del 2018 fins al 2020. El seu objectiu era acostar els llibres i l’experiència lectora a una ciutat on no hi havia quasi llibreries i que encapçalava el rànquing de compres per Amazon d’Espanya. “Tenir una llibreria a Sitges era una quimera”, descriu Sergio Lledó, un dels socis-treballadors. Això, sumat a la complexitat dels permisos, que s’havien de renovar constantment i que només els hi permetia dur a terme l’activitat en períodes de tres mesos, així com la crisi de la COVID-19 i la baixa demanda, va acabar provocant que Casa Fahrenheit 451 es traslladés a Barcelona. Després d’una temporada a la Barceloneta, on el negoci no va funcionar, van acabar inaugurant el local actual del Born. Ja no es mouen i han canviat de ciutat, però el seu objectiu segueix sent el mateix, apropar i difondre la lectura en la seva essència.

No hi ha etiquetes enlloc que classifiquin els llibres per seccions

Si a la Fahrenheit hi busques algun títol específic o inclús una categoria en concret, segurament no et quedarà altre remei que preguntar als treballadors. No és perquè la quantitat d’exemplars et pugui perdre entre prestatgeries, que de fet no en són gaires, sinó perquè no hi ha etiquetes enlloc que classifiquin els llibres per seccions. Es tracta d’una estratègia que utilitzen per establir conversa amb el client, conèixer els seus gustos, fer recomanacions i sempre que hi estigui disposat, començar a teixir un vincle en un context en què sovint regna el silenci i la introspecció. Un “on està la secció de teatre?”, pot acabar portant a “ho he llegit tot de Lorca” i després a “t’has atrevit amb Santiago Rusiñol?”. No posar rètols és una reivindicació al ritual d’escollir un llibre, una forma de compartir la conversa interior que un té quan decideix agafar un títol i no un altre.

Segons la Vicky Francés, llibretera de la botiga, una de les preguntes més repetides pels clients és com estan ordenats els llibres, “i això ja ens serveix per trencar el gel”, confessa. D'aquesta forma, els treballadors, s’apropen i ofereixen les seves recomanacions plenes d’experiència, ja que afirmen que gairebé tots els títols que tenen a la botiga els han llegit prèviament. D’altra manera, els usuaris s’haurien dirigit a la secció buscada i haurien escollit un llibre, marxant sense dir més paraula que unes gràcies o un adeu. A vegades, les converses descobreixen també el client més enllà del món lector, qui són o d’on venen, creant vincles i consolidant arrels que fa que molta gent hi torni. Inclús aquells que només visiten la ciutat, si hi tornen acostumen a passar per la Fahrenheit. En Sergio, que ha treballat en altres llibreries més comercials, afirma que parlar amb els clients era “com un tabú, semblava que perdessis el temps”, en canvi, per a ells suposa “construir ponts”. 

Un cafè amb llibres i pintura

Aquest sentiment de casa és justament el que busca el local, per aquest motiu es va decidir canviar el nom del negoci de Llibreria Fahrenheit 451 a Casa Fahrenheit 451. En aquest espai els llibres són el pretext per formar comunitat, per tenir contacte amb gent del barri o amb desconeguts, que com a mínim aquell dia, s’han interessat per la lectura. Precisament amb aquesta finalitat, gairebé la meitat de l’espai l’ocupa una cafeteria situada al fons del local. Hi ha una barra amb dolços exposats i els mateixos llibreters s’encarreguen de servir.

Crear una atmosfera de confiança amb l’entorn

També hi ha col·locades unes vuit taules a més de bancs i cadires per seure, estan molt a prop i gairebé es toquen. Es tracta d’una altra estratègia de la casa per a incentivar els usuaris a conèixer-se, a parlar del que tenen en comú, de la lectura o la falta d’ella. També poden venir a passar l’estona amb amics o a prendre el cafè abans d’entrar a treballar, però una de les peculiaritats és que funciona a més com a espai de presentacions o esdeveniments diversos. En Sergio explica que fer-ho aquí els permet allunyar-se de l’elitisme cultural que solen tenir aquest tipus d’actes, on es veu sovint un conferenciant a qui s’adrecen totes les mirades a sobre un escenari. Volen allunyar-se de la superioritat moral que provoquen aquestes situacions i crear una atmosfera de confiança amb l’entorn, “no volem fer sentir a la gent que han de saber coses que no saben, que han d’haver llegit coses que no han llegit, no volem que se sentin inferiors per no haver llegit El Quixot”. 

Col·laboració amb entitats culturals

En aquest espai, petit però polivalent, també hi caben activitats conjuntes amb entitats del barri com l’Associació de Veïns del Casc Antic (SOSI) o el Casal del Born. A més, a vegades se cedeix l’espai a veïns per a dur a terme propostes culturalment interessants. També han col·laborat amb entitats com la Fundació Joan Rosa o l’editorial Tres Portals, que estan a uns pocs minuts caminant de la Casa Fahrenheit. “Estem oberts a tot el que vingui i amb qui puguem establir una relació de simbiosis cultural”. De fet, en aquest moment, penjat a les parets de la cafeteria hi ha una exposició de pintura d’Eli Pla, que tracta sobre les ferides de la maternitat. Al setembre, en Sergio anuncia que hi tindran a Artur Laperla, l'autor del famós còmic infantil Súper Patata, que farà a més, un taller d’il·lustració infantil. En aquest sentit, al llarg de l’any es realitzen també una selecció de tallers vinculats a la cultura, des de literaris i de lectura fins de dibuix, passant per la pintura o l’escriptura.

Música per completar el projecte

La idea inicial quan van plantejar el projecte era fer una secció de música en el soterrani que té el local, on vendrien vinils i a més farien activitats relacionades amb la història musical. El dia que es va fer la signatura del contracte, però, dos dels quatre socis inicials es van tirar enrere, de forma que es va retallar el marge de pressupost. Actualment, tenen exposats alguns vinils en una paret del local i aviat, volen reprendre el projecte original per tal d’unir la música i la literatura en un mateix espai multicultural. “Potser les coses haurien anat diferent, però això ens ha servit per a aprendre a créixer a poc a poc”, confessa en Sergio. 

Compaginar la rendibilitat i l'amor a la cultura

Concretament, aquest saber fer lent ha permès la creació d’un espai modelat pels qui el visiten i fet a mida pels veïns del barri. Tot i que afirmen que la pregunta més formulada és “where is the english section”, la demanda turística de la ciutat no ha fet virar el comerç per treure’n més rèdit, sinó que forma una petita part de l’oferta literària i sap compaginar la rendibilitat i l'amor a la cultura. I això és precisament el que fa singular aquesta llibreria, està feta d’allò que els propietaris han gaudit, d’aquells títols que recomanarien en una conversa entre amics, per això, com diu en Sergio és “un espai que et fa sentir a casa, on vens i et vols quedar”.