Barcelona s’ha marcat el repte de convertir-se en productor d’energia amb un pla per instal·lar plaques fotovoltaiques amb la intenció de situar sostres solars en 1.400 edificis de la ciutat a partir de grans pactes publicoprivats i a un “cost zero per als veïns”. Així ho ha exposat aquest dimecres al matí el primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, que ha volgut remarcar la necessitat d’arribar a un “canvi de paradigma” i aconseguir que “el consumidor sigui productor”, en el qual els ajuntaments han de passar a una activitat proactiva en la producció energètica en col·laboració amb les grans empreses.
En una nova sessió del cicle de conferències ‘Fer Metròpoli’ organitzada per RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, on també hi han participat Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Marta Farrés, alcaldessa de Sabadell i David Bote, alcalde de Mataró -tots del PSC-, Collboni ha proposat un pacte per a les infraestructures metropolitanes necessàries pel creixement econòmic i la inclusió social amb diversos eixos, un dels quals és la producció d’energia d’arrel fotovoltaica. Segons el tinent d’alcaldia, “en l’actual situació de canvi climàtic i la situació geopolítica, cal tenir sobirania energètica”. “Molts ajuntaments ja hem començat a plantejar com produïm energia renovable des del territori”, ha afegit.
En aquest sentit, Collboni ha assenyalat com a actuació important el desenvolupament de l’energia fotovoltaica i no s’ha estalviat crítiques al Govern català, que, segon Collboni, “ha estat un desgovern els darrers deu anys, que ha tingut com a conseqüència que Catalunya estigui a la cua d’Espanya en energies renovables”. Per això ha insistit que a la regió metropolitana “ens hem de preguntar què podem fer”, per assegurar que “el nostre territori pot produir energia fotovoltaica”. De fet, Collboni ha assenyalat que en aquest moment ja estan en marxa a la ciutat 251 projectes d’energia fotovoltaica, “94 dels quals en sostre residencial”.
L’objectiu de l’ajuntament en aquesta matèria seria arribar a produir 83 megawats de potència “d’aquí al 2030”, de manera que la ciutat es pogués convertir en un “autèntic productor d’energia fotovoltaica”, fet que, segons Collboni, es traduiria en una “rebaixa del preu de la llum” a banda d’altres avantatges com explotar una font d’energia “renovable i inesgotable” i, alhora, “sense dependència de països que ataquen les nostres democràcies”, en al·lusió a la invasió russa d’Ucraïna i els problemes que ha causat en el subministrament de gas, i per tot plegat ha defensat la necessitat d’establir “polítiques públiques coordinades amb les empreses energètiques”.
Noves infraestructures de mobilitat
Així mateix, Collboni s’ha referit a la necessitat d’incidir en les noves infraestructures de mobilitat des d’un pla d’acció coordinat. A banda d’insistir en la necessitat d’ampliar l’aeroport del Prat -un dels principals punts de disconformitat amb els seus socis de govern municipal, Barcelona en Comú-, el líder del PSC a Barcelona ha apuntat que cal coordinar esforços en aspectes pendents de regulació com la distribució d’última milla o l’ús de vehicles compartits -motocicletes, patinets o bicicletes- que actualment “no poden canviar de municipi, i al mateix temps plantejar grans reptes com al “descarbonització de l’economia”, que segons Collboni passa perquè els ajuntaments tinguin la seva “política energètica”.