En l'any que Barcelona ostenta la Capitalitat europea del comerç local, la tria d'Antoni i Meritxell Falgueras com a pregoners de la Mercè 2026 s'ha demostrat encertada, ja que pare i filla, quarta i cinquena generació d'El Celler de Gelida —comerç especialitzat en vins del barri de Sants—, han aprofitat l'ocasió per homenatjar i, sobretot, reivindicar el valor de la botiga tradicional en un món on les franquícies han aconseguit que les ciutats d'arreu cada cop s'assemblin més: "No podem que permetre que Barcelona tingui les mateixes botigues que arreu del món i que les úniques diferències siguin la llengua i la moneda", ha exclamat la Meritxell.
"Soc botiguer" s'ha definit l'Antoni a l'inici del pregó, per marcar que el pregó no pertany només a aquesta nissaga de cellerers, sinó a "tots els botiguers" i, encara més, "a totes les botigueres", segons ha precisat la Meritxell, que més endavant ha tingut unes paraules per a totes les dones "que continuaven treballant quan tancaven la botiga", com recorda que ho havien fet "la meva besàvia Dolors i la iaia Rosita". El fet és que el text pronunciat pels dos Falgueras ha estat farcit de records familiars, però records que es poden compartir entre tots aquells que han tingut comerç a peu de carrer i, per extensió, a atots els clients, és a dir, per tots els barcelonins i barcelonines.
Aquesta oda al botiguer i la botiguera, que cada apuja la persiana, que escombra el seu tros de carrer, que saluda els veïns i coneix el nom dels clients beu de l'experiència dels Falgueras, però conforma un conjunt de maneres de fer encara viu als barris de Barcelona, des del barber de la Guineueta fins a la cambrera del Gòtic, el ferreter de l'Eixample i la llibretera de Sant Andreu. És, en resum, la Barcelona que encara batega en uns comerços que ofereixen "llums encesos i aparadors bonics" allà on altres ofereixen "paquets lliurats en la foscor", una crítica gens amagada a una de les xacres del comerç tradicional, la venda per internet i el repartiment sense nom ni ànima, sense suc ni bruc.
Una història familiar, una història barcelonina
Al llarg del pregó, l'Antoni i la Meritxell Falgueres han fet un resum de la seva història familiar, que és alhora una història barcelonina iniciada el 1865 a Gelida, a l'Alt Penedès, portant a vendre el vi a doll. Esforços concentrats en el fet que només es descansava un dia l'any, el de santa Marta, el 29 de juliol, patrona dels hostalers, restauradors i taverners o l'ànsia de superar-se, com els viatges de l'Antoni i la seva dona, "per saber si existia la botiga especialitzada", el model de negoci que els ha permès garantir la continuïtat venent referències de vi d'arreu del món.
De fet, tots dos han destacat la importància del tracte amb el client, "que et conegui i que et reconegui", i també del comerç de proximitat com a element que "crea comunitat, fa barri i dona ànima a una ciutat". Pel que fa als clients, "l'Antoni ha volgut tenir unes paraules de record per aquells que ja no hi són, entre els quals la cantant Núria Feliu, el perruquer Pascual Iranzo, els escriptors Manolo Vázquez Montalbán i Ignasi Riera i el comunicador Jordi Estadella, que l'Antoni ha definit com a "amistat gran reserva de la vida", afegint que "el més important són els clients del dia a dia, els que no són coneguts per la resta del món però sí per nosaltres".
Reivindicació de les dones i del català
Per la seva banda, la Meritxell, ha dedicat espai del seu temps a parlar de les dones botigueres, "perquè moltes històries del vi i del comerç s'han explicat en masculí", mentre que "una ciutat també es construeix amb les dones que no surten a la fotografia", entre els quals la seva mare, "que tots coneixeu com la Maria del Celler". En el tram final del pregó tots dos han fet una crida a comprar al barri, considerant que la Barcelona dels botiguers és la "que veu l'ampolla mig plena, la que conversa i la que et pot atendre en català". Després d'un brindis en xinès dedicat a la delegació de Shanghai, Antoni i Meritxell Falgueras han recordat que el comerç de proximitat "és el que ens recorda que una ciutat no es construeix només amb grans actes, perquè Barcelona és una manera de viure i una manera d'estimar".
Els tres brindis de Collboni
Com a prèvia al pregó, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha presentat la parella pregonera com a representants d'un "comerç familiar que ha crescut a Barcelona", amb el qual es fa "un homenatge a totes les generacions de comerciants que ens han ajudat a viure millor". En tractar-se d'un negoci que té com a base el vi, l'alcalde ha aprofitat per proposar tres brindis, això sí, virtuals: "Un pel progrés, que es noti en la vida quotidiana de la gent; un segon brindis pel respecte, pels que hem nascut a Barcelona i per als qui l'han escollida, i un tercer brindis per la pau, per tots aquells que la persegueixen incansablement i no hi renuncien".
Al seu torn, el vicealcalde de Shanghai, Lu Shan, ha agraït el fet de ser la ciutat convidada en el marc dels vint-i-cinc anys d'agermanament entre Barcelona i la ciutat xinesa: "És un honor estar convidats aquí". Shan ha destacat que es tracta de la primera ciutat asiàtica convidada a la Mercè i ha fet un resum dels espectacles de tota mena —dansa, circ, música, drons i cultura xinesa— que oferiran els artistes vinguts de Shanghai per celebrar la festa major de Barcelona. Com sempre, al final del pregó ha esclatat un castell de focs i ha començat el Toc d’Inici a la plaça de Sant Jaume. La Festa de la Mercè 2026 ha començat!