Advocats especialistes en judicis per ocupació d'habitatge alerten sobre l'aparició de nous tipus d'okupes que s'aparten dels perfils amb vulnerabilitat o associats als moviments antisistema, que havien caracteritzat aquestes situacions fins al moment. Asseguren que es tracta de perfils que no estan en risc d'exclusió i que, malgrat comptar amb ingressos i ocupació estables, no volen acceptar el final dels seus contractes d'arrendament o assumir les noves condicions ajustades a dret dels propietaris.

Així ho considera l'advocada experta en casos d'ocupació d'habitatge María José Tarancón, que assegura que l'única finalitat d'aquestes ocupacions en alça és beneficiar-se "de lloguers per sota del mercat quan no són, ni de bon tros, vulnerables". En aquest sentit, indica que aquests perfils "s'aprofiten de la sensibilitat social que han aconseguit generar els que sí que són vulnerables, i a més compten amb el suport dels sindicats de llogaters, que no distingeixen entre vulnerables o no".

La lletrada creu, a més, que "les polítiques nefastes de l'Ajuntament de Barcelona també influeixen, ja que podent adquirir els immobles en tempteig, de vegades el consistori no exerceix l'esmentat dret, però després no protegeix els compradors de bona fe, que dins de la legislació vigent volen gestionar els seus habitatges en arrendament."

Diu que es tracta d'un nou tipus d'ocupació que, afirma, creix sota el consentiment de l'Ajuntament de Barcelona, "una de les capitals espanyoles on hi ha un major nombre d'ocupacions il·legals, recolzades per les màfies, la venda de claus o la venda de contractes d'arrendament falsos. Al final, els que resulten més perjudicats són els més vulnerables", adverteix Tarancón.

L'experta insisteix que aquesta nova tendència d'"ocupes acomodats" que es veu a la ciutat és preocupant, "perquè pot arribar a generar un efecte crida". Sobre el paper que hi té la corporació, l'advocada es mostra taxativa: "Per descomptat que és consentidor del que està passant, bé per omissió o bé per unes polítiques nefastes d'habitatge que han potenciat l'ocupació".

"Okupes acomodats"

Un dels casos que respondria a aquest nou model d'ocupació, segons Tarancón, és el d'alguns dels llogaters de Casa Orsola, en l'Eixample de Barcelona. En concret, l'advocada apunta que "els llogaters demandats per la propietat per romandre a l'habitatge malgrat haver conclòs el contracte d'arrendament no són vulnerables". En aquest sentit, critica que l'alcaldessa Ada Colau hagi demanat per carta a la propietat que els renovi els contractes, i afirma que "la llei empara la propietat perquè no hi ha vulnerabilitat; de fet, la justícia ja ha dictaminat el desallotjament d'un dels llogaters". "Estem veient que l'Ajuntament interfereix públicament en aquest tipus de situacions en les quals la propietat compleix la normativa vigent i la legalitat, i pressiona els privats juntament amb els sindicats d'habitatge", va assegurar Tarancón.

Segons el seu parer, l'Ajuntament no hauria d'interferir en qüestions privades entre propietaris i llogaters, "sobretot quan està informat que no hi ha hagut acreditació de casos de vulnerabilitat". En aquesta línia, defensa que "l'únic que sempre hem sol·licitat els professionals que ens dediquem als procediments de precaris és que l'Ajuntament respecti les sentències judicials i no interfereixi en les esmentades decisions".

Segons explica, l'augment d'aquest tipus de casos d'ocupació pot comportar una falta d'inversió per la percepció d'inseguretat jurídica, i això provoca que "els propietaris decideixin no treure al mercat de lloguer els seus habitatges, per la qual cosa l'oferta es redueix en un context d'alta demanda, i això deriva en un encariment dels preus del lloguer". Afegeix que una altra de les conseqüències "de la falta d'inversió" a Barcelona és un envelliment dels immobles, que no són renovats i rehabilitats. Així mateix, "ja està observant a Barcelona que part de les inversions immobiliàries es desvien cap a ciutats com Màlaga, Sevilla o Madrid".