Un element singular de Barcelona és la seva xarxa de mercats municipals, reflex de la vida mediterrània i hereva d'una tradició de compra de producte de proximitat que encara resisteix malgrat els canvis de consum moderns. Des dels més coneguts, com el de la Boqueria, convertit en reclam turístic i aspirant a ser reconegut per la Unesco, fins als que abasteixen els barris de la perifèria, com el modern Mercat de Montserrat, la comunió entre els mercats i els barcelonins i barcelonines, que encara mantenen l'expressió 'anar a plaça' per referir-se a fer la compra al mercat, conformen un dels trets d'una Barcelona que no es resigna a desaparèixer en el maremàgnum de la globalitat.
En l'actualitat, Barcelona disposa de 39 mercats alimentaris i 4 de no alimentaris, situats en 40 edificis de titularitat municipal, i la majoria d'ells han estat reformats integralment en un llarg procés iniciat als anys noranta del segle passat i que ara el govern municipal preveu enllestir en un termini de cinc anys, amb el que l'any 2031 s'acabaria una operació de reforma llarga i que pel camí ha hagut d'acceptar l'existència de supermercats a l'interior dels equipaments, però que ha dotat la xarxa de mercats de modernitat i eficiència. En aquest context fem un repàs de cada mercat, la seva situació actual i les previsions de cara al futur.
Mercats no alimentaris: Encants, floristes i dominical
Tot i que la principal raó de ser dels mercats municipals és la venda de producte fresc, és a dir, carn, peix, aviram, fruita i verdura, Barcelona disposa de quatre mercats no alimentaris, només un dels quals disposa d'edifici propi. Es tracta dels Encants de Barcelona o Mercat de Bellcaire, també conegut com els Encants Vells, és el mercat tradicional de puces on es pot adquirir tota mena de productes no alimentaris, principalment tèxtil, mobles i objectes de segona mà, on encara es mantenen les subhastes a l'encant —d'aquí el nom— de materials procedents de buidatge de pisos. Des del 1929 estava situat en un solar de la part muntanya de la plaça de les Glòries, però el 2013 es va traslladar a l'actual emplaçament, al costat mar, en un edifici totalment nou i adaptat a les necessitats d'aquest singular mercat.
També en la categoria de no alimentaris s'inclouen les parades de les Floristes de la Rambla, dependents com la resta, de Mercats de Barcelona. En aquest cas, les parades estan subjectes a un trasllat provisional a la plaça de Catalunya a causa de les obres de remodelació de la Rambla, amb la previsió de tornar un cop enllestides les obres, cap al febrer del 2027. La reurbanització preveu la instal·lació en la seva ubicació definitiva de les parades que ara hi ha a la plaça Catalunya, amb dissenys renovats que combinen metall i vidre, en colors que faciliten la integració en el paisatge de la Rambla. Només una de les parades, el quiosc de Flors Carolina (Rambla, 93), mantindrà el format original, premiat pel seu disseny.
Els altres dos mercats no alimentaris se situen en un edifici que té un ús també de mercat alimentari, es tracta dels Encants de Sant Antoni, el conjunt de botigues dedicades sobretot, a la venda de roba i situades històricament fora del mercat, però que amb la renovació integral va passar a ocupar els passadissos més externs de l'interior de l'equipament, i el Mercat Dominical de Sant Antoni, especialitzat en la venda de llibres, revistes, cromos, postals, pel·lícules i videojocs i situada, des de la reforma integral, en uns porxos que envolten el perímetre l'exterior del mercat.
Mercats alimentaris: 39 espais per triar i remenar
Pel que fa als mercats alimentaris, en total n'hi ha 39, cadascun amb la seva tradició i casuística respecte a la renovació. Cal tenir en compte que l'Ajuntament ha jugat amb diverses opcions per escometre les reformes. El més habitual ha estat el de traslladar les parades a una carpa provisional per poder entomar les obres amb més marge de maniobra, però altres models han estat el de construir un edifici nou amb la previsió d'enderrocar el vell ––Mercat de Montserrat—, traslladar el mercat a una estructura que no efímera —Mercat d'Horta— o combinar el funcionament amb les obres de renovació —projecte pel Mercat de l'Estrella—.
Districte de Ciutat Vella
Al districte de Ciutat Vella es troben els més populars, com el del Mercat de la Boqueria, també anomenat Mercat de Sant Josep, convertit en un reclam turístic que no sempre convenç els barcelonins. Les instal·lacions són objecte d'una renovació escalonada davant la dificultat d'un trasllat a un espai provisional del mercat més cèntric de la ciutat. Actualment, es treballa en l’actualització de l’illa oval de peixateria, l’habilitació d’un nou passadís central, la substitució del sostre de fibrociment amb retirada d’amiant, i finalment dotar l’equipament d’una nova entrada per la plaça de la Gardunya en el marc de la reconfiguració de tot l'àmbit de l'antic Hospital de la Santa Creu. La voluntat és enllestir aquesta fase coincidint amb l'acabament de la reurbanització de la Rambla, a principis de l'any vinent.
Al mateix districte es troba el Mercat de Santa Caterina, que va ser objecte d'una remodelació integral que va comportar l'establiment d'una carpa provisional al passeig de Lluís Companys. El nou mercat va reobrir el 2005 amb un element especialment destacable, la coberta ondulant dissenyada pels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue que s'ha convertit en la imatge icònica d'aquest equipament. També a Ciutat Vella trobem el Mercat de la Barceloneta, un altre dels que ja van ser renovats integralment, concretament l'any 2007.
Districte de l'Eixample
Al districte de l'Eixample hi ha el Mercat de la Concepció, el primer que va ser renovat íntegrament amb el sistema de la carpa provisional, situada al passeig de Sant Joan, i també el primer a acollir a dins un supermercat. El nou mercat va reobrir portes l'any 1998. També al mateix districte hi ha el Mercat del Ninot, rehabilitat el 2015; el Mercat de Sant Antoni —que inclou els Encants de Sant Antoni i el Mercat Dominical—, renovat el 2009; el Mercat de la Sagrada Família, reformat puntualment a partir de l'any 2000; i el Mercat del Fort Pienc, en aquest cas, un mercat de nova creació inaugurat l'any 2003.
Districte de Sants-Montjuïc
El Mercat d'Hostafrancs, al districte de Sants-Montjuïc és un dels que estan pendents d'una reforma integral, inclòs en l'última tongada de rehabilitacions que hauria d'estar finalitzada l'any 2031. Es tracta d'un mercat inaugurat el 1888, objecte de reformes puntuals a les dècades de 1980 i 1990 i que ara necessitat una intervenció integral. Al mateix districte es troben dos mercats més, el Mercat de Sants, reformat íntegrament el 2014, i el Mercat de la Marina, construït l'any 2003.
Districte de les Corts
Al districte de les Corts només hi ha un mercat, del mateix nom que el districte. En aquest cas, l'edifici del Mercat de les Corts, del 1961, ja va ser objecte d'una remodelació estructural la dècada dels noranta del segle passat i, finalment, una renovació integral finalitzada l'any 2007.
Districte de Sarrià-Sant Gervasi
Al districte de Sarrià-Sant Gervasi hi ha quatre mercats, un dels quals és dels que encara està pendent de renovació integral, es tracta del Mercat de Galvany, que hauria d'estar completament renovat de cara l'any 2031. La resta de mercats d'aquest districte són el Mercat de Sarrià, remodelat el 2007; el Mercat de les Tres Torres, que no ha estat renovat íntegrament, però on es van fer obres de millora el 2016, que van donar visibilitat a les encavallades originals de la coberta, fins aleshores amagades per un sostre fals, i el Mercat de Sant Gervasi, inaugurat el 1968 i remodelat l'any 2002.
Districte de Gràcia
Entre els del districte de Gràcia destaca el Mercat de l'Abaceria, perquè és un dels que actualment està en obres, això sí, ja a la fase final, amb la previsió de reobrir portes a la tardor, després d'una llarga remodelació iniciada el 2018 amb el trasllat de les parades a un envelat provisional al passeig de Sant Joan. Entre els reformats es compten el Mercat de la Llibertat va ser rehabilitat integralment el 2009 i el Mercat de Lesseps que va ser objecte d'una reforma global el 1999. Pel que fa al Mercat de l'Estrella, és un dels pendents de renovar, una intervenció que s'ha retardat per la polèmica al voltant de la instal·lació d'una carpa provisional que finalment s'evitarà reformant l'edifici per parts mantenint l'activitat. En tot cas, també hauria d'estar enllestit el 2031 a tot estirar.
Districte d'Horta-Guinardó
Els quatre mercats del districte d'Horta-Guinardó són els següents: Mercat de la Vall d'Hebron-Taxonera, remodelat completament el 2019; Mercat del Carmel, objecte de reformes puntuals a la dècada del 1990; Mercat del Guinardó, amb reforma finalitzada el 2015, i el Mercat d'Horta, que ja té les parades traslladades a un espai que té la particularitat que un cop acabades les obres tindrà altres usos com a pèrgola i que ja està a punt d'iniciar les obres i que també hauria d'estar acabat en el termini indicat.
Districte de Nou Barris
Entre els districtes de Nou Barris destaca el Mercat de Montserrat, inaugurat aquest mateix 2026 en un emplaçament nou, de manera que les parades s'han mantingut al mercat vell fins al moment de la inauguració. La resta de Mercats són el Mercat de Canyelles, pendent de reforma amb l'horitzó 2031; Mercat de la Guineueta, reformat el 2013; Mercat de la Mercè, pendent de reformar també abans de 2031; Mercat de la Trinitat, renovat el 2001; Mercat de Núria, amb reformes puntuals durant els anys noranta, i Mercat de Ciutat Meridiana, remodelat l'any 2001.
Districte de Sant Andreu
Al districte de Sant Andreu s'hi troben el Mercat de Felip II, pendent de renovació amb horitzó 2031; el Mercat del Bon Pastor, remodelat el 2019, i el Mercat de Sant Andreu, reinaugurat el 2022 després d'una llarga renovació.
Districte de Sant Martí
Al districte de Sant Martí hi ha cinc equipaments d'aquest tipus: el Mercat del Poblenou, reformat el 2005; el Mercat del Clot, rehabilitat el 1995; el Mercat de Provençals, remodelat el 2013; el Mercat de Sant Martí, remodelat el 2003, i el Mercat del Besòs, que ha estat objecte de millores puntuals.
Imatge principal: Pictogrames dels Mercats de Barcelona / Miguel Bustos