Divendres es va presentar a Barcelona l’Informe Fènix, un diagnòstic cru, realista, sense mitges tintes, de la situació econòmica que viu Catalunya. El que diu és que, en el que portem de segle, el país ha prioritzat el creixement del PIB per sobre del creixement del PIB per càpita, és a dir, de la renda dels seus ciutadans, la riquesa de les famílies. El PIB ha pujat molt, però, com que la població s’ha disparat, el que toca a repartir per cada català s’ha estancat.

Tots ho notem cada dia. Llegim notícies que diuen que Catalunya creix més que Espanya i que la mitjana de la Unió Europea, però costa més que abans arribar a final de mes. Els preus s’han disparat, però els salaris no. El transport públic encara s’ha moderat, però el privat cada dia és més prohibitiu, tant pel preu dels vehicles com dels carburants. I si parlem d’habitatge, llogar és car i molt difícil, perquè els topalls estan reduint l’oferta, i per comprar cal donar una entrada a l’abast de molt pocs, a més dels impostos.

Modest Guinjoan, Xavier Cuadras Morató, Miquel Puig, Xavier Roig, Guillem López Casasnovas, Jordi Galí i Jaume Ventura són els autors de l’estudi, que coincideix amb la tesi del llibre del primer d’aquests economistes, Créixer o progressar. La causa de la situació actual és l’aposta per sectors de baixa productivitat, que aporten poc valor afegit i que, per tant, paguen baixos salaris. Principalment, el turisme.

Fènix parla de “sectors altament subvencionats”, que són aquells on els salaris són tan baixos que no aporten prou retorn fiscal per a pagar els serveis públics dels ciutadans que els perceben. Que n’hi hagi alguns no és el problema, el problema rau en el fet que s’hi hagi apostat quan no era necessari, quan per crear aquests llocs de treball, com en el turisme, has d’importar treballadors. I, a més, els beneficiaris són els turistes. No té cap sentit.

El creixement turístic dels últims 25 anys no ha beneficiat pràcticament ningú i ha generat empobriment

L’informe proposa mesures immediates per canviar el model productiu i aconseguir que el creixement econòmic es traslladi als ciutadans. I és que tot i aportar una diagnosi poc encoratjadora, el rerefons és d’esperança. Es diu Fènix en referència a l’au ressorgida de les cendres, símbol de renaixement. Una de les mesures més clares que posa sobre la taula és reduir el turisme.

Parlar de decreixement és un tabú. En aquest cas, es tracta de fer-ho en un sector concret, amb l’objectiu que el resultat sigui positiu. I és més fàcil del que sembla. Els economistes ho van explicar molt bé. El creixement turístic dels últims 25 anys no ha beneficiat pràcticament ningú i ha generat empobriment. Per atendre els milions de turistes que hem sumat, hem hagut d’anar a buscar els treballadors a fora, tensionant així el sistema de salut, l’educació i el mercat de l’habitatge. I amb els salaris, no pagues aquests serveis. Beneficia els nouvinguts, és clar, i els turistes. Però, al marge d’aquests, a alguns empresaris i para de comptar.

Cal frenar aquesta bogeria turística. No només per les molèsties que provoca al centre de Barcelona i a les zones turístiques de Catalunya, sinó perquè ens està empobrint. I no pot ser que el turista sigui subvencionat, cal que pagui més. Per un costat, salaris més alts. I per l’altre, més impostos. L’IVA reduït només fomenta el turisme de masses. I l’impost de les estades en establiments turístics s’ha de pagar arreu i s’ha d’utilitzar per cobrir les externalitats que provoca el fenomen, des d’infraestructures a serveis públics, no per a fer promoció turística per rebre encara més visitants, perquè llavors estem fent un pa com unes hòsties.

Malgrat que l’informe dibuixa un escenari i un horitzó, negres, la seva presentació és una bona notícia: per fer bé les coses cal un bon diagnòstic. Està ben sustentat i compta amb suports de primer ordre en l’àmbit acadèmic, començant pel degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, que va seguir la presentació en primera fila. També ho van fer empresaris i alguns polítics, però pocs, i de l’oposició, com Agustí Colomines i Joan Canadell, tots dos de Junts per Catalunya.

El dubte és si els nostres polítics estan a l'altura del que necessitem per recuperar la Catalunya que era referent econòmic i industrial

Més cridaner –però no necessàriament sorprenent– va ser l’absència en la presentació de membres del Govern i del PSC, font i tot d’ERC, que també està a l’oposició, malgrat que un dels autors de l’informe va ser regidor del partit a Barcelona i alt càrrec del departament d’Economia amb Pere Aragonès. No es va convidar polítics, només els membres de la Comissió d’Economia del Parlament, però només va anar-hi el de Junts, Canadell. I l’acte era obert a tothom.

No sé si l’absència es deu al fet que ja tenen clar el diagnòstic, a què no el comparteixen, a desinterès o no hi van anar per no sentir-se interpel·lats. Si és la primera opció, no sé què esperen a aplicar les respostes. Si és la segona, tenim un problema del model de país que volen els nostres governants. I si és alguna de les dues últimes opcions, no estan a l'altura del que necessitem per recuperar la Catalunya que era un dels referents econòmics i industrials del sud d’Europa.