“Tenim un creixement que empobreix”. Aquesta podria ser la conclusió de l’Informe Fènix, que set prestigiosos economistes catalans han presentat aquest divendres a Barcelona i que posa l’èmfasi en una idea que ha anat guanyant pes en els últims anys fins a esdevenir un clam: l’increment del PIB català en les últimes dècades no ha comportat una millora significativa de la renda per càpita perquè s’ha apostat per valors de baix valor afegit que han generat llocs de treball de baixa qualificació i salari.
Dos d’aquests sectors són el turisme i el carni, motiu pel qual l’informe els considera subvencionats, és a dir, que els salaris que paguen no cobreixen el que costa els serveix públics dels seus treballadors. N’hi ha d’altres, però aquests dos són especialment flagrants, segons els economistes, perquè els beneficiaris són no residents a Catalunya.
Modest Guinjoan, col·laborador d’ElNacional, Xavier Cuadras Morató i Miquel Puig han redactat l’informe, coordinat per Xavier Roig i assessorat per Guillem López Casasnovas, col·laborador d’ON ECONOMIA, Jordi Galí i Jaume Ventura. Tots set han participat en la presentació, que ha aixecat expectativa, amb la presència, entre altres personalitats, dels diputats Agustí Colomines i Joan Canadell, de Junts; de Carles Puig de Travy, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya; dels empresaris Tatxo Benet, Ernest Pérez-Mas i Aurora Catà, i de l’expresidenta de l’ANC Elisenda Paluzie.
Roig ha explicat que l’estudi “és excepcional perquè els temps són excepcionals i la situació de Catalunya és excepcional”. Sense mossegar-se la llengua, ha assegurat que “el model de creixement actual posa en risc l’estat del benestar”, i ha mostrat les primeres dades: mentre que l’any 2000, el PIB per habitant era 6 punts superior a la mitjana de la UE, el 2025 és 6 punts inferior. “Catalunya està a la cua en creixement de renda per càpita”, ha constatat. De fet, Aragó està a punt de superar Catalunya en PIB per habitant.
Aquest deteriorament s’ha produït mentre el PIB total sí que creixia, cosa que mostra que “la xifra que mostra el benestar d’un país no és el seu PIB”, ha explicat Guinjoan. Què ha passat, doncs? Que més de la meitat de la creació d’ocupació s’ha produït en sectors amb salaris per sota de la mitjana, cosa que ha minvat la productivitat, que també ha anat caient en comparació amb la resta de la UE. “Si ens comparem amb les regions industrials d’Europa, la productivitat de Catalunya és la més baixa”, ha lamentat Cuadras.
El moll de l’os de l’estudi és com ha crescut Catalunya i ha premiat sectors subvencionats. “Tot sistema que tingui un estat del benestar té una subvenció implícita de les rendes baixes. És a dir, els salaris baixos no aporten prou per pagar els serveis públics”, ha explicat Puig. Els economistes s’han fixat en els “sectors altament subvencionats”, que són els que paguen salaris mitjans que no permeten pagar els serveis més bàsics, uns 27.000 euros.
"Té sentit que una persona que demana una pizza no pagui el que realment val aquell servei?", es pregunta Miquel Puig
“Té sentit tenir sectors altament subvencionats?”, s’ha preguntat, i ha posat exemples: “El sector primari, podríem pensar que sí, perquè manté una activitat essencial i arrela la gent al territori. El de les cures, també. Però els riders? Té sentit que una persona que demana una pizza no pagui el que realment val aquell servei? Segurament és més difícil de defensar”.
Els sectors que han assenyalat directament són aquells que els seus beneficiaris són no residents, perquè és una pèrdua de riquesa directa. Parlen del turisme i la indústria càrnia, perquè principalment beneficien els turistes i els compradors dels productes catalans que són competitius en el mercat exterior gràcies als baixos costos laborals.
El 44% de la creació d’ocupació ha estat en sectors altament subvencionats, que representen el 35% de l’ocupació. “Són sectors que pesen molt i que estan creixent més que la resta”, ha afegit. No obvien que aquest creixement s’ha produït gràcies a la immigració, ja que la gran majoria dels llocs de treball que s’han creat per abastir aquests sectors s’ha cobert amb treballadors vinguts de fora.
"No és un al·legat antiimmigració. És una qüestió de model productiu”, explica Guillem López Casasnovas
Aquest creixement de la població acaba generant pobresa, perquè tensiona els serveis públics, com sanitat i educació, a més de l’habitatge. En canvi, en la seva majoria, perceben salaris que no tenen una contribució fiscal que permeti pagar aquests serveis. Per això, es pregunten “a qui beneficia” aquest model si per captar negoci nou, com més turisme, hem de portar treballadors de fora i empobreix la societat.
“No és un al·legat antiturístic. El problema és d’oferta, com responem a aquesta demanda. No és un al·legat antiimmigració. És una qüestió de model productiu”, ha explicat López Casasnovas, que ha culpat l’Estat de tenir interès només en el creixement, en les divises que genera la balança comercial positiva, mentre carrega “els costos socials i els estralls d’aquest empobriment col·lectiu” als governs autonòmics i locals.
Les vuit propostes contra l'empobriment de Catalunya
L’informe no es queda en la diagnosi, sinó que fa vuit propostes perquè Catalunya pugui revertir aquesta situació. Roig ha insistit que la majoria de les propostes les poden posar en funcionament el Govern i els ajuntaments, no cal apel·lar a Madrid, si bé també plantegen qüestions de política migratòria o de regulació del salari mínim interprofessional.
La primera proposta és que sigui el Govern, o algun organisme oficial, qui faci i publiqui les balances fiscals i el valor afegit que aporta cada sector, per tenir la fotografia exacta. La segona és eliminar els avantatges fiscals “que afavoreixen activitats de baixa productivitat”. En aquest punt, aposten per suprimir l’IVA reduït al turisme i apujar l’impost de les estades en establiments turístics, perquè no castiga el turisme interior.
“La situació no requereix solucions de bisturí perquè el país s’està dessagnant”, alerta Xavier Roig
La tercera proposta és apujar el salari mínim a Catalunya, cosa que Junts ja ha reclamat al Parlament, i han posat com a exemple els Estats Units, on hi ha un salari mínim federal, un per a l’estat de Nova York i un altre per a la ciutat de Nova York. La quarta és que les polítiques d’immigració siguin més selectives; la cinquena, reduir la capacitat turística; la sisena, reformar les polítiques d’ocupació.
L’Informe Fènix també aposta per fer obligatori el coneixement del català com a requeriment per treballar, com a mínim, de cara al públic i en els serveis de cura personal. I l’última és “evitar recórrer constantment a la penalització de les rendes del treball i de l’estalvi”, ja que consideren que “la penalització excessiva de sous alts dificulta l’establiment de centres de decisió important a Catalunya”.
“Tenim un creixement que empobreix”, ja lamentat Jaume Ventura, i ha afegit que “aquest creixement no s’aturarà sol, l’única manera d’aturar aquest creixement que ens empobreix és canviar les regles del joc, que es paguin els costos reals”. “La situació no requereix solucions de bisturí perquè el país s’està dessagnant”, ha alertat Xavier Roig, i Miquel Puig ho ha rematat: “Si seguim així, acabarem molt malament”.