Calisay és una històrica marca de licor de la comarca del Maresme que, des de fa anys, s’elabora a Andalusia i que, en l’actualitat, és propietat de Grupo Emperador, un gegant mundial de les begudes espirituoses liderat pel magnat filipí Andrew Tan. Però, com s’ha passat de la família Mollfulleda, que va expandir Calisay per tot el món, a Rumasa –efectivament, José María Ruiz Mateos en va ser l’amo en dues etapes– i, finalment, a una multinacional amb seu a les Filipines?
La història comença amb Magí Mollfulleda Jas (Arbúcies, 1855 – Arens, 1913), el petit d’una família de vuit germans que, quan tenia 24 anys, va emigrar a Puerto Rico. Allà es va fer ric amb el comerç colonial de tabac, cafè i, també, amb els licors. De tornada a Catalunya, aquest indià no es va establir a la seva Arbúcies natal sinó a Arenys de Mar, on va emprendre diversos negocis.
Primer, es va dedicar a la venda de les màquines de cosir Singer, de les quals tenia la llicència de la companyia nord-americana per comercialitzar-les a l’Estat espanyol, i després va crear una fàbrica de lleixiu, que molt més tard es convertiria en la coneguda Lejía Conejo, però això ja va ser amb uns altres propietaris.
I també va comprar el 1896 els drets d’un licor d’herbes que s’elaborava al Maresme, però a Malgrat de Mar, anomenat Calisay. El produïen de manera artesanal Pau Rimbau i Manuel Martí, si bé van ser les successives generacions dels Mollfulleda que li van donar volada i el va comercialitzar per Europa i Amèrica. L’elaboraven al Molí de Dalt, un antic molí fariner, actualment patrimoni històric d’Arenys. Per ampliar el negoci dels licors, va adquirir la destil·leria de Salvador Font, aquesta de Barcelona
El seu fill, Joan Mollfulleda Congost (1886 – 1947), va ser alcalde d’Arenys de Mar en els anys de Miguel Primo de Rivera. Va ser l’impulsor del port d’Arenys i del mercat municipal. I a la tercera generació, Joaquim Mollfulleda Borrell (1915 – 2006) va dirigir la destil·leria fins al 1960, quan va ser reemplaçat pel seu germà Enric, que es va situar al capdavant fins al 1981, quan van vendre el negoci.
Joaquim va desplegar una destacada activitat cultural -va fundar el Museu de la Mineralogia– i Enric va ser tinent d'alcaldia i es va vincular a diverses entitats d’aquest municipi, com el Club de Futbol Arenys de Mar, que va presidir.
Rumasa, el primer hòlding de l’abella liderat per José María Ruiz Mateos (Rota, 1931 – Puerto de Santa María, 2015), va comprar Calisay, però només la va mantenir dos anys, fins a 1983, arran de l’expropiació dels actius del grup ordenada pel govern de Felipe González i, concretament, pel ministre Miguel Boyer. Aleshores, la propietat va passar a l’empresari vitivinícola Pere Rovira.
Garvey, uns històrics cellers andalusos fundats el 1780, va comprar Calisay i la van incorporar al seu catàleg de marques: en destaquen, sobretot, els brandis Fundador i Terry, i els vins de xerès, com Espléndido o Harveys. D’aquesta manera, la família Ruiz Mateos va tornar-se a ser la propietària, però això ja va ser amb Nueva Rumasa. Després d’anys de crisi, Grupo Emperador, del magnat Andrew Tan, actual president d’honor, va comprar Garvey el 2016, fet que suposa que és el titular de les seves marques, inclosa Calisay.
Andrew Tan és un multimilionari filipí d'origen xinès, fundador del grup Alliance Global, que inclou Emperador, una de les companyies de begudes espirituoses més grans del món. Amb diferència, són els primers elaboradors i distribuïdors de brandis. L’origen de la seva fortuna està al sector immobiliari, hotels, casinos i a les begudes alcohòliques. Segons Forbes, que li atribueix un patrimoni de 1.600 milions de dòlars, viu a Manila, però controla inversions per tot el món, que inclouen la Torre Emperador, un dels nous gratacels de Madrid. Des de Grupo Emperador indiquen que continuen endavant amb Calisay, si bé la fórmula del licor ha canviat des que s’elaborava al Maresme.
Ampolles de col·leccionista
Les icòniques ampolles panxudes de Calisay de fa dècades s’han convertit en objectes de col·leccionista. Qui tingui una edat, recordarà les campanyes publicitàries, a la premsa i a la televisió, amb un Alfredo Landa dient “ay, ay, ay que me sabe a Calisay”. Aquesta marca va saber jugar en el camp publicitari. I molts també recordaran el seu gust característic.
Però, cap a finals dels anys setanta, va començar a canviar els gustos dels clients, que van anar abandonant els licors dolços per altres més secs.
En la dècada dels anys trenta del segle passat, Calisay es venia a diversos països europeus i també a Amèrica, des dels Estats Units a l’Argentina. A Amèrica no es va comercialitzar amb el nom de Calisay, sinó amb el de Yasilac, escrit al revés perquè una companyia alemanya havia registrat la denominació. En els seus bons temps, va arribar a tenir 150 treballadors.
El llibre Gran licor Calisay. Memòria del bon gust (Angle, 2013), del periodista Joan Celdran Danés, repassa la centenària història d’aquesta marca.