En les últimes setmanes hem publicat més notícies d’acomiadaments massius del que era habitual en els més de dos anys i mig que porto a ON ECONOMIA. Els expedients de regulació d’ocupació (ERO) estan a l’ordre del dia, i ja no són ERTO, és a dir, temporals, sinó que es tracta d’ajustos de plantilla definitius, estructurals, o directament de tancaments de fàbriques o unitats productives.

Les dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya corroboren aquesta percepció. Els acomiadats per un ERO a Catalunya s’han disparat un 36% entre el gener i l’abril, fins a les 2.977 persones. Tot i que és una xifra encara modesta perquè tingui un impacte significatiu en les grans estadístiques d’atur i ocupació, sí que mostra una tendència, ja que hi ha hagut increments els quatre mesos de l’any.

Tot apunta, a més, que la tendència tindrà continuïtat en les dades d’aquest mes i els vinents. Les dades de l’Observatori fan referència a expedients executats, és a dir que comptabilitzen a la persona quan ja ha deixat el seu lloc de treball. Però n’hi ha uns quants encara no executats, en negociació o anunciats recentment, com els de Nissan, Ficosa, Glovo, Nestlé, Serra Soldadura, Quality Espresso, Majorel, Inetum, Avis i Capgemini, entre altres.

No ens enganyem: crisis empresarials i deslocalitzacions n’hi ha hagut sempre. Però quan s’acumulen en el temps, llavors parlem d’una altra cosa. Parlem d’una tendència, i una tendència ha de tenir una causa. Ni és casualitat ni pot ser ja la decisió d’una multinacional que, per problemes particulars, ha de fer una reestructuració o concentrar la seva producció mundial en les plantes amb menys costos laborals.

La indústria viu ofegada entre la pressió regulatòria i administrativa i els costos energètics, molt superiors als dels competidors de la Xina i els EUA

No és fàcil explicar el que està passant, i simplificar sempre té el risc d’oblidar una part de les causes. Però sí que s’observen dos fenòmens: la crisi de la indústria i la irrupció de la intel·ligència artificial.  El primer és més preocupant que el segon perquè parlem del nucli de l’economia catalana i perquè s’hi pot posar remei, mentre que el segon és imparable, tot i que ens hi hem d’adaptar.

Moltes de les empreses que estan presentant ERO són industrials i parlem de reduccions importants de plantilla o directament de tancament de fàbriques. Al darrere hi pot haver moltes causes, tant particulars com sectorials i de context. Hi trobem Nissan, que va tancar la fàbrica de la Zona Franca fa cinc anys i ara, amb el grup en crisi, retalla el que li queda a Barcelona. També Ficosa, proveïdor que pateix la crisi de l’automòbil i que està fent una transformació. O Serra Soldadura, que tanca.

Més enllà de les causes de cada empresa i sector, és evident que la indústria europea viu una crisi important. No cal ja ni recordar l’informe Draghi, però sí que cal posar èmfasi en què, de moment, s’ha fet molt poc. El sector viu ofegat entre la pressió regulatòria i administrativa i els costos energètics, molt superiors als dels competidors xinesos o estatunidencs. L’exigent normativa mediambiental de la Unió Europea obliga les indústries a moure paperassa i gestions administratives, cosa que consumeix temps i diners. A vegades, aquestes exigències freguen el ridícul, com el nostre columnista Pau Vila, president de l’Institut Ostrom i empresari de la indústria del paper, ha explicat en nombrosos articles, ja que ho viu en carn pròpia.

Els costos energètics són un altre dels desavantatges competitius de la indústria europea. Una de les causes cal buscar-la en el lideratge que ha pres la UE pel que fa a descarbonització i electrificació de l’economia, cosa que no és dolenta per si mateixa, però sí quan no estàs prou cobert per a possibles crisis. Aquesta aposta va deixar una part d’Europa molt dependent del petroli i gas rus, cosa que es va evidenciar amb la guerra d’Ucraïna. Això ho va patir especialment Alemanya, el motor industrial de la UE, que, a més, estava tancant les nuclears. El còctel perfecte per a una crisi del sector i, per tant, de l’economia.

Les empreses substitueixen mà d'obra per tecnologia no només per estalviar costos, sinó, sobretot, per sobreviure

És cert que Espanya està en una situació una mica millor gràcies a l’aposta per les renovables. El fet que durant el dia, especialment els mesos amb més sol, bona part de l’electricitat la produeixin els parcs eòlics i fotovoltaics fa que tingui els preus més baixos de la UE, ja que les renovables aporten energia a cost zero. A més, moltes fàbriques tenen plaques solars, cosa que abarateix encara més la seva factura. Però les empreses que depenen més del petroli i el gas sí que pateixen el seu encariment.

La irrupció de la IA també està provocant ja acomiadaments a tot el món i també a casa nostra. En aquest cas, no es tracta d’empreses que presentin un ERO perquè estan en crisi, sinó perquè la intel·ligència artificial ja fa la feina que feien desenes o centenars de persones. Això passa en tot tipus de companyia, en les àrees d’atenció al client, però especialment en empreses tecnològiques o aquelles que els hi donen servei.

El cas amb més afectació a casa nostra és el de Majorel, del grup francès Teleperformance, que ha presentat un ERO per acomiadar 347 treballadors de les seves oficines de Barcelona, dos terços de la seva plantilla, i 422 més a Saragossa. Els de la capital catalana treballen com a moderadors de contingut per a TikTok, mentre que els aragonesos ho fan en atenció al client per a una tecnològica. El motiu és clar: ara la IA pot fer aquesta feina amb un cost infinitament més baix. Les empreses substitueixen mà d'obra per tecnologia no només per estalviar costos, sinó, sobretot, per sobreviure: si no ho fan, seran menys eficients que els competidors que sí que ho fan i perdran els contractes.

Processos com aquest en veurem cada vegada més, perquè les empreses que puguin estan obligades a fer servir la IA per millorar i abaratir processos; si no ho fan, hauran de tancar. I les víctimes seran els centenars o milers de treballadors que es quedaran a l’atur. Això no es pot evitar ni revertir. Pot tenir solució, mitjançant el reciclatge, perquè una revolució elimina uns llocs de treball i en crea uns altres, però ara mateix això encara costa d’albirar. En tot cas, ho deixo per a un altre article.