Aquest dimecres 30 de setembre és la data límit. Les rebaixes fiscals que han acompanyat els conductors durant mesos s'acaben, i el govern espanyol es reuneix aquest dimarts per decidir si les allarga, les transforma o les suprimeix. L'objectiu declarat és doble: frenar l'encariment de l'energia i protegir el poder de compra de les llars. El contingut, però, continua sent una incògnita.
Quan al juny es va publicar el Reial decret llei 18/2026, la idea era clara: anar retirant els ajuts a poc a poc, sense ensurts. La rebaixa general de l'Impost sobre Hidrocarburs havia de baixar esglaonadament —15 cèntims al juliol, 10 a l'agost, 5 al setembre—, però el text incloïa una clàusula que permetia mantenir o ampliar les ajudes si la inflació dels carburants es disparava. La clàusula es va activar. I el resultat és que aquest setembre el dièsel ha continuat gaudint de 20 cèntims de rebaixa per litre, mentre que la gasolina s'ha quedat amb només 5.
Aquesta diferència no és casual: el gasoil mou el transport, l'agricultura i bona part de la indústria, i qualsevol encariment seu acaba repercutint en el preu de gairebé tot. Si hi ha un sector que pot mirar els pròxims mesos amb una mica més de tranquil·litat, és el primari. El govern espanyol ja ha deixat entreveure que les ajudes al gasoil agrícola es mantindran fins a final d'any, incloent-hi la compensació pel sobrecost del combustible. No és oficial encara, però tot apunta que quedarà recollit en el paquet que s'aprovi aquest dimarts. La decisió té sentit si es mira el calendari: la collita d'estiu i la sembra de tardor són moments crítics per a moltes explotacions, i el camp arrossega mesos de costos disparats en fertilitzants, energia i combustible. Allargar l'ajuda fins al 31 de desembre dona aire.
En terra de ningú
Fora del món agrícola, el panorama és molt menys clar. Transportistes, pescadors, indústries intensives en energia i conductors particulars afronten l'1 d'octubre sense saber què els espera. Les patronals del transport fa setmanes que reclamen que els 20 per litre es mantinguin més enllà del 30 de setembre. El seu argument és simple: els costos operatius continuen molt per sobre dels nivells anteriors a la pandèmia, i qualsevol augment sobtat del combustible acabarà traslladant-se al preu final dels productes que transporten.
Les associacions de consumidors, en canvi, assenyalen que la desaparició dels 5 cèntims de la gasolina tindrà un impacte limitat en la butxaca de les famílies, però que la del dièsel sí que es notarà en els desplaçaments diaris i en el transport de mercaderies. A hores d'ara, les opcions que es barallen són diverses. Una possibilitat és mantenir una rebaixa reduïda per al dièsel professional i eliminar definitivament la de la gasolina.
Una altra és concentrar els recursos en ajuts directes a col·lectius vulnerables, en lloc de subvencionar el preu a tothom per igual. I encara n'hi ha una tercera: establir un mecanisme de revisió mensual lligat a l'evolució dels preus, de manera que les ajudes s'activin o es desactivin segons com bufi el vent. Cap d'aquestes possibilitats està confirmada. El govern espanyol no ha concretat res sobre el contingut de la norma, i això manté en suspens tant els sectors productius com els ciutadans.