Un neerlandès treballa una mitjana de 32,1 hores setmanals. Un turc, 43,1 hores. La diferència és d'11 hores, més d'una jornada laboral completa. El mapa de les hores de treball reals a Europa revela una clara divisió entre un Oest/Nord on els treballadors fan una mitjana de menys de 35 hores i un Est/Sud on treballen més de 38 hores. França (35,8 hores) es troba a la meitat del grup. Però aquestes xifres amaguen nombrosos entrebancs estadístics.
Turquia té el rècord amb 43,1 hores de treball real per setmana. La taxa de treball a temps parcial és molt baixa, les hores de treball legals són elevades (45 hores/setmana permeses) i l'economia continua dominada per sectors intensius en mà d'obra (tèxtils, agricultura, construcció i comerç). Turquia també és el país on els homes treballen més hores (44,8 hores/setmana de mitjana). D'altra banda, Grècia té la setmana laboral més llarga de la UE, amb 39,8 hores. Això és paradoxal: malgrat la crisi econòmica, els grecs treballen moltes hores, però la seva productivitat per hora és de les més baixes de la UE. Grècia fins i tot va aprovar una llei el 2024 que autoritzava una setmana laboral de sis dies en certs sectors (fins a 48 hores), cosa que va anar en contra de la tendència europea. La baixa taxa de treball a temps parcial (8,8%, la més baixa de la UE) també explica l'alta mitjana.
I Espanya?
A l'altra banda, hi ha els Països Baixos tenen la setmana laboral mitjana més baixa d'Europa, amb 32,1 hores . Però aquesta xifra és enganyosa: s'explica gairebé completament pel treball a temps parcial . El 38,4% dels treballadors neerlandesos treballen a temps parcial, la taxa més alta de la UE. Per a les dones, aquesta taxa supera el 60%. Els treballadors neerlandesos a temps complet treballen en realitat al voltant de 38-39 hores , cosa que està en línia amb la mitjana europea. La baixa mitjana nacional és, per tant, un efecte estructural, no un signe de mandra. En darrer terme, Espanya (36,3 hores) té la setmana laboral més llarga de les quatre principals economies de la UE, mentre que Itàlia (36,1 hores) també està per sobre de la mitjana europea de 35,9 hores. La diferència entre Alemanya i aquests dos països és de més de dues hores setmanals.
El mapa revela una clara divisió. A l'oest d'una línia que va d'Alemanya a Àustria i Itàlia, la setmana laboral mitjana és de menys de 37 hores. A l'est, supera les 37 hores, arribant de vegades a les 39 (Polònia 38,9 hores, Romania 38,8 hores, Grècia 39,8 hores). Aquesta diferència s'explica per la menor prevalença del treball a temps parcial als països de l'Europa de l'Est, un PIB per càpita més baix (els treballadors han de treballar més hores per obtenir ingressos comparables) i uns mercats laborals menys regulats.