L'encariment de la llum i el gas en els últims mesos, a conseqüència de les temperatures rècord, ha portat alguns dels socis del govern espanyol, tant de dins de la coalició –Sumar– com externs –Podemos–, a demanar el retorn de l'excepció ibèrica, també coneguda com el topall del gas, perquè la pujada d'aquesta font d'energia no repercuteixi en el preu de l'electricitat. Tanmateix, els seus beneficis no només no són universals, sinó que el seu balanç és negatiu tant per als clients com per a Espanya.

L'excepció ibèrica es va aplicar per primera vegada el 2022, per pal·liar la pujada del preu del gas a conseqüència de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia. El govern de Pedro Sánchez es va vanagloriar de tenir la llum més barata d'Europa. Però hi havia una cara B: les elèctriques podien compensar part del cost del gas per altres vies, cosa que va provocar que els clients del mercat lliure, més del 60% del mercat, acabessin pagant fins a 100 euros al mes més, segons un informe de la consultora Nera.

El topall del gas beneficiava directament els clients de la tarifa regulada, menys del 40%, que es considera que tenen menys recursos, motiu pel qual els partits d'esquerra que conformen o donen suport al govern els afavoririen, segons fonts del sector. Encara que també pagaven les compensacions a les elèctriques, el seu balanç era positiu, amb un estalvi mensual d'entre 40 i 70 euros.

Els clients del mercat lliure, en canvi, van tenir un balanç negatiu. Els que tenien tarifa plana no el van pagar inicialment, però sí en renovar el contracte, una cosa que habitualment es fa una vegada a l'any, i van acabar pagant entre 63 i 111 euros addicionals al mes, segons els càlculs de Nera.

Aquest informe, que maneja el sector elèctric, no és l'únic que parla d'aquests efectes de l'excepció ibèrica. De fet, abunden: la Universitat de Columbia, investigadors de Cambridge, ESADE i The Oxford Institute for Energy Studies són algunes de les institucions que també han constatat que el topall del gas va tenir costos per als consumidors i per a l'Estat.

Espanya va exportar energia barata

Espanya té interconnexió elèctrica amb els seus veïns, no només Portugal –ambdós formen part del sistema ibèric–, sinó també amb França i el Marroc. Amb el país gal és habitual la importació i exportació d'electricitat quan hi ha necessitat d'això o quan Espanya, per la seva elevada producció renovable, produeix més del que pot consumir.

El 2022, França va duplicar la importació d'electricitat d'Espanya i no va ser per necessitat, sinó pel baix preu. D'aquesta manera, es va beneficiar d'una rebaixa que pagaven els consumidors espanyols en la seva factura. Segons els càlculs de Nera, el benefici francès va ser de 800 milions d'euros, mentre que el del Marroc va ser de 575 milions. En total, Espanya va regalar més de 1.900 milions d'euros als seus veïns en energia barata entre 2022 i 2023.

La tercera de les conseqüències de l'excepció ibèrica de la qual parlen els informes és respecte a les emissions de CO₂. El topall al preu del gas va provocar, d'una banda, que s'incrementés el consum d'electricitat i, de l'altra, que el sistema s'alimentés amb més gas. Les emissions d'aquesta producció van disparar les emissions en prop d'un milió de tones de CO₂, un 2,5% més de les que s'estima que s'haurien produït sense l'excepció ibèrica.

Les energètiques, en contra de l'excepció ibèrica

El sector energètic en bloc s'oposa que es torni a aplicar de nou aquesta mesura perquè considera provat que va ser perjudicial i tem que sigui una mesura electoral de Sánchez i els partits a l'esquerra del PSOE de cara a un 2027 en què se celebraran eleccions municipals, algunes autonòmiques i, especialment, generals.

"Cal explicar bé què significa recuperar l'excepció ibèrica: el mecanisme suposa que una part molt majoritària dels consumidors, els que estan en el mercat lliure i en gran manera a preu fix, assumeixin un cost més gran per reduir el preu dels consumidors directament exposats al mercat", ha assegurat recentment la presidenta de la patronal de les elèctriques, Aelec, Marina Serrano.

També remarquen que la situació difereix molt de la que es va produir fa quatre anys, quan l'impacte en el gas era directe per la fi del subministrament per part d'Ucraïna i Rússia, i perquè el pes de les centrals de cicle combinat en la producció a Espanya era més gran que ara, quan les renovables ja superen el 50% de generació.

El preu del gas i de la llum tampoc ha arribat als nivells del 2022, si bé s'han disparat en els últims mesos. El del gas es mou aquest mes al voltant dels 75 euros el megawatt/hora, 30 euros més que a l'abril i més del doble que fa un any, mentre que l'electricitat cotitza en el mercat majorista a uns 120 euros el megawatt/hora, el triple que a l'abril i gairebé el doble que fa un any. El 2022, la llum va arribar a superar els 500 euros en un dia i el mes més car, març, es va acostar als 300 de mitjana, mentre que el gas es va arribar a pagar a més de 200 euros.