Amb la reducció de jornada setmanal a 37,5 hores bloquejada al Congrés, el govern espanyol ha optat per impulsar per decret la digitalització del control horari, que suposa un enduriment del règim sancionador i una supervisió més gran per part de la Inspecció de Treball. Des de RSM, la sisena firma mundial de serveis professionals, s'adverteix que, amb les reformes que impulsa el Ministeri de Treball, “el mercat laboral espanyol entra en una fase de compliment intensiu, marcada per la digitalització dels processos, la traçabilitat documental i un control administratiu sense precedents”.

Segons dades del Ministeri de Treball, les actuacions de la Inspecció de Treball van augmentar un 22% el 2024, amb una vigilància especial sobre el registre horari, els becaris i la subcontractació. El reforç pressupostari previst per al 2025 apunta a una “intensificació del control” tant en el sector privat com en l'administració pública, segons apunta RSM en un estudi en què analitza els cinc grans fronts en matèria laboral de la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz. Són aquests:

  1. Reducció de jornada i registre horari digital. Tot i que la tramitació parlamentària està paralitzada després del rebuig del Congrés, el govern espanyol planeja reintroduir la mesura el 2026 i, mentrestant, avança en el registre horari digital. El nou decret obligarà les empreses a implantar sistemes interoperables i accessibles, amb sancions de fins a 10.000 euros per empleat en cas d'incompliment. Segons RSM, malgrat que la jornada encara no s'ha reduït, “les empreses ja han de revisar els seus sistemes de torns, borses d'hores i convenis col·lectius. La clau serà anticipar-se a un model més rígid i verificable”.
  2. Estatut del Becari. L'anomenat Estatut de les Persones en Formació Pràctica transformarà la figura del becari i limitarà la seva presència al 20% de la plantilla. Les pimes hauran d'assumir despeses de transport, manutenció o allotjament dels estudiants i garantir un pla formatiu individualitzat. Les pràctiques deixen de ser reforços temporals per convertir-se en un procés formatiu regulat. Les empreses que no adaptin els seus programes s'exposaran a sancions de fins a 225.000 euros.
  3. Pujada de l'SMI i compensació salarial. El Ministeri de Treball preveu elevar el Salari Mínim Interprofessional fins als 1.200 euros el 2026. L'article 27.1 de l'Estatut dels Treballadors permet aplicar la tècnica d'absorció i compensació salarial, fet que pot neutralitzar l'impacte econòmic de l'increment sempre que els convenis no ho prohibeixin. Des de RSM es precisa que l'augment de l'SMI “no implica necessàriament un cost més elevat si l'estructura salarial ja està per sobre del llindar mínim. La revisió detallada de nòmines i convenis serà essencial per evitar conflictes i sobrecostos”. I adverteixen sobre els “rumors” que el Ministeri de Treball tindria intenció de limitar, via decret, la possibilitat de compensar les pujades de l'SMI amb altres conceptes del conveni, “cosa que, de facto, seria tant com exigir que el salari base mínim dels convenis sigui equivalent a l'SMI”. Apunten que això podria generar un increment de costos “molt rellevant” per a les empreses si s'arriba a aprovar.
  4. Acomiadament objectiu. Tot i que no s'han aprovat reformes formals, els tribunals estan elevant l'exigència probatòria i formal. RSM recomana a les empreses “extremar la precisió en la redacció de les cartes d'acomiadament, justificar les causes econòmiques, tècniques o organitzatives i acreditar el pagament simultani de la indemnització”. Subratllen que “el risc ja no rau tant en la causa de l'acomiadament com en la manca d'evidència documental. Un error formal pot convertir un acomiadament objectiu en improcedent”.
  5. Autònoms. El calendari d'implantació del sistema de cotització per ingressos reals seguirà vigent entre 2026 i 2028. Sobre això, recomanen actualitzar les bases de cotització i els codis CNAE, revisar les notificacions electròniques i efectuar els pagaments dins del termini voluntari per evitar recàrrecs automàtics del 10% o del 20%. “La digitalització de la Seguretat Social elimina les excuses: els terminis comencen a comptar des de la primera notificació telemàtica. És imprescindible un control rigorós de les comunicacions oficials”, adverteix la firma.

“Estem davant d'un canvi estructural”, sostenen els experts de RSM. “L'autoritat laboral avança cap a un model en què l'empresa no només ha de complir, sinó demostrar que compleix. Cada hora registrada, cada conveni aplicat o cada becari assignat hauran de poder justificar-se amb evidència verificable”.