El conseller de Cultura, Santi Vila, (Granollers, 1973) era un vers lliure a CDC i tot apunta que ho seguirà sent al Partit Demòcrata. Però amb una diferència. Si en la vida política de la formació convergent no va mostrar una especial inclinació a l'activitat orgànica de partit, aquest cop ha sorprès plantejant un duel a l'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, quan es va saber que optava a presidir el consell nacional del partit. Aquest cap de setmana podrà mesurar els suports que té en la militància de cara als seus plans polítics futurs.

M'agradaria aportar al consell nacional la capacitat de superar les dinàmiques de faccions

Per què vol ser president del consell nacional?
Perquè crec modestament que sóc una persona que tothom reconeix com de consens, que totes les famílies i tendències ideològiques del partit m’aprecien i em miren amb confiança; saben que sempre he apreciat molt que la gent tingui independència de criteri, que el puguin expressar amb llibertat, i crec que en un consell que precisament es vol realment representatiu i un espai de debat i discussió real, un perfil com el meu hi podria ajudar.

Que aportarà vostè a aquest consell?
M’agradaria aportar sobretot capacitat de superar les dinàmiques de faccions, i la capacitat d’empatitzar de nou amb la ciutadania. Crec que és molt important que apareguem una sèrie de perfils que podem ser, per dir-ho així, més amables, maneres de pensar molt diverses, diferents.

Conesa està més adscrita a una facció i, en canvi, jo he procurat mantenir-me molt independent

I per què l’han de votar a vostè en comptes de votar Conesa?
Vagi per endavant que la Mercè Conesa és una dona excel·lent. L’aprecio molt. Tenim una gran complicitat, fins i tot política. Setmanes abans del congrés vam conversar en diverses ocasions sobre com s’havia d’orientar tot això i coincidíem que calien cares noves i aire fresc. Què ens distingeix? Que segurament la Mercè està més adscrita a una facció i en canvi jo he procurat mantenir-me molt independent de totes les tendències que hi ha a l’espai convergent.

Ningú que em conegui compraria que sóc un candidat oficialista

En canvi Carles Puigdemont li ha mostrat el seu suport, també Francesc Homs, o persones de la direcció de l’antiga CDC... Això el converteix en el candidat oficialista?
Tothom sap que sóc amic personal del president Puigdemont. Jo procuro ajudar tant com puc el president. Crec que estem en un moment molt delicat des del punt de vista de l’agenda nacional i de partit, i és molt important que tinguem una actitud de servei, crítica però alhora disciplinada. Ningú que em conegui compraria que sóc un candidat oficialista, en el sentit pejoratiu de l’expressió, però sí sóc un candidat que procuro interpretar bé què convé més en cada moment a qui hi ha al davant, en aquest cas al president Puigdemont i al president Mas.

De fet, fa uns mesos semblava més aviat un vers lliure dins del partit...
Això ha de ser ben vist. A mi m’agradaria, com a president del consell nacional, que hi hagi molts versos lliures, en el sentit de persones amb criteri propi, amb crítiques, que no combreguen amb rodes de molí... El mateix congrés, sens dubte, allò que va tenir de més d’exitós té a veure amb aquesta capacitat d’implicar-se, de ser crítics. Això és bo. Però s’ha de canalitzar en la direcció necessària perquè el projecte pugui ser guanyador.

Efectivament, en el congrés les bases es van revoltar. Per què?
Estem en un moment de transició entre velles i noves formes d’actuació política. Segurament es va plantejar un congrés en uns termes més convencionals, on hi havia una direcció que orientava les decisions i que la militància senzillament l’havia de ratificar. En canvi avui, la participació vol ser radicalment democràtica. I això vol dir que l’associat aspira a ser coresponsable en la presa de decisions, tenir veu pròpia, tota la informació,... Vam tenir les tensions pròpies d’un canvi de model.

El PDC ha de tornar a ocupar la centralitat d’aquest país, sense complexos, sense seguidismes cap a ERC

Quins errors de CDC no ha de cometre el Partit Demòcrata?
El PDC ha de tornar a ocupar la centralitat d’aquest país, sense complexos, sense seguidismes cap a ERC; ha d’aconseguir ser percebut per la ciutadania com una nítida alternativa al populisme d’esquerres, als demagogs. Per tant, ens han de veure just com l’alternativa de model social i polític al que representa Colau, Podemos, la CUP... Tan cert com que en els temps que vindran hem de ser vistos com una formació política que ha deixat enrere les ambigüitats, que és nítidament partidària d’ampliar la base ciutadana per la independència, també hem de ser vistos clarament com els que tenim al cap un model molt determinat de societat, que ens vincula a les societats més avançades i progressistes del món.

 Espero que el PDC sigui molt transcendent al Congrés, fins i tot determinant

Què li sembla que CDC hagi donat vots a la Mesa del Congrés liderada pel PP amb Ciutadans?
Desconec com ha anat l’entrellat d’aquestes votacions i el sentit concret dels vots. Però del que sí estic segur és que Quico Homs i tot el grup parlamentari faran valdre la seva força per ser útils al Govern i als interessos de Catalunya. En aquest sentit, és evident que en la pràctica ordinària al Congrés i al Senat el grup parlamentari del PDC ha de procurar tenir força i capacitat transformadora de la realitat. Alguns potser preferirien que fóssim absolutament irrellevants. Jo espero del grup del PDC sigui molt transcendent i que, si pot ser, fins i tot determinant a l’hora d’orientar polítiques per al nostre país.

Per tant, ara l’objectiu ha de ser tenir el grup parlamentari...
És un objectiu instrumental per poder fer coses amb molta ambició.

A Catalunya estem fent un sacrifici molt gran votant coses junts amb la CUP

Encara que això l’obligui a donar determinats vots al Congrés...
Al Congrés cada dia es voten moltes coses. La política és diàleg, negociació, acord... A Catalunya estem fent un sacrifici molt gran votant coses junts amb la CUP.

Li preocupa que la comissió del procés parli de mecanismes unilaterals?
No em preocupa. És normal que intentin posar noves propostes. El que vull precisar és que el Govern ja en tenim un de full de ruta, sotmès a molta pressió. Confio que el Parlament trobi la manera d’ajudar-nos i no ser un element més de tensió en aquestes circumstàncies tan difícils. Tot això passa per la baixa qualitat democràtica de l’Estat espanyol. En un Estat de qualitat, ara ja estaríem discutint els termes del referèndum i donant garanties que tothom es pogués expressar.

Li sembla bé que es posin damunt la taula aquests instruments? El Govern ha dit que està disposat a negociar-ho tot.
Em sembla comprensible que el Parlament posi sobre la taula noves idees. Insistint que en aquests moments des del Govern estem impulsant amb gran dificultat, assumint grans riscos, una agenda vinculada al procés que és l’acordada i negociada. Com ens diuen molts dels principals observadors internacionals, un procés per la independència, que és extremadament complex, no es pot fer a més vinculat a una agenda molt curt-terminista sinó que ha de tenir una actitud panoràmica per guanyar adhesions. El pitjor que ens podria passar és que senzillament ens conforméssim a fer un gest de força però que fos ineficaç.

Que el PDC no tingui ambigüitats des del punt de vista identitari, no vol dir que hàgim de ser integristes

Ha dit que volia que en el PDC hi tinguin espai també els no independentistes, però el partit es defineix com a independentista. Com es pot casar això?
El PDC ha deixat enrere les ambigüitats i ha fet molt bé definint-se com a independentista. Això és compatible amb què a les diverses conteses electorals hem d’aspirar a ampliar els suports. De vegades trobarem suports per afinitats ideològiques, identitàries, senzillament per interessos sectorials, instrumentals.. Això és la política. Per tant, que l’ideari del partit sigui nítid i no doni peu a ambigüitats des del punt de vista identitari i de l’arquitectura institucionals, no vol dir que hàgim de ser integristes i només aspirar que a la nostra formació hi hagi gent monocolor des del punt de vist de la manera de pensar.

I com es pot aconseguir això en el debat independentista?
Salvador Cardús sempre explica que Catalunya aconseguirà la independència amb l’últim dels conversos, no amb el primer dels convençuts. Això és molt important. Més enllà dels abrandats, que poden presumir que des que van néixer van intuir que Catalunya podia ser un país independent, en política el que és transcendent és com sedueixes aquelles persones que tenen dubtes, pors, o que senzillament per raons sentimentals senten la identitat en una altra direcció. Si els convencem que tot aquest projecte es vincula a intentar fer una societat millor i unes polítiques públiques més eficaces jo crec que tenim una finestra d’oportunitat. Si quedem arraconats en aquests debats bizantins, per dir-ho així, de pota negra, -de dir aquest sí que és els dels abrandats, dels íntegres...-, sense adonar-nos-en ens anirem fent petits fins a ser absolutament irrellevants.

Aquesta candidatura ha servit també com a tret de sortida per apuntar la seva cursa a l'Ajuntament de Barcelona...
Fins ara he estat sobretot un polític vinculat al territori, com es veurà en aquestes primàries. Ara incorporem per primera vegada la possibilitat de copsar el grau de complicitat que tinc entre la militància de la ciutat de Barcelona i de la gran Barcelona, l'àrea metropolitana, comarques amb molta personalitat, molt complexes, que volen un discurs molt més adequat a la seva realitat sociològica. M’interessa molt aquesta dada. Vull veure fins a quin punt la militància de la ciutat i l'entorn metropolità encara em veu com un polític del territori o em veu també com un dels seus.

El virus de l'assemblearisme s'ha inoculat en alguns dels nostres companys

Vostè defensa un consell nacional que representi tothom. No ho feia fins ara aquest òrgan?
Segurament el consell que arriba al final de CDC és endormiscat, passiu, en relació a les decisions que pren la direcció. El congrés ens envia el senyal clarament que això s’ha de revolucionar. I la millor manera de fer les revolucions sempre és la democràcia i vol dir participació qualificada, amb accés a la informació, possibilitat de diàleg obert, no gregari. El PDC no ha de ser un partit assembleari, dels crits i pancartes. El virus de l’assemblearisme s’ha inoculat en alguns dels nostres companys i jo els dic sempre: us heu d’asserenar, nosaltres no som això, no hem d’estar tot el dia pancarta amunt i pancarta avall. Hem de ser vistos com els que solucionem els problemes, no els que els denunciem. I vinculat a les utopies, igual. Tan important com tenir somnis, l’element distintiu de l’espai del Partit Demòcrata és que som els qui els fan possibles. Aquest element ha de ser marca d’aquest espai.