Albano Dante Fachin (Bahía Blanca, 1976) va ser el número cinc per Barcelona de la candidatura Catalunya Sí que es Pot. Conegut activista contra la corrupció sanitària, amb la seva parella, Marta Sibina, va crear la publicació Cafè amb Llet. Diputat al Parlament des de fa només 6 mesos reconeix que encara està aprenent com funciona. És un enamorat de la música. Li agrada la fusió del jazz i el tango. La seva sèrie preferida, Treme, del creador de The Wire, narra la reconstrucció de Nova Orleans després de les inundacions, a través de la música.

ALBANODANTE_07

Com has viscut el canvi  de lluitar al carrer com a activista a fer-ho a les institucions? Amb perplexitat. Des de fora s’intueix, però des de dins... És una lluita molt diferent. El que li toca fer al carrer és assenyalar els problemes, i des d’aquí, veure com fer-ho perquè no existeixin. Tot i estar parlant des de l’oposició, cadascú té la seva feina.

T’has trobat alguna barrera? La barrera potser és pròpia, perquè has d’aprendre, adquirir un altre coneixement o redissenyar l’estratègia.

T’esperaves aquest inici de legislatura? No. Suposo que no s’ho esperava ningú. Al Parlament tothom em diu “que estrany, que històric el que està passant”, però com que jo no hi he estat abans, doncs per mi és la normalitat. A vegades estic a les juntes de portaveus i pregunto: això sempre és així? I em diuen que no, encara que algú també em va dir que durant l’etapa de l’Estatut “tela també”.

Molts dies històrics, però també histèrics... Sí, sí, histèrics, però crec que el fet de ser nou ha estat un avantatge. Això és el que hi ha? Doncs endavant.

A petició vostra la comissió del Procés Constituent ha acabat sent d’estudi en comptes de legislativa. La intenció és només evitar un veto de l’Estat o també la d’evitar que en surtin lleis? El fet que sigui d’estudi i no legislativa, a banda de la qüestió tècnica, per mi, ens dóna la pauta de com s’hauria de treballar aquest tema. Perquè si es plantejava com a legislativa sí que tenia un punt com de ruptura, perquè això automàticament desfermava la ira del Constitucional. En canvi, amb la nostra aposta ho tindran més difícil i, a més, hi podrem participar.

Qui hi ha guanyat? La jugada ha sortit perfecta per a tothom. La ira l’ha provocada igual i, per tant, el factor de ruptura que alguns buscaven hi ha estat. Per altra banda, fent-la d’estudi hi podem participar d’una manera més còmoda, podent-la defensar aquí i a Madrid, perquè no podem estar sense fer un debat d’aquest tema. Hi hem sortit guanyant tots, els que volien fer d’aquesta comissió un instrument per demostrar el mur d’allà, i nosaltres per demostrar la nostra capacitat de diàleg. Que ens hàgim posat d’acord en la comissió, d’entendre’ns des de la diferència, és el que pot fer que puguem asseure’ns a parlar del procés, si es busca el diàleg sense l’estira i arronsa i les teatralitzacions constants d’un costat i de l’altre. Però si la intenció és continuar demostrant i buscant el xoc de trens, aquest no és el nostre joc.

Sent d'estudi, aquesta comissió la podem defensar tant aquí com a Madrid

Com a secretari de la comissió, quin serà el paper que jugarà CSQP? La intenció és fer entendre que s’ha de parlar, d’entendre que hem vingut aquí a solucionar els problemes. Bé, no els problemes, sinó els reptes. Posar-ho com un problema ja seria un error. Si hem vingut aquí, tenim l’obligació de donar una sortida. El que no pot ser és que al carrer hi hagi un debat com el que hi ha, i que aquí no es pugui parlar d’això. Per aquesta raó, nosaltres anirem a veure quins són aquests espais de diàleg i de trobada. L’extrem contrari del que anirà a fer el PP, que hi vindran, gairebé, a rebentar.

El PP ja va deixar clar que hi aniria a plantar cara, Ciutadans estarà “vigilant” i el PSC no hi anirà... Precisament el que més m’estranya és que no hi vagi el PSC. En un principi va estar molt obert a anar-hi, però després... Ells tindran la seva estratègia, però crec que estaria molt bé que hi fossin per donar resposta als reptes.

Hi ha algun punt concret sobre la taula de la comissió? Haurem d’asseure’ns a fer un pla de treball consensuat. No crec que sigui gaire difícil. Potser el primer que hauríem de fer, el punt de partida, seria recollir les conclusions o els treballs de la comissió pel dret a decidir, per no tornar a repetir feina i aprofitar-la.

I si queda suspesa pel Constitucional? Crec que no s’arribarà a aquest punt. Això és una comissió del Parlament de Catalunya, i el Govern espanyol pot opinar el que sigui i el tribunal farà el que cregui, òbviament. Nosaltres partim del fet, per això hi som, que la comissió té un sentit.

JxSí i la CUP han demanat posar en marxa les ponències que serviran per començar a tramitar les tres lleis de la desconnexió. CSQP hi participarà? En primer lloc, ens hem assabentat una mica per la premsa. Nosaltres com a membres de les comissions participarem en debatre qualsevol llei que arribi. Però no participarem en aquestes tres ponències perquè es basen en la declaració de l'9N, que vam votar en contra i que no considerem viable.

Que hagin optat per la fórmula de la ponència i no per la proposició de llei, com ho interpreteu? Es podria interpretar com que obren el ventall a parlar amb la resta de grups. D’altra banda, es podria interpretar com que potser no s’atreveixen.

Que no s'hagin presentat els textos de les ponències bé pot dir que volen parlar amb els altres grups, o bé que no s'hi atreveixen

I si les impugnen? La pregunta és si les coses es fan perquè es volen fer o es fan per provocar aquests escenaris...

Té un punt de provocació? O potser de no voler provocar, no ho sé. Hauran de veure els proposants què és el que busquen i volen amb això. A nosaltres ens paguen per estar aquí, haurem d’escoltar i veure què passa.

Passats sis mesos, repetiríeu la confluència? El que s’està veient és que les confluències en tots els espais polítics s’estan redissenyant. La nostra va ser en un moment molt concret. No dic que no repetiríem, però amb el temps apareixen noves situacions i nous aprenentatges...

Com la proposta de Colau d’un nou espai polític que aglutini les esquerres? És una proposta que està sobre la taula i no passa desapercebuda.

Enmig dels rumors d’una crisi interna del grup, l'altre dia el portaveu, Joan Coscubiela, va comparèixer amb la diputada de Podem Jéssica Albiach. S'està intentant donar una imatge d'unió? És un repte nostre articular les diferents veus que tenim. S'intenta vendre que les coses són com surten als faristols, amb acords, gent donant-se la mà... Però tots sabem que dins dels partits i coalicions hi ha debats. Si no s'admet la dificultat interna i una part de funcionar de la política, poden passar dues coses: que la gent no entengui el que veu i desconnecti, o que vegi que no se'ls està dient la veritat.

Dins dels partits i coalicions hi ha debats. S'ha d'admetre la dificultat interna

ALBANODANTE_03

Podem hauria pogut tenir més veu? Aquí tots estem aprenent. Iniciativa és un partit que porta temps aquí. Jo quan vaig a una Junta de Portaveus, sort que hi ha Joan Coscubiela perquè si no ens colarien un gol. Segurament quan arriba el moment d’explicar què ha passat allà dins, qui ho ha de fer és el millor. És un repte aprofitar tot el que tenim.

Sobre la pròrroga dels pressupostos, primer va sortir Lluís Rabell dient que CSQP s'abstindria, després Coscubiela deia que s'estava replantejant, i al final es va votar en contra. Què va passar en aquell dia i mig? Hi havia un debat sobre si era una qüestió tècnica o ideològica. Òbviament era tècnica, perquè s'havia de solucionar un problema, però hi havia un punt ideològic, perquè Junqueras va sortir demanant resoldre la qüestió tècnica i després ja veurem.

Dins del grup va guanyar la posició de prioritzar la ideologia... No és que guanyés. Seria deshonest dir que diguin el que diguin tenim una mateixa posició.

Vau canviar de posició, doncs. No és canviar. Quan vam veure que no hi havia disposició de cara a uns nous pressupostos i que la pròrroga tècnica podia esdevenir indefinida... No hem vist aquest compromís. I es podria haver donat.

No hem vist disposició per part del Govern per fer uns nous pressupostos

Aleshores Rabell havia entès que hi hauria aquest compromís? Independentment d'això, tu fas una anàlisi del que et diuen i, veient que no hi ha compromís, la decisió ha estat aquesta.

Junqueras ja s'ha posat en contacte amb vosaltres per començar a negociar uns nous pressupostos? Que jo sàpiga, no.

Vosaltres veu fixar quatre eixos: dèficit, més ingressos a partir de la lluita contra el frau fiscal... Teniu alguna línia vermella marcada? Els quatre eixos emanen del nostre programa. Però escoltant segons què de Junqueras...

Dubteu que es pugui arribar a un acord? No ho sé. Ja ho veurem. Un dels motius de votar no dimecres és perquè no sabem ni quan seran els pressupostos.

Els acords sempre in extremis entre la CUP i Junts pel Sí, com us fa pensar que seran les negociacions? Si sóc honest, ells tenen un repte que no és senzill. I no només entre JxSí i la CUP. El tema és que també hi ha posicions dispars dins de JxSí. Quan surt Puigdemont replantejant els 18 mesos i llavors surt Tardà dient que el president pot dir missa...

Hi ha marge per fer uns pressupostos diferents, amb menys retallades que el 2015? Es poden fer coses diferents. Al final són la plasmació de la política. Sempre es pot prioritzar d'una altra manera, una posició diferent pel que fa al deute, com es comptabilitzen els ingressos per privatitzacions... Però hi ha d'haver una voluntat política.

El conseller de Sanitat, Toni Comín, xifrava dimecres poder reduir les llistes d'espera en 1.000 milions d'euros i ho vinculava a la independència. Estem en allò de sempre. Em sembla que és la feina que li han encarregat. Per nosaltres no és un problema que no tingui experiència de gestió, com un que sí que en tenia i ja vam veure el que va fer. Però l'han triat perquè té un perfil polític determinat i la seva feina serà aquesta que vam veure ahir, dir i explicar el que passa a la sanitat sota el focus d'independència sí o no. És lícit. Hi ha un problema endèmic al sistema sanitari català, també ho deia la socialista Assumpta Escarp. Quan mires de resoldre-ho pots trobar moltes solucions. Alguns diuen que necessitem un pacte fiscal, altres que la independència. Ara, no només hi ha un problema de finançament. Això ho tenen totes les comunitats autònomes.

Què es pot fer? Doncs hi ha coses que es poden solucionar demà mateix i que si no es fan és perquè no es vol. I no tot és pressupostari. Estalviar mil milions està clar que no ho podràs fer, però ara bé, que un conseller surti i digui que per solucionar això es necessita la independència, doncs llavors tanquem la conselleria, ens dediquem a la independència i el dia que la tinguem la tornem a obrir. Tu ets conseller ara, i has de resoldre els problemes amb les eines que tens ara. Estàs en el teu dret de demanar-ne unes altres, però has de fer política amb això. No podem acceptar que ens tanquin el debat per aquí.

Si com diu el conseller Comín, per solucionar la sanitat es necessita la independència, doncs llavors tanquem la conselleria

S'està jugant també amb el pla de xoc amb la idea que si no som independents no el podem aplicar? El pla de xoc està molt bé, però aquí tenim un problema de model, de com està estructurat el sistema. Un pla de xoc pot dir d'obrir uns quiròfans i CAP, cosa que estaria bé. Si hi ha cent milions d'euros extres, també molt bé. Però ahir el conseller va dir una cosa que farà que amb el Govern no ens puguem entendre de res, i és que el model sanitari català és el millor del món. Això és mentida. El model actual ha funcionat malament i ha permès la corrupció. El PSC i CDC el van crear per facilitar que empreses amigues es fessin d'or, amb contractes milionaris irregulars. Ha estat una estafa de trenta anys.

Fotos: Sergi Alcàzar