L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (Girona, 1967), encara s'emociona quan recorda els fets que es van produir a Girona el passat 1-O. Per això, després de setmanes de tensió pública d'alt voltatge, l'alcaldessa pensa demanar explicacions a la cara al delegat del govern espanyol, Enric Millo, en la reunió que mantindran el dia 24 al consistori, tot i que el representant del govern espanyol, declarat persona non grata pel consistori, no en vol ni sentir parlar. Qui no en sentirà parlar a Girona és el rei Felip VI que no podrà acudir com cada any a la ciutat a lliurar els premis de la Fundació Princesa de Girona, perquè no se li ha cedit l'auditori firal —aquest any en obres—, ni se li cedirà més. Madrenas, que es va descartar com a candidata a la presidència de la Generalitat, assegura que la decisió de qui assumirà aquest paper serà adoptada pel president, Carles Puigdemont, "després de parlar amb tothom i conèixer les opinions de tothom".

El seu nom va sonar en les travesses com a presidenciable fins al punt que vostè mateixa va voler sortir a desmentir-ho en un ple de l’Ajuntament fa un mes. Si li hagués demanat el president, hauria acceptat?
Està clar que estic a disposició del president. Això és així. Però, de totes formes, era un supòsit francament molt improbable, ell ha estat alcalde de Girona i sap de la importància de tenir l’alcaldia i el paper que hem tingut dins d’aquest camí cap a la República. Hi ha moltes altres persones molt capacitades per poder dur a terme aquesta responsabilitat. Evidentment, et sents molt satisfeta que tanta gent pensi en tu, però des del primer moment hem tingut molt clar que la ciutat és la més absoluta prioritat. Des del món local podem fer molt també en la construcció de la República.

El fet que s’hagi activat aquest pla D, aquest quart candidat, li sembla que era la sortida adequada, hi ha qui exigia investir Puigdemont fos com fos o anar a eleccions? 
Des de JxCat hem fet tot el possible per aconseguir la investidura, simbòlica o formal, del president. I dic simbòlica o formal perquè ja tenim un president legítim. En cap cas he contemplat el que s’està vivint aquí com a formar govern normal. Que simbòlicament haguéssim pogut fer aquesta investidura, perquè també un altre cop quedes reforçat amb aquesta formalitat, perfecte. Però jo ja tinc un president. Hem fet tot el possible per fer aquest petit pas més. No és possible. No vull tampoc parlar de per culpa de què o qui. No penso ni entrar-hi. La culpa absoluta és del govern de l’Estat espanyol. Ha impedit que s’exerceixi la democràcia. Per tant, més que la millor opció, crec que gairebé és l’única.

El fet de tenir un govern provisional gestor no desencallarà la situació dels presos. Per sort, tenim el president i els consellers a l'exterior que estan fent un paper absolutament cabdal 

Durant aquestes setmanes s'ha reclamat fer Govern perquè s’ha dit que ajudarà els presos...
Posar en marxa aquest Govern farà que puguem reprendre parcialment la gestió, la gestió només, d’aquesta autonomia. No tinc més esperances que això. Pel que fa als presos polítics, confio més en les resolucions judicials europees sobre les peticions d’extradició. Si són refusades obligarà el govern espanyol i els demòcrates espanyols a moure fitxa i seure a la taula. El sol fet de tenir un Govern provisional gestor no desencallarà la situació dels presos, tot i que és absolutament il·legal el que està succeint. Però quan es vegi que des d’Europa se’ls planta als seus nassos que el que està passant és absolutament antidemocràtic i que no té cap sentit, s’iniciaran les condicions per començar un procés de negociació. Per sort, tenim el president i els consellers a l’exterior, que estan fent un paper, que tot i que potser en un principi va ser en algun moment posat en dubte, ara s’ha fet evident que és absolutament cabdal i, segurament, decisori en la resolució de tot aquest conflicte. Confio més en l’Espai Lliure que en el que es pugui gestionar des d’aquí.

No compta, doncs, que el nou Govern acabi amb el 155?
En absolut.

Si el nou Govern es limitarà a gestionar un executiu autonòmic, què es podrà fer per recuperar la situació anterior al 155?
Haurem de treballar amb molta fortalesa, determinació i imaginació. No hi ha més remei. Per això dic, jo confio en l’Espai Lliure, des d’Europa, és d’allà des d’on ens veurem les cares amb l’Estat espanyol, no serà des d’aquí. Des d’aquí haurem d’intentar gestionar de la forma més professional i amb més qualitat de gestió possible el que puguem.

Marta Madrenas Alcaldessa Girona - Sergi Alcazar

En aquest context quina serà la funció del Govern provisional que es posarà en marxa?
Costa a vegades fer prediccions, però crec que serà molt difícil recuperar el nivell d’autonomia que teníem abans del 155. Molt difícil i de molt de temps. Hi haurà moltíssima dificultat en aquesta gestió. Però tenim una obligació, encara molt més important que no només la gestió, que és fer tot el possible i tot el que estigui en la nostra mà per construir la República. Aquesta és la nostra obligació. Almenys JxCat ens vam presentar a les eleccions per això: restituir el que ha intentat apartar l’Estat espanyol i construir República. Hem d’explicar les motivacions per construir aquesta República i les nostres accions han d’anar investides d’aquest pensament republicà per fer que les bases s’ampliïn. Aquest és el nostre objectiu.

Com s’ha de dur a terme això?
Convenciment i empoderament de la gent.

Acabarà havent-hi un referèndum pactat amb l'Estat. És de sentit comú

I un referèndum pactat amb l’Estat?
Haurà d’acabar sent-hi. És de sentit comú, hi haurà d’haver un referèndum pactat.

Però l’Estat ha deixat clar que no vol saber res de referèndums pactats.
L’Estat pot dir moltes coses ara i les coses poden canviar. L’Estat espanyol no es pot permetre ser el soci antidemocràtic d’Europa, no s’ho pot permetre gaire temps, no es pot permetre conculcar els drets fonamentals dels ciutadans gaire temps més.

Aguantarem el que calgui. No tenim una altra opció

I Catalunya quant de temps pot aguantar amb aquesta gestió de l'autonomia que deixarà el 155?
El que calgui, Catalunya som gent resilient, i aguantarem el que calgui, més que res perquè no tenim altra opció. Haurem de sostenir amb la màxima dignitat, valentia i amb coratge i sense deixar de ser crítics amb tot el que està passant, i ampliant la base, explicant el relat del que és la República. Mentrestant des de l’Espai Lliure treballant on realment es poden produir els canvis radicals, fent evident el que de veritat ha existit, que hi ha un Estat no demòcrata i opressor i que ha conculcat els drets fonamentals i les llibertats i els drets civils i polítics i les llibertats individuals i col·lectives d’un munt de ciutadans europeus.

De moment, però, des de l’Estat hi ha una pressió molt forta, amb presó, exili, multes, atacs al patrimoni de la gent... Resistirà tot això el moviment independentista?
N'estic completament segura. No coneixen el poble català, no coneixen la nostra forma de ser, precisament som un poble absolutament resilient. Hem demostrat que amb les dificultats al llarg de la història, ens hem unit més, ens hem cohesionat, hem resistit. És a dir, s’estan equivocant moltíssim amb la seva tàctica repressora, estan fent que apareguin moltíssimes persones, moltíssims ciutadans i ciutadanes molt valentes i molt decidits i molt poc disposats a sotmetre’s. L’elecció és clara, no ens han posat una sortida fàcil d’un punt mig. Això és clàssic de qualsevol tècnica de negociació, quan estàs negociant si no deixes cap sortida digna a l’oponent, el tindràs d’oponent molt més dur. Ells no ho han fet i per tant aquesta oposició està sent cada vegada molt més dura, més convençuda.

Marta Madrenas Alcaldessa Girona - Sergi Alcazar

ERC ha rebut crítiques per la proposta d’aparcar la unilateralitat i recuperar el dret a decidir. Els partits resistiran el desafiament?
Sí. Hauran d’aguantar, perquè, de fet, els partits estan al servei de la ciutadania i la ciutadania està parlant molt clar, segur que aguantaran, n'estic completament segura. Si no, la ciutadania els apartarà i faran molt bé.

El PDeCAT també?
I tant! N'estic segura, jo soc del PDeCAT i mira que t’estic dient.

Les intervencions de la portaveu del PDeCAT reclamant intervenir en l’elecció del proper candidat a president ha provocat grinyols dins del partit. Vostè mateixa va replicar amb una piulada...
És molt important que, dins de qualsevol organització i encara més d’un partit, hi hagi veus diferents, corals, si no, no valen la pena. En el congrés del PDeCAT que hi ha d’haver el mes de juliol és positiu que es pugui parlar d’absolutament tot, i debatre i, si cal, tornar a remoure les bases fundacionals. Una altra qüestió és que a vegades es poden fer unes afirmacions que possiblement no eren exactament el que es volia expressar i, a vegades, ens sentim en l’obligació alguns dels que formem part també de l’organització de dir: ja sé que no volies dir això, que no posaves en dubte que el president evidentment ha de fer política i evidentment ha de prendre decisions. El meu tuit era en aquest sentit, és a dir, per si algú interpreta malament algunes paraules. Jo, que soc del PDeCAT, i per tant, ho puc dir que tots tenim clar que el president és el president i evidentment ha de prendre les decisions polítiques que cregui convenients i tots les respectarem. Una altra cosa és que les prengui en solitari, precisament és un home que escolta moltíssim. Ha parlat amb tots nosaltres, amb els partits, parla amb tothom contínuament, i després d’escoltar tothom i de saber les opinions de tothom, s’acaba conformant una idea polièdrica i, com tot president, pren les decisions que s’hagi de prendre, i estic segura que tant els partits, el PDeCAT el primer, com tots els membres de JxCat, tots estarem 100% d’acord. Per tant no era discrepar amb la portaveu, sinó un aclariment. No crec que hagi volgut posar en entredit la legitimitat del president d’exercir de president.

El congrés del PDeCAT ha de fer replantejaments i fer algun canvi

De fet, sembla que hi ha moviments en les files del PDeCAT de cara a aquest congrés. Què és el que caldrà revisar dins del partit?
Hi ha hagut uns sopars, unes reunions, en les quals jo tampoc no hi he pogut participar i no sé massa exactament què s’està començant a debatre. L’única cosa que dic és que, en principi, són bons tots els debats i tots els plantejaments discrepants, si són de forma lleial, com és el cas. No vaig al congrés amb cap idea preconcebuda. És bo que puguem escoltar diferents propostes i, sobretot això, possibles replantejaments ideològics. Jo crec que no va de persones això, va de plantejaments ideològics. Reafirmem, modifiquem alguna base ideològica, repensem alguna cosa, fem algun canvi, després les persones han d’estar al servei d’aquestes bases, noves o no, ideològiques.

Creu que cal fer replantejaments en el congrés? En quin sentit?
Sempre. Sempre t’ho has de replantejar tot contínuament. Tot això és viu, no queda estàtic en el temps i més amb el que ha arribat a passar en aquests dos últims anys. Però això no és cap crítica cap a ningú, és ser intel·ligent, replantejar-te contínuament. Jo ho veig així a l’Ajuntament, ho he fet sempre en la meva feina, contínuament em replantejo si és correcte o no. Una altra cosa la veig molt poc intel·ligent, una mirada estàtica inamovible.

El Parlament, el Govern i els partits hauran d'establir mecanismes de diàleg i presa de decisions amb l'Espai Lliure de Brussel·les

Això hauria d’afectar, per exemple, la relació amb l’Espai Lliure de Brussel·les o amb el Govern, hauria d’introduir algun element de coordinació?
Quan vam néixer com a partit tot això que estem vivint ens hagués semblat ciència-ficció. Evidentment que s’haurà d’establir nous mecanismes des del Parlament com des del propi Govern, com des dels partits, clar que sí que hi haurà d’haver formes d’ajudes, de diàlegs, de presa de decisions amb l’espai lliure. I tant.

La fórmula de JxCat s’ha d’aplicar a les properes municipals?
És important que siguem dignes dipositaris de les confiances i expectatives dels ciutadans de Catalunya i que trobem fórmules d’anar junts en una mateixa direcció quant a construcció de República i ampliació de bases. A més, són bons els consensos, enriquir la gestió en punts de vista diversos, és molt positiu. Si a sobre és dins d’un grup que ha nascut ja formalment, ho trobo especialment interessant, a mi m’atrau, és un repte molt atractiu. I jo crec que per Girona, estic bastant decidida a buscar una fórmula així.

A les municipals treballaré per buscar persones d'ideologies diferents, transversals. Crec que la gent ho valoraria molt positivament, com ha fet ara amb la llista del president

Això vol dir que proposarà a Esquerra, per exemple, fer una llista unitària a Girona?
Això vol dir que treballaré per buscar persones d’ideologies diferents, transversals. No només Esquerra. També, hi ha socialistes que creuen en la República, també independents, i per tant, crec que és un repte i crec que la ciutadania ho valoraria molt positivament, com han fet ara amb la llista del president. M’agradaria treballar-ho.

Ho ha començat a parlar amb Esquerra això?
No.

A Barcelona, Jordi Graupera ha presentat una iniciativa per fer unes primàries, aquesta podria ser una fórmula?
Cadascú ha de trobar la que consideri adequada. A Catalunya els ajuntaments són molt plurals. Aquest espai ha de ser un gran paraigüa, que aglutini alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores de diferents ideologies, que hi tingui cabuda tothom que vulgui, tothom que no prioritzi el partidisme, que prioritzi la construcció de la República. Que cada municipi trobi la millor fórmula, per tant, si és abans de les eleccions o després, un cop convalidada l’alcaldia, si és una persona que ja sap que té moltes opcions de guanyar, i tot i no fer res transversal s’aixoplugui també en aquest paraigua de construcció de la República.

La reunió amb Millo en cap cas vol dir que es reprenen les relacions institucionals. Ha de reconèixer el que va passar l'1-O i rescabalar les víctimes.

El 24 de maig té una reunió amb el delegat del govern espanyol, Enric Millo. L’Ajuntament de Girona el va declarar persona non grata arran els fets de l’1-O. Què n’espera d’aquesta reunió?
Jo crec que és una acció de postureig, d’Enric Millo. Té moltes dificultats per intentar cert acostament a part de les institucions catalanes, des del consistori de Girona el reconeixem com a responsable de la brutal repressió policial que es va viure l’1-O, especialment cruel a la nostra ciutat, amb un percentatge de ferits espectacular en relació als que va haver-hi a Catalunya. El considerem, perque ho és, el culpable d’aquesta repressió però com que ni ho accepta, és més, ho nega, ni tampoc intenta rescabalar les víctimes, s’està veient apartat com a governant. Ha buscat una fórmula per intentar fer veure que hi ha un apropament. No he tingut cap problema de pensar que se l’havia de declarar persona non grata, però també crec que si ell condiciona determinats projectes, que per cert l’Estat espanyol esta obligat a dur-los a terme, per llei, a tenir una reunió amb mi, la meva responsabilitat com a alcaldessa m’obliga a tenir aquesta reunió, tot i creient que ha utilitzat certs termes d’un cert xantatge possiblement que no són acceptables en democràcia. Però vaja, la meva obligació com a mínim és tenir aquesta reunió, el que sí que és també la meva obligació és deixar clar que en cap cas es reprenen les relacions institucionals, és a dir, si pretén una foto per a fer veure que ja hem iniciat un camí d’entesa, caldrien un certs supòsits, perquè es pogués veure així.

Quins?
Primer, que reconegui públicament que el que va passar l’1 d’Octubre és absolutament inacceptable i que es van cometre errors. Segon, que es comenci a treballar en el rescabalament de les víctimes. L’1 d’Octubre va ser el motiu pel qual se’l va declarar persona non grata en Girona. Jo penso parlar d’aquest tema i veure com veu ell tot això. I per altra banda, els temes de ciutat, també li demanaré, ja ho he fet públicament, que vingui amb calendaris i pressupostos, perquè si no, jo no tindré cap problema en dir, “m’ha vingut sense calendaris ni pressupostos, per tant era una reunió de postureig”. Per mi no serà que alguna obra de Girona, d’obligat compliment per l’Estat, es retardés d’alguna manera i, per tant, pogués perjudicar els ciutadans de Girona, per un orgull mal entès de no voler tenir la reunió.

Marta Madrenas Alcaldessa Girona - Sergi Alcazar

Ell ja ha dit que no vol parlar de l’1 d’Octubre.
Home, però és que això no és un mano i ordeno. Aquí, a Catalunya, no estem acostumats als mano i ordeno, per tant, es parlarà del que els que estiguin asseguts a la taula creguin que s’hagi de palar i si algú creu que s’ha d’aixecar perquè no vol parlar de depèn quin tema, ell sabrà si vol o no abandonar la reunió. De totes formes, el senyor Millo té una gran oportunitat de començar un canvi de rumb del govern respecte a la relació amb Catalunya. Ha de mostrar si el Govern espanyol segueix volent el sotmetiment de la ciutadania o treballa per poder canviar aquesta via en què estem ara.

Al final la reunió es fa a l’Ajuntament, malgrat que és persona non grata...
M’ha demanat reunió a mi. Tothom que em demana reunió tampoc no em plantejo anar a un altre lloc. Crec que és bo que sigui al consistori.

Això ha provocat crítiques de la CUP...
Moltes vegades no coincidim amb la CUP, aquesta és una més.

Millo és el responsable que s'atonyinés indiscriminadament gent pacífica

La voluntat de no participar en actes amb el delegat o el subdelegat del govern espanyol es mantindrà igual?
Exactament igual. Ho estem mantenint. Ell era el responsable a Catalunya del que feien al govern espanyol. Ell és el responsable que s’atonyinés indiscriminadament gent pacífica. I el subdelegat del govern a Girona, encara espero que em truqui per saber què va passar aquella jornada...

No hi ha hagut cap contacte en relació a aquest tema...
En absolut. Ni cap advertiment. Ja està bé! Aquests senyors ens han volgut agredir intencionadament.

Jo tinc por, però la superes. L'1-O vaig passar molta por. Mai ho podré oblidar ni ho podré perdonar. Mai.

Van anar també al seu col·legi?
No. Perquè es van equivocar. Jo estava a primera fila al meu. Ho he dit sempre, quan mantinc aquesta actitud que mantinc no vol dir que no tingui por. Jo tinc por, però la superes. Aquell dia vaig passar molta por. Em van enviar fotografies i vídeos diferents persones, explicant-me el que estava passant al col·legi Verd. Jo estava espantadíssima perquè estaven atonyinant la gent de forma indiscriminada. Vam estar molt espantats. De fet, al cap de mitja hora d’obrir-se el col·legi electoral, em va venir una senyora que no coneixia de res, amb un blau enorme a la cara, una senyora de 65 o 70 anys, que quan em va veure se’m va abraçar i em va dir: 'alcaldessa ens estan atonyinant, ens estan atonyinant...'. I encara ara em ve plorera. Va ser brutal, vam passar molta por. I que ara vinguin a negar-ho..., per favor. Vam viure moltes situacions com aquesta a Girona. Va ser brutal. Això no es pot oblidar. Per això he fet aquest canvi. Ho he viscut i ara no penso perdonar això, mai ho podré oblidar ni ho podré perdonar. Mai. Tens por però et sobreposes a tot. La dignitat pot més que la por.

També vau declarar el rei Felip VI persona non grata...
Jo fins abans de l’1-O sempre havia votat en contra de les mocions de declarar el Rei persona non grata. Perquè pensava que és el cap d’Estat, si més no de l’Estat veí, que hem de mantenir unes relacions d’amistat i cooperació extraordinàries, intenses. Però es va desautoritzar ell tot sol amb aquell discurs. Va ser terrible, va fer un a por ellos.

Aquest any no es podrà cedir l'Auditori als premis princesa de Girona i proposaré que no puguin venir més

Això ha provocat que s’hagi negat l’autorització a utilitzar l’Auditori del palau de congressos per al lliurament dels premis Princesa de Girona...
He de dir que aquest any, i és cert, hem de fer unes obres, i és veritat. Per tant, no es podrà cedir l’Auditori. També és cert que, per a l'any que ve i els següents, com a presidenta del Patronat, vull proposar —i espero que s'aprovi— que no puguin venir més. Aquesta és la realitat. No vull que tornin a venir més allà.

A fer l’acte de lliurament dels premis de la Fundació a l'Auditori de Girona?
No té cap sentit que vinguin els Reis amb aquesta desconnexió tan profunda amb la ciutadania. Crec que no té cap sentit. Es va desautoritzar ell. Pel que va dir, no ens va protegir.

Si no exerceixes com a cap d'Estat, no et mereixes un reconeixement com a cap d'Estat

La va sorprendre el seu discurs després de l'1-O?
Absolutament. Em va sorprendre perquè es va apartar de les seves obligacions com a cap d’Estat que deriven de la Constitució. Va prendre part, no ha complert amb l’objectiu de moderador, intermediari, cercador de la pau social, al revés. Ens queda clar quina és la seva opció. Doncs, d’acord, si no exerceixes com a cap d’Estat, no et mereixes un reconeixement com a cap d’Estat.

Quina ha estat la resposta de la Casa Reial?
Que jo sàpiga, cap.

Però la princesa continua portant el títol de princesa de Girona...
De fet, que tingui o no tingui el títol, l’utilitzi o no, en el fons, no té més importància, perquè la legitimitat te la dona la ciutadania. La legitimitat com a cap d’Estat ja l’ha perduda aquí a Catalunya. L’ha perduda. A Girona, per a una immensa majoria. Hi ha hagut una desconnexió absoluta. Ja està, hem desconnectat amb la Casa Reial.

Marta Madrenas Alcaldessa Girona - Sergi Alcazar

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat