El ministre d’Educació, Cultura i Esports, Íñigo Méndez de Vigo, té una façana neoclàssica i un aire de noble benèvol i políglot. El seu perfil aristocràtic sintetitza 300 anys de lluita pel poder a Espanya, i desperta el somni d’un Estat molt vagament austriacista i català, ideal per alimentar les fantasies de la Tercera Via.

Cunyat d’un dels assaltants falangistes de BlanquernaMéndez de Vigo és baró de Claret. Un antecessor de la seva nissaga va comandar un regiment d'infanteria de l'Arxiduc Carles durant la Guerra de Successió. La seva dona, Maria Pérez de Herrasti y Urquijo, és filla del marquès d’Albaida, un altre títol d’origen català, que, com el de Claret o el d’Areny –que té la mare del ministre–, va caure en mans de l’aristocràcia castellana. 

Méndez de Vigo està casat amb una cosina segona de l’anterior ministre de Defensa, Pedro Morenés, que també està emparentada amb el president d’Endesa, Borja Prado. El ministre va néixer el 1956 al protectorat de Tetuan –plaça conquerida pel general Prim i els seus voluntaris catalans– i és fill d'una família de militars africanistes molt propera al general Franco. 

La seva tieta segona, Carmen Díez de Rivera, era filla natural de Ramon Serrano Súñer, el cuñadísimo, que va ser fill predilecte de Gandesa malgrat la seva política filonazi. Durant la Transició, aquesta senyora va estar lligada a Adolfo Suárez i a la UCD, on militava el tiet de Mayor Oreja, Marcelino Oreja, marqués d'Oreja, que va introduir Méndez de Vigo a la Democràcia Cristiana i va fer-li de mentor en la seva primera etapa a la Unió Europea.

Carmen Díez va ser la primera dona en arribar a cap de gabinet en un govern d'Espanya, però s'acabaria acostant al PSOE després que la gravessin dient que Suárez encara era "un franquista". Ara, Telecinco li ha dedicat una sèrie que endolceix la figura del seu pare biològic, que mai no la va arribar a reconèixer. La sèrie és una bona expressió de l'extensa xarxa que empara el ministre i també de com alguns Estats maquillen la història i roben títols nobiliaris.

Emparentat amb els Borbons i amb el marquès de Cubas, que dóna nom a l’antic carrer del Turco de Madrid, on van liquidar el general Prim, el ministre és germà de la secretària general del CNI i d'un militar encastat al ministeri de Defensa. Responsable que ens punxin els telèfons i els ordinadors, Beatriz Méndez de Vigo té una relació excel·lent amb Soraya Sáenz de Santamaría i el PP té previst d'elevar-la a directora dels espies espanyols aquesta legislatura. 

A diferència del seu antecessor, Ignacio Wert, que era un home estrident i xavacà, que s’envalentia amb els conflictes, Méndez de Vigo és un home contingut i educat, que defuig el cos a cos sempre que pot. El seu nomenament poc abans de les eleccions del 2015, va ser una de les tantes operacions d’urgència que Rajoy va dur a terme per sobreviure a l’ofensiva de la nova política

La rapidesa amb la qual va recompondre les relacions amb Irene Rigau i va pacificar el sector de l’educació li han valgut un premi que pot espatllar la seva figura pristina de noble afable i culte, ideal per representar la política del puny de ferro amb guà de seda. Nomenat portaveu del Govern, en substitució de Sáenz de Santamaria, des d'ara haurà de combinar la gestió d’un ministeri problemàtic i dispers amb la comunicació d’un Govern en minoria. Això podria fer sortir el cortesà colèric i untuós, com sortit d'una novel·la de Pérez Reverte, que també sembla que porti a dins. 

Lletrat de les Corts en excedència, Méndez de Vigo és aficionat a l’òpera i al teatre. Tot i així, fins al 2015 la seva carrera de més de 30 anys s’havia centrat exclusivament en la Unió Europea. De fet, ha publicat diversos llibres coescrits amb García-Margallo, amb el qual també va compartir una empresa d'assessoria a Madrid. Des de fa un temps es veu que no se suporten i l’única condició que l'exministre d'Exteriors va posar a Rajoy per deixar el lloc va ser que no fos substituït pel seu exsoci.