Coneguts els resultats de la consulta a les bases de Junts per Catalunya, és moment de treure algunes conclusions. En primer lloc, és tot un detall democràtic que la militància d'un partit sigui tinguda en consideració quan la seva formació política ha de prendre una decisió rellevant. I això és fonamental, perquè si no, cau en el de gairebé sempre: els "xiringuitos" del poder, on són les bases per omplir els mítings i enganxar cartells, i la "casta" dels caps que passen olímpicament dels seus companys, que consideren més o menys actors extres o personatges de farcit.

Quan una persona decideix militar en un partit, si aquest és democràtic, cal assumir obligacions, el compromís de participar, i evidentment, l'estructura de la formació ha de ser permeable per escoltar les opinions i facilitar els debats dels seus afiliats. Altrament, seria millor no parlar de formacions polítiques democràtiques per passar a, com deia Turull, organitzar un club de fans o una secta. En aquesta ocasió la militància de Junts ha acudit a votar massivament. Pràcticament el vuitanta per cent s'ha sentit apel·lada i ha volgut expressar la seva opinió. Sens dubte, diu molt de les bases, i si es vol que continuïn opinant, és fonamental que se les tingui en compte.

Les dades del resultat demostren que la decisió no era senzilla. Una ajustada majoria ha decantat la decisió cap a la ruptura amb ERC. Però per molt poc. El resultat podia haver estat perfectament el contrari. Això evidencia que hi ha motius per quedar-se a l'executiu com n'hi ha del mateix pes per marxar. La direcció del partit ha plantejat aquests dies la difícil disjuntiva. Turull ha romàs en un rigorós silenci per no influir en la decisió.

El que és sorprenent, és que hi hagi hagut crítiques des d'entorns independentistes, sobiranistes i considerats demòcrates que han posat el crit al cel perquè s'hagi consultat a les bases. Com si els hagués semblat molt més lògic que aparegués de sobte Turull anunciant que es trenca el pacte i marxen del Govern. Poso el focus sobre aquesta qüestió perquè em sembla la pedra angular de tot el que està succeint a Catalunya, però també en la política actual, tant a nivell de l'Estat com en nivells superiors europeus i internacionals: la consideració que votar és un problema. Escoltar al comú dels mortals està mal vist.

I no només això, és que alguns han tingut el desvergonyiment de criticar una consulta, amb llum i taquígrafs, quan viuen de dir que en representen d'altres. Quan es vanten de dir que són demòcrates. Com es pot ser demòcrata quan qualsevol votació et genera rebuig? El problema el tenim molt més a fons del que pensàvem: la cultura democràtica brilla per la seva absència. El lamentable és que a Catalunya aquest capítol semblaven haver-lo superat ja.