Passar de víctima a botxí pot ser una cosa que passi gairebé sense adonar-nos-en. Podem passar de denunciar que els mitjans principals acusen sense sentit ni raó de "colpistes" persones que estan exercint la seva llibertat d'expressió, per passar a formar part dels que donen suport a aquests mateixos mitjans titllant de "negacionista" tot aquell que plantegi crítiques davant dels discursos oficials.
No mantenir allò après pot comportar que sorgeixin els mateixos errors. I, de fet, així està passant davant una pandèmia que, entre molts altres mals, ha generat una caça de bruixes contra els que hagin intentat posar informació crítica sobre la taula davant les mesures absurdes que s'han anat prenent. El que és trist és que molts dels que s'han dedicat a tirar pedres, fa tan sols un any denunciaven les manipulacions i els biaixos de l'oficialisme.
Bèlgica ha donat aquesta última setmana una nova lliçó sobre llibertat d'expressió. Ho ha fet amb Valtònyc, però també amb les protestes del sector de la cultura, que han aconseguit que el govern espanyol fes marxa enrere. Prenguem-ne nota.
Imatge principal: Bea Talegón. M.A.