Fa una setmana coneixíem la notícia relativa al cop d'estat a Níger. És el cinquè que es produeix des que en la dècada dels anys seixanta del segle passat aconseguís la seva independència formal respecte de França. La inestabilitat política ha estat una constant en un dels països més pobres del món, que té una població de 25 milions de persones, entre qui el 60% viu en situació de pobresa. La corrupció, la fam, i la inseguretat davant dels grups terroristes islàmics són els problemes principals de la població. Les últimes eleccions es van celebrar l'any 2021, i van estar entelades per acusacions de frau, en un clima de gran tensió. Ja llavors hi va haver un intent de cop d'estat que no va tirar endavant. Però les brases van quedar enceses.
Es considera a Níger una de les poques democràcies existents al cinturó del Sahel, encara que caldria analitzar què entenem per democràcia i qui estableix els criteris. Des de la perspectiva occidental, la junta militar que ha pres el poder ha de ser enderrocada. Des dels moviments socials, sindicats i partits que lluiten per la sobirania del país, davant l'espoli continu de potències estrangeres, tanmateix, donen suport a la junta militar i consideren que s'està produint una revolució popular.
Rússia ha manifestat el seu suport, així com altres països veïns com Mali o Burkina Faso. Quines implicacions té aquest conflicte en aquests moments? Quines conseqüències pot suposar per a Europa? Els BRICS ofereixen una alternativa a l'encapçalada pels Estats Units i els seus aliats, que sembla no tenir més ofertes que guerra, destrucció i misèria. En aquest vídeo analitzem breument la situació del país, els diferents punts de vista sobre això i les conseqüències que podrien desencadenar-se d'augmentar la tensió i acabar en conflicte armat.