Ja fa un any que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va demanar als agents socials, és a dir, sindicats i patronals, que arribessin a un pacte de rendes per tal de poder repartir els danys de la crisi energètica i de l'escalada de preus entre treballadors i empreses. I exactament, un pacte de rendes, què és? Doncs és un acord entre els representants dels treballadors i els representants dels empresaris per tal que ambdues parts es reparteixin els costos de la inflació. És a dir, els treballadors accepten que el seu sou incrementi menys del que puja la inflació i els empresaris es comprometen a apujar aquests sous i a mantenir els llocs de treball.
Doncs bé, el pacte promès per Sánchez no ha arribat ni se l'espera. Això ho assumeixen tant sindicats com patronals després d'un any de contactes i reunions. De tota manera, el govern espanyol encara hi creu i, a través de la seva vicepresidenta primera, Nadia Calviño, comenta que "seria interessant tenir un pacte de rendes ampli que proporcionés confiança tant a treballadors, empresaris com a inversors". I com sabem, aquest pacte de rendes com a tal no existeix, però sí que es dona de manera implícita, és a dir, les empreses no han traslladat tots els costos al producte final i els treballadors han perdut gran part del seu poder adquisitiu.