El Temps del Picó i el Freixes ens deixa l'anècdota de la setmana amb fenòmens curiosos d'arreu del món que segurament no coneixíeu. Pareu atenció als vídeos d'aquesta setmana, que n'hi ha per sucar-hi pa!

 

Esternudant sota la pluja: A principis del 2010, un equip de primatòlegs internacionals va descobrir una nova espècie de mico al nord-est de Myanmar. Es tracta del Rhinopithecus strykeri, un mico camús, sense nas o com si estigués voltat cap amunt. De fet, en el dialecte local els diuen “mey nwoah” o mico amb cara capgirada. És una petita població d'uns 300 exemplars i, per tant, es troben en perill d'extinció especialment pels caçadors locals. La particularitat d'aquests animals és que quan plou, i en aquesta zona ho fa amb freqüència, l'aigua s'acumula en els seus nassos, fent-los esternudar. A vegades amaguen el cap entre els genolls per a evitar-ho. Així que comptant el nombre d'esternuts d'un mateix exemplar, es poden saber els litres de pluja que estan caient… més o menys. Hi ha un altre tipus de micos camusos al sud de la Xina i Vietnam, però no esternuden. El motiu pel qual no s'han descobert fins fa poc és que es troben aïllats per dues barreres naturals: els rius Salween i Mekong.

Miracles de bellesa: Wilson “Snowflake” Bentley (1865-1931), conegut per The Snowflake Man o alguna cosa així com L'home flocdeneu va néixer a la localitat de Jericho a l'estat de Vermont, als Estats Units, i des de petit s'entusiasmava amb els fenòmens meteorològics, però molt especialment amb la neu. Educat en una granja i sense estudis es va interessar per la microfotografia des de molt jove, sent pioner en l'estudi dels cristalls de gel que formen els flocs de neu. Va adaptar un microscopi a una càmera fotogràfica i durant anys va intentar observar l'estructura dels cristalls de gel… sense èxit. Però el 1885, quan tenia 20 anys, va aconseguir captar la primera imatge: era el primer que ho aconseguia. Es va quedar meravellat davant la bellesa del cristall. A partir d'aquell dia no va cessar de capturar i estudiar més de 5.000 cristalls de neu i el més curiós va ser que no va trobar mai dos cristalls iguals. Universitats de tot el món es van interessar pels seus estudis que es van publicar en revistes, llibres i diaris. El 1931 va publicar el llibre Els cristalls de neu amb 2.400 imatges. A continuació reproduïm algunes sensacions que va experimentar amb les seves recerques: “Sota el microscopi vaig trobar que els flocs de neu (als Estats Units als cristalls de neu se'n diu popularment flocs de neu) eren miracles de bellesa; i em va semblar una pena que aquesta bellesa no fos vista i benvolguda per uns altres. Cada cristall era una obra mestra de disseny i cap disseny mai es repetia. Quan un floc de neu es fonia, el disseny es perdia per sempre. Tota aquesta bellesa se'n va, sense deixar cap record”.

L'Alfred Rodríguez Picó i en Xavi Freixes tornaran a fer junts la previsió del temps a ElNacional.cat el pròxim dimecres 27 de març amb els canvis de temps i les pluges per Setmana Santa. No t'ho perdis!