L'últim lliurament de la nissaga de pel·lícules d'acció i espionatge Misión: Impossible, Missió: impossible. Sentència Final, ja s'ha estrenat en cinemes de tot el món. En ella tornem a veure a l'agent Ethan Hunt, encarnat per Tom Cruise, enfrontant-se a una amenaça que podria posar en perill al planeta Terra i que té a veure amb la intel·ligència artificial.

Coincidència o no (podria haver estat una estratègia de màrqueting molt curiosa), la Xina ha mostrat un nou sistema làser capaç de captar amb claredat els detalls més petits, com a text mil·limètric, des d'una distància d'1,36 quilòmetres. Sens dubte, seria una eina molt cobejada per espies com Ethan Hunt durant les seves missions.

Una tecnologia digna d'espies que encara ha de polir-se

Interpretar detalls fins a llargues distàncies sempre ha suposat un gran desafiament. Els telescopis i lents d'alta potència tenen dificultats a l'hora de contrarestar la distorsió de l'aire, ja que difumina i dispersa la llum a llargues distàncies, de manera que els fa inviables per distingir petites característiques, com a text imprès.

Un grup d'investigadors sembla haver donat amb la clau en treballar en un nou enfocament que no se centra en la imatge per si mateix, sinó en el comportament de la llum en incidir i rebotar a la superfície. El mètode rep el nom d'interferometria d'intensitat activa, i és el que ha permès als investigadors llegir detalls a llarga distància.

Els investigadors encarregats de l'estudi primer van apuntar vuit rajos làser infrarojos a l'objectiu des de la distància. La llum reflectida en l'objectiu va ser captada per dos telescopis separats. Aquests telescopis no només van registrar una imatge, sinó que van rastrejar com la intensitat de la llum variava lleugerament d'un moment a l'altre. Després, els investigadors van utilitzar algoritmes informàtics per processar aquests patrons canviants i reconstruir els detalls fins de la superfície de l'objectiu, com lletres diminutes de tot just tres mil·límetres d'altura.

Per posar context, els investigadors van assegurar que un sistema de telescopi estàndard a la mateixa distància només capturaria formes d'uns 42 mil·límetres de mida, la qual cosa és massa gran per distingir lletres petites.

A través d'experiments a l'aire lliure, hem obtingut imatges amb èxit d'objectius a escala mil·limètrica ubicats a 1,36 km de distància, aconseguint una millora de la resolució d'aproximadament 14 vegades sobre el límit de difracció d'un sol telescopi

Tot i que la interferometria d’intensitat activa sembla molt prometedora, els investigadors afirmen que encara ha de superar diverses limitacions per assolir tot el seu potencial. Alguns exemples d’ús especialment útils podrien ser l’examen de gravats antics en penya-segats sense necessitat d’escalar-los o ajudar els investigadors ambientals a monitorar hàbitats de fauna salvatge remots.