Com a superordinadors es coneix a aquells dispositius informàtics d'alt rendiment de còmput que es dissenyen per exercir tasques que no poden realitzar-se a PC convencionals i que exigeixen capacitat de prou càlcul per solucionar problemes d'alta complexitat en poc temps. Els primers ordinadors d'aquest tipus els hi devem a Seymour Cray, un enginyer elèctric nord-americà que es considera creador de la supercomputació i que, a través de l'empresa Cray Research, va construir les primeres màquines d'aquest tipus. Nascut en Chippewa Falls (Wisconsin) va morir als 71 anys en un accident de trànsit. Dues vegades per any, s'edita un rànquing mundial en el qual apareixen els 500 supercomputadors més potents del món. El vuitè és espanyol.
On és?
El superodinador en qüestió es diu MareNostrum 5 i està instal·lat en el Centre de Supercomputació EuroHPC/Barcelona. Es tracta d'un sistema BullSequana XH3000 que utilitza processadors Xeon Platinum 8460Y amb NVIDIA H100 i Infiniband NDR200, i té un rendiment HPL de 138,2 Pflop/s. Per davant d'ell i dins del Top 10 estan Frontier ( amb 1.184 Exaplop/s de rendiment i ubicat al Laboratori Nacional Oak Ridge de Tennessee del Departament d'Energia d'USA), Aurora (amb 585 Pflop/s i instal·lat també per al Departament d'Energia d'USA, però ubicat en Aragonne Leadership Computing Facility d'Illinois), Eagle (561 Pflop/s, instal·lat als Estats Units per a Microsoft), Fugaku (442 Pflop/s i funcionant a Kobe, Japó), LUMI (380 Pflop/s, instal·lat a Kajaani, Finlàndia), Leonardo (238,7 Pflop/s, a Itàlia) i Summit (148,8 Pflop/s i també en Oak Ridge Tennessee.
Per a què s'utilitza Mare Nostrum 5?
La intenció és que Marenostrum 5 arribi als 200 Petaflops, el que equival a capacitat per a 200.000 bilions d'operacions per segon i utilitzar-lo, segons els seus desenvolupadors, per a la creació de processadors i xips amb tecnologia europea. Servirà, a més, per reforçar la investigació mèdica a través del disseny de fàrmacs, vacunes i anàlisi de dades i resoldrà els problemes que estiguin fora de l'abast dels ordinadors digitals. Altres dels seus possibles usos han de veure amb projectes d'investigació en àmbits com l'astronomia, els materials, les ciències computacionals, les ciències de la vida, les ciències de la terra i les aplicacions computacionals en ciència i enginyeria. Construir-lo ha costat 220 milions d'euros.