El català, a més de ser una llengua amb una gran riquesa literària, té un gran nombre d'expressions molt útils en el dia a dia: els retrucs. Aquestes rèpliques enginyoses, rimades i sovint surrealistes, s'empren com a resposta a una pregunta o un comentari aparentment seriós, tot i que també es fan servir per saludar, fer broma o, simplement, deixar algú amb un pam de nas. Una mena de poesia popular improvisada molt única, que, malauradament, s’està perdent.
Per això, des de La Gandula d'ElNacional.cat hem seleccionat alguns dels millors retrucs recollits en una publicació d'X de l'historiador i periodista Jaume Fàbrega, que demana als seus seguidors que facin memòria i comparteixin els els seus retrucs preferits. Para atenció, perquè moltes d'aquestes expressions són úniques!
Què passa: una burro per la plaça, i expressions semblants. D' això se'n diuen "retrucs". Quins coneixeu?
— Jaume Fàbrega (@JaumeFabrega) January 15, 2021
Per començar fort: preguntes i merdes
Una de les gràcies dels retrucs és que trenquen les expectatives. Preguntes innocents com “què hi ha per dinar?” poden acabar amb una resposta explosiva:
—Què hi ha per dinar?
—Brundes.
—Què són brundes?
—La merda que et treus de les ungles.
Directe, escatològic i imprevisible. O bé:
—Què hi ha per dinar?
—Mangresos.
—Què són mangresos?
—Els collons dels francesos.
“Tinc set” i “tinc fam”, retrucs de màxima creativitat
En comptes de mostrar compassió, els retrucs catalans responen a la gana i la set amb burles i humor sec:
—Tinc set.
—Pixa i beuràs calentet.
—Tinc fam.
—Pega un bram.
—Tinc una pixera que m’arriba a la Jonquera...
—... i, si no vaig a pixar, m’arribarà a Perpinyà!
Rimes absurdes i respostes de canalla
Molts retrucs tenen aquell toc de pati d’escola, com si sortissin d’un manual d’insults rimats de la infància:
—De què vas, bordegàs?
—És broma, poma. Vas bé, cirerer!
—20 i 20?
—40.
—Ton pare pixa i ta mare canta.
—7 i 7?
—Catorze.
—Agafa un cagarro i esmorza.
Qui s’ha mort i qui l’enterra
Un dels subgèneres més populars del retruc és el conte rimat amb personatges insòlits:
—Saps qui s'ha mort?
—L'avi Porc.
—I saps qui l'enterra?
—L'avi Serra.
O bé:
—Qui s’ha mort?
—L’avi Tort.
—Qui l’enterra?
—L’avi Serra.
—Qui toca les campanes?
—Les gitanes.
—Qui plora?
—La senyora.
—Qui riu?
—La perdiu.
“Què passa?”: el retruc més universal
El "què passa?" té tantes respostes possibles com pobles hi ha als Països Catalans. I totes igual de creatives:
—Què passa?
—Un burro per la plaça!
—Què passa?
—Que el campanar és més alt que la plaça!
—Què passa?
—La processó per ta casa.
I si tens més ganes de festa major:
—Què passa?
—Un ruc per la plaça menjant carabassa!
Retrucs de carrer i de mà estesa
Fins i tot gestos tan simples com una encaixada de mans poden generar una cadena de retrucs:
—Tot el dia he corregut per xocar la mà d’aquest ruc!
—I jo no m’he mogut de casa per xocar la mà d’aquest ase!
O aquell que et diu:
—Ja estic!
—Com un burro calçat i vestit.
Un patrimoni oral que convé no oblidar
“A la taula i al llit, al primer crit!”, deia l’àvia. I això mateix es podria dir dels retrucs: són espontanis, directes i millor si es llencen sense pensar-s'hi gaire. Aquesta mena de versos en cadena són gairebé embarbussaments rústics, i sí, tothom se'n sap tres o quatre de memòria. Recuperar aquest patrimoni oral ens recorda que el català no només és apte per a la literatura o l’administració, sinó que brilla amb llum pròpia en la llengua col·loquial i la creativitat popular. Si tens un bon retruc a la punta de la llengua, no te’l quedis: llença’l i prepara’t per deixar tothom sense resposta.