L'ús intensiu d'avions no tripulats és, sens dubte, la gran innovació de la Guerra d'Ucraïna. El cel del país eslau camina aquests mesos plens de drons de les més diverses procedències i els resultats són, en termes militars, més que satisfactoris. Ara, el mateix sistema arriba al mar: Ucraïna ha començat a utilitzar Unmaned Surface Vehicles (USV) o, si es prefereix embarcacions de superfície no tripulades.
On i per a què les utilitzen?
Ucraïna, sempre segons el Ministeri de Defensa rus, ha utilitzat aquests dispositius al Mar Negre, més en concret a Sebastópol. I ho han fet per atacar la Flota del Mar Negre russa, atracada a Crimea. L'atac, expliquen fonts russes, va implicar a nou drons aeris i set USV que van causar danys en una pescamines i el sistema de protecció del port. Sebastópol és una de les bases navals russes més ben protegides.
Fabricació pròpia
En els últims dies, han aparegut a la xarxa diferents imatges de l'atac i es comprova que els drons marítims són de fabricació pròpia ucraïnesa. De fet, s'especula amb la possibilitat que siguin motos d'aigua d'origen canadenc modificades que poden assolir fins a 110 quilòmetres per hora i haurien estat modificades per portar explosius i controlar-se de manera remota. La part superior dels vehicles ha estat reemplaçada per una carcassa d'alumini sobre la qual s'ha instal·lat una antena de comunicacions, càmeres i sensors de distància. A la proa, hi ha detonadors que, si es produeix algun tipus de contacte, fan detonar els explosius que porta el vehicle. Les mateixes fonts russes assenyalen que Ucraïna hauria llançat l'atac amb USV des d'Ochakiv, una ciutat costanera situada a 270 quilòmetres de Sebastópol. Els vaixells no tripulats porten utilitzant-se des de fa segles, però mai no havien assolit l'actual nivell sofisticació. De fet, semblen una versió moderna dels Silur a Lenta Corsa Maiale, veritables torpedes submarins tripulats, que la Règia Marina italiana va utilitzar per enfonsar vaixells anglesos a la Badia d'Algesires durant la II Guerra Mundial. D'aquesta història ens parla Arturo Pérez Reverte a la seva novel·la El Italiano.