Els panells solars, si es pretén que rendeixin al màxim de les seves capacitats, han de mantenir-se sempre nets, però fer-ho és costós i exigeix temps i diners. Per això, el Fraunhofer Institute for Organic Electronics, Electron Beam and Plasma Technology (FEP), una institució amb seu a Dresden especialitzada en desenvolupar projectes vinculats a l'electrònica orgànica i els materials semiconductors, ha activat un projecte per abaratir i agilitar aquesta imprescindible tasca.
Com pensen aconseguir-ho?
La solució es diu diòxid de titani, un material que s'aplica sobre vidres ultrafins que s'utilitzen per construir les plaques fotovoltaiques a fi de convertir-los en superfícies capaces de repel·lir la brutícia que resulten molt més fàcils de netejar i, per això, garanteixen una producció d'energia més eficient i consistent per a l'energia solar. El diòxid de titani repel·leix l'aigua en condicions normals, el que es denomina hidrofòbia però, quan s'exposa a la radiació ultraviolada (a la llum solar) esdevé completament humectant. És aquí on el panell s'aconsegueix netejar pràcticament sol.
En superfícies amb un recobriment de diòxid de titani d'aquest tipus, aquest efecte significa que es pot dipositar molt poca o cap brutícia. Si, per exemple, la pols del trànsit, la sorra o altres dipòsits de brutícia a les façanes de vidre o els panells solars, s'eliminen per la hidrofobicitat nocturna de la superfície a través de les gotes de pluja. A més, l'alternança cíclica de propietats hidrofòbiques i superhidrofíliques fa que la brutícia no s'adhereixi a la superfície durant el dia.
A l'abril
Els investigadors de Fraunhofer FEP han desenvolupat ja els primers recobriments i compten amb presentar els resultats inicials d'aquests en BAU 2023, la fira de materials que se celebra aquest mes d'abril a Munic.