Han passat 15 anys i encara continuem trobant conseqüències del terrible terratrèmol Tōhoku que va afectar el Japó l'any 2011. Un terratrèmol de magnitud 9,1, dels més potents mai registrats, que va generar un tsunami devastador i la crisi nuclear de Fukushima. A més d'ocasionar 15.859 morts, 2.556 desapareguts i 6.152 ferits. Però ara s'ha trobat alguna cosa més, una ona que va rebotar en les capes profundes de la Terra i que va desplaçar el Japó diversos mil·límetres.
El Japó va poder desplaçar-se entre 5 i 6 mil·límetres per una ona que va rebotar a l'interior de la Terra
Segons l'anàlisi de la Universitat de Chicago, liderat per la sismòloga Sunyoung Park, una ona sísmica que va viatjar fins a les profunditats de la Terra i va tornar a la superfície terrestre. S'estima que hauria descendit uns 2.900 quilòmetres fins a la frontera entre el mantell terrestre i el nucli extern, on l'interior del planeta canvia de comportament, i allà no va continuar avançant, sinó que va rebotar cap a la superfície.
Després del seu recorregut, l'ona hauria tornat al Japó amb prou força per provocar un petit desplaçament del terreny cap a l'est, d'uns 5 a 6 mil·límetres. Pot semblar una quantitat insignificant a simple vista, però és important en termes geològics, ja que l'habitual és que el sòl oscil·li després d'una ona sísmica i torni a la seva posició original.
L'explicació més probable és que l'ona reflectida hauria actuat com una empenta tardana sobre una falla que ja estava carregada de tensió. És a dir, no hauria provocat un altre gran terratrèmol, sinó un lliscament molt repartit a la zona de contacte entre plaques tectòniques.
El moviment hauria alliberat una energia comparable a la d'un terratrèmol de magnitud 7,5, però sense comportar-se com una ruptura concentrada. En estar distribuït sobre una superfície enorme, el resultat en superfície va ser molt més discret: mil·límetres en els mesuraments, no una nova sacsejada que hauria estat devastadora.