Una vegada més, el telescopi espacial James Webb torna a desvelar-nos secrets amagats a l'univers. Des de forats negres supermassius a rossegons estranys al cometa 3I/ATLAS, el telescopi més potent que tenim no ha deixat de sorprendre'ns des del seu llançament. Ara, un grup d'astrònoms finalment han resolt el misteri del famós “Planeta Rosa”, un estrany món a 57 anys llum de distància que ha desconcertat els científics durant més d'una dècada.
El planeta GJ 504 b, anomenat el “Planeta Rosa”, ja no és tan misteriós
Durant més d'una dècada, GJ 504 b, conegut popularment com el “Planeta Rosa” per la boira de la seva atmosfera, ha estat un dels misteris més interessants de l'astronomia. La seva escassa brillantor i la seva baixa temperatura havien impedit als telescopis terrestres estudiar la seva composició amb precisió. Ara, el telescopi espacial James Webb ha aconseguit analitzar la seva llum amb un nivell de detall sense precedents, revelant una atmosfera completament diferent de la d'altres mons observats fins ara.
Les observacions mostren que la seva atmosfera conté vapor d'aigua, metà, diòxid de carboni, amoníac i altres molècules. No obstant això, la troballa més important és la possible presència de núvols de sal, una teoria que els científics van plantejar fa més de 15 anys, però que mai havien pogut confirmar de forma directa. Segons els investigadors, aquests núvols serien els responsables d'ocultar les capes més profundes de l'atmosfera i explicarien per què les observacions no encaixaven amb els models tradicionals.
Aquest estrany món es troba a uns 57 anys llum de la Terra i té una massa aproximadament 25 vegades superior a la de Júpiter. Aquesta xifra el situa just en el límit entre un planeta gegant i una nana marró (sovint anomenades “estrelles fallides”), per la qual cosa els astrònoms encara no tenen clar com classificar-lo. A més, és un dels objectes de massa planetària més freds observats directament, amb una temperatura d'uns 290 °C, molt inferior a la de la majoria dels exoplanetes estudiats fins ara.
Per obtenir aquests resultats, el James Webb va observar l'objecte durant tot just dues hores i, gràcies als seus instruments, va aconseguir separar la feble llum del planeta de la intensa brillantor de la seva estrella. El que abans havia resultat impossible fins i tot amb alguns dels telescopis terrestres més potents va poder completar-se amb èxit, cosa que permet obtenir un espectre detallat de la seva atmosfera i conèixer la seva composició química.
Els investigadors creuen que aquest descobriment no només ajuda a comprendre millor com són les atmosferes dels mons més freds, sinó que també permetrà estudiar molts altres objectes semblants en el futur. A més de confirmar per primera vegada la importància dels núvols de sal, el treball demostra l'enorme potencial del telescopi espacial James Webb per investigar planetes i estrelles que fins ara estaven fora del nostre abast.