El volcà Kikai del Japó és un dels més perillosos del planeta Terra. De fet, va provocar l'erupció més gran coneguda de l'etapa de l'Holocè, el període geològic que va començar fa uns 11.700 anys després del final de l'última glaciació i que continua en l'actualitat. Ara, un equip d'investigadors ha descobert que aquest enorme sistema volcànic situat sota l'oceà torna a acumular magma a dins.
Aquesta troballa ha permès als científics observar com es recuperen alguns dels supervolcans més grans del món després d'una erupció catastròfica. Per a això, s'han fet servir avançades tècniques d'anàlisi sísmica que ofereixen la possibilitat de crear una imatge del subsol i localitzar zones que s'han omplert de magma.
Els investigadors han utilitzat ones generades artificialment i sensors instal·lats en el fons de l'oceà per estudiar la caldera Kikai, un enorme sistema volcànic que va provocar una de les erupcions més grans conegudes dels últims milers d'anys. Aquest estudi, dut a terme per científics de la Universitat de Kobe, podria ajudar a comprendre millor el comportament d'altres grans calderes volcàniques com el supervolcà de Yellowstone, als Estats Units, o Toba, a Indonèsia.
La tecnologia sísmica revela què està passant amb el magma sota el Japó
La caldera Kikai es troba parcialment submergida al sud del Japó i pertany al grup dels anomenats supervolcans, estructures capaces de produir erupcions d'una magnitud molt superior a la dels volcans convencionals. Quan aquests volcans expulsen grans quantitats de magma, el terreny situat sobre la cambra subterrània pot col·lapsar, formant una enorme depressió en lloc del típic con volcànic.
Per estudiar què passa en les profunditats de Kikai, els científics van utilitzar una tecnologia similar a una "radiografia" del subsol. L'equip va emprar canons d'aire comprimit (airguns) per generar ones sísmiques controlades i va col·locar sensors en el fons marí per registrar com es desplaçaven aquestes ones a través de les diferents capes de roca.
La velocitat i la direcció d'aquestes ones canvien segons els materials que travessen. Gràcies a aquesta anàlisi, els investigadors han pogut crear una imatge de l'interior de la caldera i identificar zones on podria existir roca parcialment fosa, un dels senyals que indiquen la presència de magma.
Malgrat el descobriment, els científics no creuen que això signifiqui que Kikai vagi a entrar en erupció pròximament. De fet, encara es desconeix com evolucionen aquests enormes sistemes volcànics després d'una gran erupció i quines condicions són necessàries perquè tornin a activar-se.
Sigui com sigui, predir una futura erupció continua sent extremament complicat, conèixer què ocorre sota terra permet als investigadors acostar-se una mica més a un dels fenòmens naturals més difícils d'estudiar.