Han passat més de 50 anys des que l'home va trepitjar la Lluna per última vegada, i els Estats Units creuen que és moment de tornar a fer-ho. A través del programa Artemis (nom no triat a l'atzar, ja que en la mitologia grega Àrtemis és la germana bessona d'Apol·lo, nom que es va donar a les missions que van permetre que els primers astronautes assolissin el satèl·lit de la Terra), la NASA, juntament amb agències internacionals i empreses privades (com SpaceX d'Elon Musk), busca establir una presència humana sostenible allà, com a pas previ per arribar a Mart.

A part de crear bases lunars (com també vol fer Corea del Sud i la Xina), la intenció és explotar els recursos útils disponibles allà. Per a això, serà necessària l'ajuda de robots autònoms. I és que a les futures missions a Mart i la Lluna s'explorarien tubs de lava subterranis, ja que en aquestes coves naturals hi podria haver indicis de vida, a més d'oferir refugis per a assentaments humans.

Els robots autònoms serien els encarregats d'explorar els tubs de lava subterranis, per la qual cosa els científics han posat fil a l'agulla per esbrinar si és viable utilitzar-los per a tal finalitat posant-los a prova en un entorn del món real. L'experiment s'ha dut a terme en una cova de lava a l'illa volcànica de Lanzarote, a les Illes Canàries (Espanya) per un senzill motiu: la seva gran similitud amb les estructures subterrànies de Mart i la Lluna.

Lanzarote, l'entorn ideal per posar a prova robots autònoms abans d'utilitzar-los a la Lluna i Mart

Un tub de lava és un tipus de cova natural que es forma durant una erupció volcànica, quan la lava flueix per la superfície i es va refredant primer a les vores i en la part superior, la qual cosa permet crear una espècie de sostre sòlid. Aquestes coves, que poden tenir diversos metres d'alçària i amplada, sovint s'estenen al llarg de diversos quilòmetres. Són comuns, lògicament, en zones volcàniques, com les Illes Canàries, Hawaii o Islàndia.

Pel que sembla, s'han trobat estructures de tubs de lava també a Mart i la Lluna, de manera que els investigadors, creient que poden ser útils per protegir els astronautes de condicions adverses, com a temperatures extremes, radiació i impactes de meteorit, volen explorar-les. El problema és que l'exploració humana d'aquestes coves no és només molt cara, sinó també perillosa, de manera que els robots són una solució molt més segura i econòmica.

Les proves de camp van durar 21 dies i es van desenvolupar en quatre etapes. Primer, dos exploradors van escanejar i van cartografiar el terreny al voltant de la cova. Després, van utilitzar un rover per llançar una galleda amb sensors a l'obertura, creant un model 3D detallat de la zona d'entrada. El més difícil de la missió va ser que els robots treballessin sincronitzats. Una vegada dins del túnel, el robot més petit va aconseguir recórrer 235 metres mentre feia un mapa 3D de la ruta.

Després de l'experiment, es van manifestar diversos desafiaments tècnics, com la humitat a la cova, que va reduir la precisió del georadar. Alguns sensors cartogràfics van experimentar interferències i la falta de dades veraces va limitar la verificació. A més, els robots, quan estiguin a la Lluna i Mart, hauran d'operar autònomament durant períodes prolongats de temps, sense ajuda humana.