Per resoldre un dels enigmes més grans de la mateixa idiosincràsia intrínseca de l'Univers és necessari remuntar-se fins als seus orígens i preguntar-nos la següent qüestió: Què hi havia abans del Big Bang? La resposta és senzilla, res. D'acord, però... i què és el no-res en el buit de l'espai profund? L'absència del tot, oi? Ara ve una de les preguntes més complexes sobre el cosmos, un enigma que encara avui dia continua mantenint en escac la comunitat científica: Què hi ha més enllà dels límits de l'Univers?
La resposta podria ser encara més desconcertant del que imaginem. I és que els científics saben que l'Univers observable està en expansió, però té uns límits, però no poden determinar amb certesa què passa més enllà d'ells. Les observacions de la radiació còsmica de fons indiquen que l'espai és extremament pla, encara que això no significa necessàriament que sigui infinit.
L'ús de la tecnologia per estudiar els límits de l'Univers
Una de les claus per intentar resoldre un dels grans misteris del cosmos es troba precisament en la radiació còsmica de fons, la llum més antiga que podem observar. Les seves petites variacions permeten als astrònoms estudiar com es comporta la geometria de l'espai a escales enormes. Els resultats mostren que les estructures observades tenen pràcticament la mida que haurien de tenir en un Univers pla.
Però aquí apareix un detall important: que l'Univers sigui pla no implica que hagi de ser infinit. És possible que el que podem observar sigui únicament una petita part d'un cosmos moltíssim més gran i que la seva curvatura només sigui apreciable a escales que encara no podem estudiar.
A més, existeix una altra possibilitat encara més curiosa. L'espai podria ser pla i, alhora, estar connectat amb si mateix. Dit d'una forma senzilla, algunes de les seves dimensions podrien arribar a "tancar-se" sobre si mateixes, de manera que avançar contínuament en una direcció podria acabar portant-nos al punt de partida.
Els científics han buscat senyals d'aquest tipus d'estructura mitjançant patrons repetits en la radiació còsmica de fons o possibles galàxies que apareguessin en diferents zones del cel. Ara per ara, no existeix una evidència convincent que això passi.
I aquí és on apareix la gran incògnita: si qualsevol estructura d'aquest tipus fos més gran que l'Univers observable, potser mai no la podríem detectar. Per això, avui dia, seguim sense saber si l'Univers és infinit, finit o si té una estructura molt més estranya del que podem imaginar.