El plantejament existeix: el Govern de la Generalitat ultima el decret que permetrà aprovar el Pla de Qualitat de l'Aire, en el que es defineixen com seran les Zones de Baixes Emissions que s'han d'activar en els 67 municipis catalans de més de 20.000 habitants. En la seva última versió, les restriccions són més grans que les que operen en les ZBE que ja existeixen i contemplan també limitacions per a tots els vehicles amb etiqueta B (Groga), que no són d'altres que els turismes i furgonetes lleugeres de gasolina matriculats entre 2001 i 2005 i els dièsel matriculats entre 2006 i 2013. En ciutats com Lleida, aquesta mesura en pot afectar més del 60% dels cotxes que avui circulen per la ciutat. A tota la província de Barcelona, els cotxes amb etiqueta B representen ni més ni menys que un 32% del total i la Generalitat planteja (veurem què fan finalment) començar a limitar la circulació dels cotxes dièsel amb distintiu B el 2026 i les dels de gasolina, el 2028. Amb tot, ja hi ha qui té idees perquè, qui menys renda té i més problemes pot experimentar per adquirir un cotxe elèctric, resulti el menys perjudicat possible. Un exemple es planteja en Robí, on el grup municipal del PP (en l'oposició) proposa canvis en l'impost de circulació per als propietaris de cotxes que no puguin circular per les ZBE. Diferents alcaldes de l'Àrea Metropolitana, en paral·lel, han demanat que es retiri el plantejament que planteja la Generalitat.

 

Menys drets, menys obligacions

El plantejament que formula Juan José Giner, el portaveu popular en el municipi vallesà, és senzill: si el dret a circular que es deriva del pagament de l'Impost de Circulació es limita, l'Impost s'haurà de reduir de manera equivalent. És una de les al·legacions que, per a la normativa de les ZBE que es vol activar en Robí, ha presentat el seu grup: amb les noves normatives, el dret dels propietaris de cotxes més antics a circular per tota la ciutat desapareixerà i hi haurà zones a les quals no puguin accedir. El just, per tant, és que paguin menys. En total, les al·legacions que han presentat són set i les altres plantegen crear més aparcaments perimetrals, ampliar horaris i freqüències d'autobusos, ajornar l'activació de la ZBE a 2030, deixar als vehicles de pimes i autònoms lliures de sancions per aquesta qüestió i permetre als vehicles de servei públic accedir lliurement a la ZBE prevista.

Mesures contundents

Tanmateix, de les set propostes les dues més contundents són la relativa a l'impost de circulació i una altra que planteja, directament, anul·lar la ZBE si es demostra que aplicar-la "ocasiona un greu perjudici econòmic per al teixit econòmic empresarial i social de la ciutat". S'acceptaran els seus plantejaments? D'entrada, són lògics: a menys drets, menys obligacions. L'última paraula la té l'equip de govern de Rubí, presidit per l'alcaldessa Ana María Martínez.