Si Yuri Gagarin aixequés el cap –i si ho fes Neil Armstrong, més o menys- segurament tornaria a morir-se de la impressió: arribarem a Mart a mitjà termini però, si finalment ho fem, serà amb capital privat pel mig i amb un empresari fent de taxista galàctic. Els coets més grans i potents ja no els construeixen ni la NASA ni els russos: són responsabilitat d'Elon Musk.
Més potència, que està a 54 milions de quilòmetres de distància
Mart, si del que es tracta és d'enviar allà persones, té un greu problema que no és cap altre que ser molt lluny. Per descomptat, el fet que allà no hi hagi oxigen ni aigua afegeix dificultats a l'assumpte, però la distància és peça clau del galimaties, perquè aquesta incògnita només s'aclareix d'una manera: amb molts diners. I qui té avui diners a cabassos per invertir-lo en projectes de dubtós rèdit immediat? Un dels que el té –o el maneja, perquè el que té en realitat és una capacitat d'endeutament il·limitada- és Elon Musk. I el dedica, almenys des de 2005, a desenvolupar el coet més potent que el món ha conegut. Ara es diu Starship però; quan, fa gairebé 20 anys va començar amb aquests negocis, el nom no deixava espai a la imaginació: el projecte es deia BFR sigles de Big Fucking Rocket o, si es prefereix, fotut coet enorme en el nostre idioma.
Ja el té gairebé llest (diu)
De moment, al Starship li està passant com al Hyperloop: sembla que ja està gairebé llest, però no acaba d'estar-ho del tot i el que se suposa anava a passar gairebé ja s'ajorna una vegada i una altra. Ara, l'última predicció és que, aquest mes de març, pot ser ja que el llancin. El coet mesura 120 metres, pot transportar fins a 150 tones de càrrega i, a més és reutilitzable. Només té una pega: és d'algú i això significa que, potser, aquesta vegada el gran pas no el fa la Humanitat.