A Terol, zona zero de la despoblació a Espanya juntament amb Sòria, l'economia pivota sobre l'agroindústria i el turisme després d'haver-se liquidat amb nocturnitat, traïdoria i alternatives escasses l'antany potent sector mineroenergètic però, fins i tot, els nous nínxols d'ocupació li deuen molt les velles mines avui tancades: així ho ha reconegut la Fundació Conjunt Paleontològic de Terol-Dinópolis, la institució que és darrere dels parcs temàtics que integren Territorio Dinópolis i que són un dels motors econòmics d'aquesta, sovint, oblidada província.
Els fòssils es van localitzar gràcies a l'activitat extractiva
Ha estat, en concret, durant la Setmana de la Ciència organitzada aquest mes i ho ha indicat Luis Mampel, un dels paleontòlegs de la Fundació, que ha recordat com algunes de les més importants restes fòssils d'entre els 60.000 fòssils localitzats i inventariats a la província procedeixen de l'antiga mina de lignit de Santa María de Ariño, propietat de Samca, on l'explotació de carbó va finalitzar el 2019 però encara avui es realitzen tasques de paleontologia.
Una altra forma de riquesa
La paleontologia; vinculada al lleure familiar, això sí; és segons la direcció de la Fundació Dinópolis un motor per a Terol. En concret, als parcs treballen actualment unes noranta persones i en altres àmbits de la fundació, diverses desenes més, però la xifra que queda lluny dels 400 treballadors que feia servir a Terol el sector carbonífer, però algunes empreses que van explotar mines, cas de l'esmentada Samca, han reorientat la seva activitat a la producció de fertilitzants minerals a partir de la leonardita, un recurs mineral que sol ser present en conques lignitíferes. En paral·lel, s'anuncien també per a la província projectes de reciclatge d'escombraries que faran servir antigues instal·lacions mineres per poder executar-se. Sigui com fos, a Terol sembla que, malgrat la revolució verda, el carbó continua sent protagonista, encara que ara de manera indirecta.