L’augment de l’activitat en el sector turístic ha estat un dels factors més determinants de la recuperació de l’activitat econòmica el 2022, de la mateixa manera que durant el 2020 (pandèmia descontrolada, confinaments, etc.) va tenir l’efecte contrari. Que el sector s’ha recuperat ho mostren els registres més habituals de presa de pols del sector, des del nombre de visitants estrangers i el seu volum de despesa, fins a les dades de turisme interior, passant per les altes ocupacions hoteleres i de l’activitat als aeroports. Després de l’abstinència de la pandèmia, la gent s’ha abocat a viatjar, a divertir-se, a gastar en celebracions, en restaurants, tot plegat com si el món s’acabés. I potser sí que s’acaba, però no pas per la pandèmia de la COVID-19 sinó per una pandèmia climàtica, però això és un altre tema.

L’aturada turística va fer que molts treballadors del sector busquessin feina en altres llocs. D’aquest moviment en el mercat de treball se’n va sentir parlar molt a l'Anglaterra el 2021, on amb la recuperació de la mobilitat i de les relacions socials hi va haver una autèntica crisi en la restauració perquè no es trobaven cambrers per enlloc. En el nostre entorn turístic ha passat i passa una cosa una mica semblant. El Banc d’Espanya, en una enquesta corresponent al tercer trimestre d’enguany posa en relleu que una tercera part de les empreses veuen afectada la seva activitat perquè no troben personal. Aquest problema és especialment greu en el cas de l’hostaleria on afecta el 57% de les empreses del sector, un problema que, constata l’informe, és creixent.

El sector turístic, d’acord amb l’Enquesta de Població Activa del tercer trimestre de 2022, dona feina a Catalunya a 483.000 persones, el que representa un 13,6% del total d’ocupats. Dintre del sector hom hi troba activitats i ocupacions individuals molt heterogènies, i també volums de contractació molt extrems. Comencem per la contractació. Dels 439.617 contractes que es van signar entre gener i setembre de 2022, un 52,9% correspon a Serveis de menjar i begudes, i un 20,9% a Serveis d’allotjament, de manera que pràcticament tres quartes parts dels contractes es pot dir que venen de bars, restaurant i hotels. En l’extrem oposat, les agències de viatge (aquesta és una activitat molt afectada per la competència d’internet) només han representat l’1,5% dels contractes, i Biblioteques i museus un 0,9%.

Pel que fa a les ocupacions turístiques amb més contractes signats enguany, el primer lloc del rànquing l’ocupen els cambrers (34,7% del total), seguits de personal de neteja d’oficines, hotels i altres (25,5%). Si a aquestes ocupacions més contractades hi afegim els cuiners i ajudants de cuina (14,2% dels contractes) fem cap un altre cop a una proporció de prop de tres quartes parts concentrades en bars, restaurants i hotels. El perfil de nivell formatiu dominant en els contractes és baix, com correspon al predomini de feines que no requereixen qualificacions especials. En efecte, més del 85% dels contractes signats enguany són de persones que tenen o bé estudis primaris o bé estudis secundaris generals.

En aquest context, a criteri meu, resulta rellevant destacar tres aspectes del mercat de treball en el sector turístic que ens haurien de fer pensar sobre el seu abast en el futur:

  1. El sector és de salaris baixos. L’estadística del darrer trimestre disponible (el segon de 2022) ens diu que el cost salarial per hora efectiva de treball en el sector va ser de 13,2 €, això és un 26% inferior al del conjunt de l’economia catalana, un 33% inferior al de la indústria, un 21% al de la construcció i un 26% inferior al del conjunt de sector serveis.
  2. La mancança de mà d’obra deu estar relacionada amb els salaris baixos i no pas a la mancança de persones desocupades que responen al perfil de formació que requereix el sector: dels 354.318 aturats registrats a Catalunya a final de setembre, 295.626 tenen educació general o menys.
  3. Segurament que també per raó dels salaris baixos el sector és menys atractiu per a persones del país, encara que estiguin aturades, que no pas per a estrangers. De fet, en la pràctica, dels afiliats a la Seguretat Social que treballen a l’Hostaleria a Catalunya (prop de 291.000 persones), prop de 100.000, és a dir el 34%, són estrangers.

Davant aquest panorama, en termes d’economia de país, potser ens hauríem de preguntar si, al turisme català, més que faltar-li mà d’obra, li sobra sector en segments que no li convenen.