Tendim a pensar que la tecnologia que hi ha darrere d'una missió espacial és puntera i la més moderna que existeix, però és tot el contrari. Perquè alguna cosa funcioni a l'espai cal fer nombroses proves i tot ha d'estar aprovat per les més altes instàncies. I un clar exemple és l'Estació Espacial Internacional, que funciona principalment amb tecnologia de fa diverses dècades; només cal veure que acaben d'estrenar una nova connexió Wi-Fi com la que tenen totes les cases.
L'Estació Espacial Internacional es renova amb una connexió Wi-Fi més moderna
L'Estació Espacial Internacional acaba de renovar la seva xarxa Wi-Fi, una actualització que a la Terra semblaria senzilla, però que a l'espai requereix anys de proves. Allà no n'hi ha prou amb instal·lar un nou rúter: cada component ha d'estar preparat per funcionar durant anys en un entorn extrem, exposat a radiació i sense possibilitat de reparació ràpida.
Fins ara, la ISS utilitzava una infraestructura Wi-Fi més antiga, basada en equips 802.11n, que complia la seva funció, però estava dissenyada per a una època amb menys dispositius connectats. Amb l'augment de tauletes, portàtils, telèfons, robots i equips científics que depenen de la xarxa, l'estació necessitava una connexió interna més capaç.
La nova instal·lació substitueix aquests punts d'accés per equips més moderns capaços de gestionar més connexions simultànies. La millora no canvia la connexió entre l'estació i la Terra, sinó la xarxa interna que reparteix el senyal dins dels mòduls, com passa amb el rúter d'una casa que distribueix la connexió per les diferents habitacions.
Abans d'arribar a l'espai, els nous equips van haver de superar més de dos anys de proves per demostrar que podien resistir les condicions de l'òrbita terrestre. A la Terra canviar un rúter porta minuts; a la ISS, qualsevol actualització tecnològica és una operació complexa que ha d'estar preparada al mil·límetre.