Durant els últims anys ens hem acostumat a què la tecnologia avanci a un ritme molt ràpid. Internet va trigar més d'una dècada a assolir els mil milions d'usuaris, mentre que ChatGPT ho va fer en menys de dos anys. En només tres anys des del seu llançament, la intel·ligència artificial generativa s'ha integrat en la vida quotidiana com si portés dècades entre nosaltres. Aquest creixement accelerat ha alimentat una idea inquietant: l'arribada d'una intel·ligència artificial que superi la humana.
Un dels experts que més ha reflexionat sobre aquest escenari és Daniel Kokotajlo, antic investigador d'OpenAI i figura destacada en el debat sobre seguretat en IA. Durant anys va sostenir que l'anomenada Intel·ligència Artificial General (AGI) —una IA capaç de realitzar qualsevol tasca cognitiva humana— podria arribar abans del que pensàvem. Avui, però, matisa la seva pròpia predicció i poden ser bones o molt males notícies segons com es vegi.
De la ciència-ficció a una discussió real
Les proves dels passos gegantins de la IA han arribat des de l'any passat. Per exemple, hem vist com els usuaris ja no fan cerques com abans utilitzant Google, a més que molts joves ja li pregunten a la Intel·ligència en quina universitat ha d'estudiar a partir de l'any següent. Tot això de manera autònoma, com si de ciència-ficció es tractés.
L'AGI ja no pertany exclusivament al terreny de la ciència-ficció. A diferència dels sistemes actuals, que estan especialitzats en tasques concretes com escriure textos, traduir idiomes o generar imatges, una AGI podria aprendre de forma autònoma, raonar sobre problemes inèdits, crear solucions originals i fins i tot desenvolupar altres sistemes d'IA. En termes simples, no només executaria instruccions: pensaria i aprendria de manera general.
Aquest salt qualitatiu és enorme i, segons Kokotajlo, encara som lluny de resoldre els desafiaments tècnics que implica. Els models actuals depenen de grans volums de dades, arquitectures dissenyades per humans i objectius ben definits. No "entenen" el món com ho fa una persona.
L'escenari "AI 2027"… i la seva revisió
El 2024, Kokotajlo i altres investigadors van publicar el document AI 2027, un exercici prospectiu que descrivia una cursa tecnològica entre els Estats Units i la Xina culminant, cap al 2027, amb l'aparició d'una AGI capaç de transformar (i potencialment desestabilitzar) l'ordre global, sent més intel·ligent que nosaltres.
Tanmateix, en la seva revisió més recent, el mateix Kokotajlo reconeix que el progrés real és més lent i menys lineal del que s'havia previst. Tot i que la potència de còmput i els microxips segueixen tendències clares (com la coneguda llei de Moore), la intel·ligència artificial s'enfronta a obstacles que creiem que tothom ha vist l'any passat: rendiment irregular, dificultats d'implementació i límits conceptuals encara no resolts, a més d'un biaix en certs temes delicats.
Avui, situa la possible aparició de sistemes amb programació veritablement autònoma en la dècada de 2030, amb una superintel·ligència més avançada al voltant de 2034, com a horitzó temptatiu, no com a data tancada.
La promesa d'una AGI capaç d'aprendre, raonar i crear sense intervenció humana ja no pertany a la ciència-ficció, però els experts adverteixen que el camí és més complex i menys lineal del que suggereixen els grans titulars.
No hi ha consens entre els experts
L'evolució d'aquestes prediccions reflecteix una realitat incòmoda: no hi ha acord sobre quan arribarà l'AGI. Alguns estudis acadèmics, com els inspirats pel filòsof Nick Bostrom, situen aquest moment entre les dècades de 2040 i 2070. Altres són més optimistes (o més alarmistes), segons les seves creences polítiques i filosòfiques.
Les conseqüències, a més, es mouen entre dos extrems. En el costat positiu, una AGI podria ajudar a resoldre problemes complexos com malalties, canvi climàtic o educació personalitzada. En el negatiu, una intel·ligència capaç d'auto-millorar-se podria escapar al nostre control o desplaçar els humans de decisions crítiques.
I què diu la pròpia IA?
Quan se li pregunta a ChatGPT sobre aquest futur, la seva resposta és bastant mesurada (per a sorpresa de ningú). Reconeix l'ambició i els riscos, però recorda que una AGI no seria una rèplica completa de la ment humana. Emocions, intuïció, consciència i comprensió profunda continuen sent territoris poc mapats fins i tot per a la neurociència.
La conclusió de Kokotajlo no és tant una data com una advertència. L'AGI pot arribar més tard del que molts imaginaven, però arribarà. I aquest marge temporal és la clau aquí: encara som a temps de debatre, regular i decidir com volem conviure amb una tecnologia que transformarà la nostra relació amb el món. No ho vam fer amb l'energia nuclear, ni amb la genètica, ni tan sols amb internet. Aquesta, segons Kokotajlo, és la predicció més rellevant de totes.