Mart és avui un món fred, sec i desèrtic, però conserva intacta gran part de la seva història geològica. A diferència de la Terra, el planeta vermell manca de tectònica de plaques i de volcans actius que esborrin les empremtes del passat. Per aquesta raó, la seva superfície funciona com una autèntica càpsula del temps que permet investigar com era el sistema solar fa milers de milions d'anys. Recentment, el rover Curiosity de la NASA ha realitzat un descobriment fascinant al cràter Gale: una extensa zona del terra coberta per petites estructures poligonals, similars a un rusc de fang esquerdat.
Encara que els científics ja havien detectat patrons semblants mitjançant satèl·lits en òrbita, és la primera vegada que s'analitzen directament sobre el terreny. Aquestes esquerdes mesuren entre quatre i vuit centímetres d'amplada. Segons els investigadors, la seva geometria és idèntica a la que es produeix a la Terra quan el fang o el llim humit s'asseca: en perdre aigua, el sediment es contreu i la superfície es fractura formant figures geomètriques. De confirmar-se aquesta hipòtesi, aquestes marques constituirien una prova directa que Mart va experimentar cicles alterns de pluja i sequera fa entre 3.800 i 3.600 milions d'anys, durant la transició entre les eres Noeica i Hespèrica.
Mart va tenir pluges i sequeres similars a la Terra: la troballa del rover Curiosity
En aquella època remota, el clima marcià era molt més humit, càlid i semblant al de la Terra, cosa que obre la possibilitat que es donessin condicions favorables per a la vida. Tot i això, la comunitat científica manté la cautela. Encara que la teoria del fang sec és molt sòlida, les estructures geomètriques a Mart no sempre responen a la presència d'aigua. A l'entorn marcià, aquest tipus de polígons també pot ser fruit dels cicles de congelació i desgel del sòl, de tensions tectòniques o de l'activitat volcànica del passat.
La troballa d'aquestes esquerdes se suma a les imatges captades per sondes orbitals com la MRO, que ha fotografiat patrons poligonals gegantins, d'entre 15 i 350 metres, en regions com Hellas Planitia. No obstant això, comptar amb el Curiosity sobre el terreny permet analitzar de prop tant la composició química com la mineralogia de la zona. Cada formació d'aquest tipus representa una peça clau per reconstruir el puzle del passat marcià. La confirmació d'aquests cicles d'humitat i sequera ajuda a comprendre com Mart va passar de ser un planeta potencialment habitable a convertir-se en el desert gelat que coneixem avui. És sorprenent que molt de temps després es donin aquestes troballes; això ens demostra que la investigació sobre el planeta vermell és extensa i que no acabarà aviat. Quin serà el següent gran descobriment?