Una cosa dolenta ha de tenir Qatar que, quan s'apropa a algú o alguna cosa, o el corromp o li complica la vida i, si no, que se'l preguntin a Messi, a qui donem per assegurança que no l'ha de fer cap gràcia que, més que dels seus gols, es parli de la túnica aquella que el van posar quan va recollir el trofeu. Amb tot, allò de l'astre argentí no és res comparat amb la que li cau al damunt a Eva Kalli, exvicepresidenta del Parlament Europeu i el seu company de corregudes i exeurodiputat Pier Antonio Panzeri després que transcendissin les seves perilloses amistats amb els qatarians que tot el poden. L'assumpte és tan greu que fins i tot a Doha caminen preocupats i, per intentar que no els esquitxi l'assumpte i acabi algun dels seus mandataris formalment acusat d'algun delicte per les autoritats de Bèlgica, han començat amb les amenaces. Ho fan on ens fa més mal: en el subministrament energètic, perquè saben que, per culpa de la nostra supèrbia i estupidesa, hem consentit convertir-nos en un territori energèticament dependent. Amb tot, per a Espanya no és tan greu: a Qatar li comprem només un 3% del gas que consumim. Altres socis nostres europeus sí que el tindran més complicat però hi ha una mica més greu: si aquí fóssim, com a mínim, igual de valents i pragmàtics que als Estats Units, no ens faria falta importar gas.
Encara bo que passa ara i no fa tres anys
Amb tot, ens hem salvat d'una de bona perquè, encara que ara només importem de Qatar un 3,3% del gas que necessitem cada any per funcionar com a país, el 2019 procedia de Qatar el 12% del gas que compràvem fora. Ara, el nostre principal proveïdor és els Estats Units (28,5%) i el segon, Algèria, amb un 23,7%. En tercer lloc queda Nigèria, amb un 14,5%. Als russos els comprem un 12% del gas que consumim i a França, un 5,5%.
I aquí produïm alguna cosa?
Doncs no, no produïm gas perquè extreure'l del subsol està prohibit per la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, que impedeix no només extreure sinó, també, explorar hidrocarburs no convencionals -el gas es considera un d'ells- i urani. I el més greu és que tenim al nostre subsol més d'un bilió de metres cúbics però, per extreure'ls, cal utilitzar una tècnica, el fracking, que la norma en qüestió (que va entrar en vigor aquesta primavera amb l'abstenció del PP i l vot en contra de Vox) veta explícitament. Els Estats Units, que avui importen gas que nosaltres comprem, fonamenten la seva actual sobirania energètica en aquesta tècnica que a Europa, des que el 2014 es va plantejar la possibilitat de realitzar les primeres explotacions basades en ella, genera gran contestació.
El fracking o fractura hidràulica permet extreure el gas present a les roques a través d'un pou que permet bombar a pressió un fluid compost majoritàriament per aigua. Segons els col·legis oficials d'enginyers de mines i geòlegs, si s'utilitzés aquesta tècnica seríem capaços d'extreure gas de Asturias,Cantabria, el País Basc, la província de Burgos, el Pirineu Català, la Serralada Bètica i la desembocadura del Guadalquivir. A les Canàries, si es fa servir, s'aconseguiria seria petroli. Qui s'atreveix a canviar la Llei?