Posar-se davant d'una càmera mai ha estat cosa fàcil, i molt menys en societats tancades, amb costums certament arcaiques i ferri control de la informació com les dels països petroliers del Golf Pèrsic. Per això, a ningú no l'ha d'estranyar que hagi estat allà, precisament, on per primera vegada (aquesta primavera) aparegui en un rol principal d'un informatiu de màxima audiència una figura virtual que, curiosament, té un aspecte més tirant a escandinau que al dels naturals de l'Orient Mitjà.
Fedha
La presentadora en qüestió es diu Fedha, presenta notícies i ha estat creada amb aplicacions d'animació 3D. Imita moviments i emocions i, de la mà de l'IA, respon fins i tot a preguntes senzilles. De moment, explica els responsables del canal on apareix (Kuwait News) serà "només un complement", però més d'un té ja la por al cos.
Objectivitat?
I la por, sobretot, arriba quan s'escolta què es planteja des d'alguns rotatius espanyols com 20minutos que, a la seva secció de tecnologies, indicava que Fedha pot servir per presentar "les notícies que necessitin més objectivitat per evitar les emocions humanes". De veritat l'objectivitat periodística consisteix a evitar les emocions humanes? Té sentit parlar d'objectivitat quan l'ens virtual que sembla creat, segons certes opinions, per assegurar-la, té un aspecte perfectament occidental i presenta en una cadena àrab? L'IA, certament, té un problema: encara no té capacitat de vacunar-nos tots contra els disbarats. Qualsevol presentador virtual que es creu estarà modelat segons els paràmetres que fixi qui el desenvolupi i, com tot, aquests paràmetres són, també, subjectius. En comunicació, més que la tan portada i portada objectivitat, el que importa és l'honestedat que, per descomptat, no té per què estar renyada ni amb les emocions ni amb els sentiments.