La cultura egípcia és una de les més fascinants de la història de la humanitat i el més increïble de tot és que encara es continuen descobrint coses extraordinàries. Fa poc vam descobrir una estranya màquina abandonada en un museu que podria canviar molt del que sabem d'Egipte, per no parlar de l'estudi que diu que la piràmide de Guiza és més antiga del que pensem. I les mòmies són un altre dels grans misteris, que ara estem resolent per la seva característica olor.

Un grup de científics està desxifrant secrets egipcis gràcies a l'olor de les mòmies

La momificació ha fascinat historiadors i científics durant segles, però molts detalls sobre com els antics egipcis preservaven els seus morts continuaven sense estar clars. Una nova investigació revela que la característica olor d'humitat de les restes momificades conté valuoses pistes sobre com es duien a terme aquests elaborats rituals funeraris.

Químics de la Universitat de Bristol han descobert que l'olor de les mòmies no és simplement el resultat de l'envelliment o la descomposició. La química d'aquesta olor revela una complexa barreja de substàncies utilitzades durant l'embalsamament, així com de teles i altres materials que embolicaven el cos.

Els investigadors van optar per una tècnica diferent: en lloc de danyar les mostres, van analitzar l'aire que les envolta. Així van poder estudiar diminuts fragments sense tocar-los, capturant els anomenats compostos orgànics volàtils, que són els responsables de l'aroma. Gràcies a eines avançades, van identificar fins a 81 compostos diferents en restes de 19 mòmies que abasten més de 2.000 anys. Aquestes “empremtes químiques” van permetre saber quins materials s'usaven en l'embalsamament: greixos i olis, cera d'abelles, resines vegetals o fins i tot betum.

Un dels descobriments més interessants és que les receptes canviaven amb el temps. Les mòmies més antigues utilitzaven mescles més simples, mentre que les més recents incorporaven ingredients més complexos i cars, senyal que la tècnica va anar evolucionant. Fins i tot variaven segons la part del cos, cosa que suggereix que els embalsamadors seguien processos diferents per a cada zona.

A més, aquest mètode obre la porta a estudiar mòmies sense danyar-les, cosa clau per a museus i investigadors. Analitzar l'aire permet obtenir molta informació sense tocar les restes, oferint una nova manera d'entendre com es va perfeccionar la momificació al llarg dels segles.