L'univers podria tenir gairebé el doble d'edat de la que li atribueix la ciència actualment. Una nova teoria desenvolupada per un equip de científics de la Universitat d'Ottawa, al Canadà, proposa que el cosmos té aproximadament 26.700 milions d'anys, enfront dels 13.800 milions que estableix el model cosmològic predominant. La proposta també qüestiona dos dels grans components de la cosmologia moderna: la matèria fosca i l'energia fosca.
Tal com apunta aquest estudi, es demostra que amb prou feines sabem res sobre l'univers. El responsable d'aquesta investigació és Rajendra Gupta, professor adjunt del Departament de Física de la universitat canadenca, que ha treballat amb l'investigador Nikolaos Samaras per comprovar si el seu model pot explicar algunes de les principals observacions astronòmiques.
Un univers més antic que no necessitaria matèria fosca
La proposta rep el nom de CCC+TL, sigles de constants d'acoblament covariants i llum cansada. El seu plantejament parteix que algunes constants fonamentals de la física podrien canviar amb el temps. Segons els seus autors, determinats efectes que actualment atribuïm a la matèria i l'energia fosques podrien explicar-se mitjançant aquestes variacions.
El model cosmològic convencional, conegut com a Lambda-CDM, utilitza ambdós components per explicar el comportament de les galàxies i l'expansió accelerada de l'univers. Tanmateix, la nova teoria pretén oferir una explicació alternativa sense recórrer-hi.
Per comprovar la seva viabilitat, els investigadors han contrastat els seus càlculs amb diferents observacions. Entre elles figuren l'abundància d'elements lleugers com l'hidrogen i l'heli, l'expansió de l'univers i el moviment de 175 galàxies. En aquest últim cas, el model va aconseguir reproduir les seves corbes de rotació sense necessitat d'introduir matèria fosca.
El telescopi James Webb podria posar-la a prova
Una de les conseqüències més interessants d'aquesta teoria té a veure amb les galàxies descobertes pel telescopi espacial James Webb. Algunes semblen massa grans i evolucionades per al poc temps que, segons el model convencional, havia transcorregut des del Big Bang.
L'explicació de Gupta i Samaras és que aquestes galàxies haurien disposat de milers de milions d'anys addicionals per desenvolupar-se. Els seus càlculs fins i tot apunten que podrien ser aproximadament dotze vegades més grans i més massives del que prediu la cosmologia estàndard.
Les pròximes observacions del James Webb podrien ajudar a comprovar aquestes prediccions. No obstant això, CCC+TL continua sent una proposta alternativa que necessita més estudis independents. Per ara, el model Lambda-CDM continua sent la referència científica per explicar l'evolució de l'univers.