La nostra Lluna és un dels grans causants que tot a la Terra funcioni. No només és causant de les marees, també aconsegueix estabilitzar l'eix de la Terra. Hi ha llunes molt importants en molts planetes, com les d'Urà, però a Saturn hi ha un petit satèl·lit de només 8 km de diàmetre que és capaç de crear enormes ones en els seus anells. Es diu Daphnis i el seu efecte es va descobrir abans de veure-la.
Aquesta petita lluna és capaç d'influir en els anells de Saturn
Daphnis orbita a l'interior de la divisió de Keeler, una separació que existeix dins de l'anell A de Saturn. Encara que amb prou feines té uns 8 quilòmetres de diàmetre, la seva gravetat és suficient per alterar el moviment de les partícules de gel que formen els anells i generar unes enormes ondulacions en les seves vores.
El més curiós és que els científics van descobrir primer l'efecte d'una lluna que encara no havien aconseguit veure. Les imatges de Saturn mostraven unes estranyes ones en les vores de la divisió de Keeler, un senyal que algun objecte estava pertorbant gravitacionalment les partícules dels anells. Aquelles estructures eren, en realitat, les empremtes que Daphnis estava deixant al seu pas.
La confirmació va arribar el 2005, quan la missió Cassini va aconseguir fotografiar per primera vegada aquesta petita lluna. Daphnis havia romàs amagada dins de la divisió de Keeler, però la seva influència era molt més evident: la seva gravetat empeny i atrau les partícules dels anells a mesura que avança per la seva òrbita, creant les ones que havien permès sospitar de la seva existència. La mateixa NASA explica com aquestes petites llunes de Saturn poden modificar els seus anells i Daphnis és un dels exemples més cridaners.
A més, aquestes ondulacions no es produeixen únicament sobre la superfície aparentment plana dels anells. La gravetat de Daphnis també pot desplaçar partícules per sobre i per sota del pla principal, creant estructures que arriben a assolir diversos quilòmetres d'altura. Des de la Terra, tanmateix, no podem distingir aquests detalls: per estudiar-los va ser necessari que Cassini s'acostés fins a Saturn i observés els anells des d'allà.
I això és precisament el sorprenent de Dafnis. Una lluna de tot just uns quilòmetres pot modificar una estructura gegantina que podem preveure des de la Terra, deixant la seva empremta en els anells malgrat ser massa petita perquè puguem veure-la directament amb els nostres telescopis. La història de Dafnis i de com la seva gravetat esculpeix la divisió de Keeler és un dels millors exemples de fins a quin punt les llunes poden transformar l'entorn d'un planeta.