Coure, liti, or, coltan, cobalt, urani, grafit, terres rares, wolframi, magnesi, ferro i potassa. Són alguns dels minerals que encara s'exploten a Espanya o que es tornen a explotar ben aviat. Després del final abrupte del carbó el 2018 –només queden dos pous funcionant, Nicolasa a Mieres i Pilotuerto a Tineo- España es reactiva com el que sempre ha estat des de l'època dels romans: un gran dipòsit de minerals. Per això van venir els cartaginesos primer, els romans després i, ja en el segle XIX, francesos i anglesos. Ara, i per evitar que, també si es refereix a minerals metàl·lics, depenguem de la Xina, empreses espanyoles i multinacionals del sector giren els seus ulls cap a la Faixa Pirítica Andalusa i cap a altres territoris de la zona oest de la Península en el que ja es qualifica de nova febre minera.
2.750 explotacions actives
Galícia, Castella i Lleó, Extremadura i Andalusia viuen, gràcies a l'increment de preus de determinats minerals estratègics, una etapa d'ebullició i desenvolupament. Les explotacions actives actualment a la península són 2.750 i els sondejos i projectes s'han disparat aquest any amb l'augment exponencial dels preus d'alguns minerals. Fora d'això, la mineria espanyola genera feina directa per a 30.000 persones i les seves empreses facturen més de 4.500 milions d'euros l'any. Per això, el Consell de Ministres ha aprovat ja un document, el Full de Ruta per a la Gestió Sostenible de les Matèries Primeres, que dibuixa el marc legal per al sector, que s'ha marcat com a desafiaments la màxima eficiència i la gestió circular de les cadenes de valor que se li associen.
Minerals diversos
El coure que s'extreu o extraurà a Riotinto, Aigües Tenyides. Aznalcóllar i Las Cruces, el ferro d'El Alquife, l'or que ja s'aconsegueix en Belmonte de Miranda (Astúries) i el que es busca ja a Belmez, a l'antiga i clausurada conca carbonífera de l'Alt Guadiato, conviuen amb megaprojectes per extreure liti a Extremadura o wolframio a Barruecopardo (Salamanca). Més al nord, a Galícia, s'obrirà ben aviat l'única mina de coltan de tot Europa i, també, una mina de coure molt a prop de Santiago de Compostel·la. El carbó, antany intensament explotat, dorm el somni dels justos, però res no impedeix que, a mitjà termini, empresaris valents com els que protagonitzen aquesta nova i fèrtil etapa d'èxit de la mineria metàl·lica puguin tornar a explotar un mineral del queden abundants reserves. La pregunta és simple i l'ha formulat ja Manuel Regueiro, president de l'Il·lustre Col·legi de Geòlegs d'Espanya: "Espanya ha de prendre la decisió sobre si explotar els nostres recursos i ser una potència mundial o deixar els nostres jaciments allà sense utilitzar-los". Allà queda.